Ramon Muntaner
1 E·l nom d’aceyll ver Deus qui feu lo cel e·l tro
2 en so de Gi Nantull faray un bell sermo
3 a honor e a laus del casal d’Arago,
4 e per tal qu’axi sia la salutacio
5 diga cascu, si·l plats, que la Verge·ns do
6 seny e entendimen que·n façam nostre pro
7 per est mon e per l’altre, e qu’e salvacio
8 vengen trastuyt li comte, vescomte, baro,
9 cavaller e burges, mariner e peo,
10 qui ’n est bo passatge de Serdenya a bando
11 metra si e sa terra e sa provesio,
12 e segran l’alt infant n’Amfos, qu’es gamfano
13 de tota Spanya, creximent e creso:
14 de levant a ponent, mig jorn, septentrio
15 temblara tota gent qui en segepcio
16 de sos payres valents reys Jayme ja·n so,
17 e vull sapiats cascu c’aquest es lo leo
18 que Sibella nos dits c’ab senyal de basto
19 abatria l’ergull de mant’alta mayso
20 que jes or non diray, que be m’entenden pro.
21 Ara vull que sapiats lo meu entendimen:
22 que trastuyt li presich estan tan solamen
23 en tres causes palesas que diray veramen:
24 l’una es la persona que presich’a la gen;
25 la secunda del poble qui l’au be e l’enten;
26 la terça es la rayso qui del sermo dexen.
27 Adonchs de la primera vos dich que follamen
28 puja altr’en trebuna qui·n sap certamen
29 dire pro e contra a tot son monimen,
30 e sapia salvar lo seu preposamen;
31 la secunda, del poble, que ses murmuramen
32 lo deven ascoltar cascus molt belamen
33 que u sapia retener a son meylloramen,
34 qu’esters pauch valria tot son presicamen:
35 que l’evangeli dits que·s perdet la semen
36 qui·s gitet entre peyres e spines examen;
37 la terça vos dich que deu far fundamen
38 al preposit que parla, ses tot variamen:
39 per ques eu fundaray non presich e breumen
40 en est bon viatge, qui·ns es a tuyt plasen.
41 Adonchs, senyor infant, com a vostre vassall
42 entendets ma rayso, que assats de trebayll
43 ay vist en cest mon, pus que null de mon tall:
44 e per ço en la mar vullats pendre mirall
45 de li vostre ’nseçor qui feron mant assall,
46 que terçol no metats en l’estol, es a tall
47 vos vendran vostres fayts, que adoch ne capmall
48 no us stara devant, sal vint que l’almirall
49 galees faça far leugeres co ventall:
50 enaxi·l balesters iran com a fiblall,
51 no·ls falra de lurs armes, ans fort com a batayll
52 los trobarets als obs, c’axi c’om pesc’ab rall,
53 que tot quant l’es devan tira que res non fall;
54 es en la vostra gent, senyor, no y a mestall,
55 que trastuyt son d’un cor: null no se·n barall,
56 c’axi es la vertats, que·l valent d’un crestall
57 no preen l’als del mon, mas que del fi corall
58 qu’en Serdenya se pescha, es apres del matall
59 vos pusquen far senyor, si que ab un sogall
60 vos amenen devant tuyt cell vans en agall.†
61 Per ço ay comensat en lo fayt de la mar
62 car la mar vol tener çell qui vol aquistar
63 lo regne de Serdenya, e si o fay, tremblar
64 fara trastot lo mon, es ayço no·s pot far
65 ses menar la gent frescha per ferir e per dar,
66 e jamay ab terçoll fresch no poden anar
67 nautxer ne balester qu’el fayts s’an a parar,
68 ne remer ne proer: ayço no cal provar,
69 que·l balester en taula jugan a tot levar,
70 que per mar e per terra no·ls pot res contrastar,
71 e sobr’aquest partit vos pori’allegar
72 manta bona rayso, de que no·m cal parlar;
73 per que, senyor infant, si Jhesu Christi vos gar,
74 vostra gent tenits en alt e en car
75 e honor e poder a l’almirayll donar
76 vulats, que null altre no y aia comendar
77 mas apres de vos; enaxi honrar
78 vos fara de tots fayts que vulats comensar.
79 Cent galees o pus say que porets menar,
80 lenys armats, sageties c’om no pot albirar.
81 Cinquanta naus, senyor, say que vos manarets,
82 lenys, tarides de bandes e mants d’altres lenyets
83 que tuyt, la Deu merce, de vostra gent aurets:
84 adonchs lo recullir sia plasent e nets,
85 e que a Port Fangos sien trastuyt elets
86 que vengan a iorn çert, e les grans naus farets,
87 senyor, mentr’en escala, es apres los pauquets,
88 per ço que negun dan l’enamich que sta quets
89 no us pusquen donar: d’ayço us prech que us guardets,
90 qu’ab gent falç’e mestra say que contrastarets,
91 per que, senyor, es obs que us adonets
92 qu’en lurs paraules ne en ells no us fiets;
93 e totes les galeas pres terra tindrets:
94 enaxi per escala aparellarets
95 que sien hordonats, es en guarda metrets
96 quatre lenys armats a cuy senyal darets
97 que fasen tan leu, e puys no duptets
98 que dan vos puscha dar home que no amets,
99 ans en guarda de Deu vos recullirets
100 qui us do honor e guaig e tot ço que volrets.
101 Es encara sopley la reyal magestat
102 qu’en cascuna galea, que sia hordonat
103 dos nautxer e proer que sens, tot barat
104 pensen de·l cavall, que sol un oblidat
105 no sia, que fos obs no·l sia donat:
106 car la gent tarasana, tro que sien usat
107 de si an pro a far, ans sian ben pensat
108 cascus e son dever: axi·ls sia mandat;
109 enaxi hiran tuyt fresch e repausat,
110 e tuyt li cavaller sian acostumat
111 que lay hon son cavall ira, sia mudat
112 ab tota sa companya, per tal ques aviat
113 fossen en lur cavall tuyt molt gent arreat;
114 e si als se·n facia, seria vanitat,
115 que·l passatge er breus, don alegr’e pagat
116 hira ab tot li seu, e si n’era lunyat,
117 hira li lo cor que tot fos malmenat,
118 e null aço no mut qui vol esser lausat:
119 qui son cavall se lunya, pot se tenir per fat,
120 qu’en loch pora falir don sera menyspreat.
121 E per vostra altesa hordonarets, senyor,
122 que li almugaten e l’altre cap maior
123 de l’almugaveria, qui son del mon la flor,
124 vagen en les galees, e Deus companys ab lor,
125 de cascu, e li altre hiran ab gran baudor;
126 examen en les naus, hon los fasen honor,
127 la vianda s’ordon, que segons sa valor
128 n’aian assats trastuyt, axi·l gran co·l menor;
129 es en cascun vaxells aia hordonador
130 de totes estes causes con donen a saubor;
131 es en cascuna nau fayts metre per terror
132 tres balestes de torn, e qui us vol mal si·n plor,
133 e trabuchs, manganells, ayço prech no·s demor,
134 axades, palafanges ab mil bon laurador
135 vos, senyor, menarets, e cent tapiador,
136 carpanter e ferrer qui no temen calor,
137 e puys, Deus mijansan, no us cal aver pahor
138 que villes ne castells, ciutats, casals ne tor,
139 que no·s renda a vos, sidonchs ab gran dolor
140 no volien morir e perdre lur honor.
141 E cant ayço, senyor, sera fayt e complit
142 en nom del payr’e·l fill e del sant sperit
143 e de sa dolça mayre, que prech que no us oblit,
144 e de trastuyt li sant ab joy e ab delit,
145 vos pensats de reculler, e que dia e nit
146 vos tengan en sa guarda, es a Maho m’es dit
147 que·l bon rey de Mallorcha vos fara tal convit
148 que trastuyt vos diran que no y a fallit;
149 es en apres senyor, qual se vulla ne crit,
150 a la ylla sent .P. ab fe larch e trit
151 refrescat li cavall si eren afablit,
152 es entretan l’estol sera amanuyt
153 de passar en Serdenya trastuyt, gran e petit.
154 Ay, qui cell jorn veyra de joy sera guarnit,
155 que tants coms e vescoms e varvasor exit
156 axi gent arreat, qui de cor son plevit
157 servir l’alt senyor infant, qu’es benesit
158 de tota res qu’il vea, e·l pus exernit
159 qui anch fos, ne anch mays null no·l vee marrit;
160 e d’armes say que·l mon non er tant se delit.
161 Trastuyt cavaller qui ab vos anaran
162 son vostre natural e valen e presan,
163 cascu d’onrat paratge que no y a null suan;
164 e son tal duy millers que null rey no se·n van
165 que n’aya tan bos, es examen seran
166 dets millers d’almugaver qui tots temps vos segran,
167 e mant d’altre sirvent qui no us demandaran
168 que·ls donets res de vostre, car en lur cor no an
169 mas que us pusquen servir, co cell qui ses engan
170 son vostre natural, e faran bo semblan
171 si negun vos contrasta a lo vostre deman.
172 Adonchs cant tuyt en Serdenya pendran
173 en nom del payr’e·l fill e de l’ sperit san,
174 pensants d’anar per terra en Caller afogan
175 villes, castells e bordas qui no us obeyran,
176 es examen l’estol al dit castell se n’an
177 es en la palisada, qu’ens el port trobaran,
178 meten se per escala si co ay dit denan,
179 e veyrets balester que·l mur escombraran
180 que de l’ayr’abatrien un aucel volan.
181 E, cal sera aycell qui dins Caller sera
182 qui en son cor se paus, cant en terr’exira
183 lo valent en Carros almirayll, qu’i metra
184 tan valen catala qui de mar hi aura
185 que no us diray ges Caller ques el mon tremblara:
186 pus lo mon fo format negun non mostrara
187 quel null fes tal passatges ab lo seu, que un gra
188 no y a mes negun altre, ne ab si no menara
189 mas gent de sa terra: adonchs, qual rey poyra
190 si maseus avantar qu’aço contra fara?
191 Ay, can veyran en Caller l’estandart qui parra
192 sus alt en la muntanya, que tant flamira
193 trastota la host ab manta senyera
194 de mant honrat qui l’acompanyara!
195 Es apres d’Estampatx say que s’atendara
196 lo prous senyor infant, qui be s’alegrara
197 cant per grat o per força dins Caller entrara,
198 e puys d’aqui avant mon consell cessara
199 car no auria loch: mil tans sabra
200 cascu de son consell, e Deus qui·l guiara.
201 D’una causa, senyor, vos membre, si us play:
202 qu’en oblit no metats so qu’eu vos diray,
203 que null hom de comuna non lexets sa ne lay
204 en castell ne en villa, e no me·n callaray,
205 car no saben qu’es fes, per que lur cor veray
206 no seria jamays, per que n’esclariray
207 mas de lur malvestats ques en mon temps vist ay:
208 qu’e ’l sant reys vostres payres an fayt mant foll say
209 e l’aut rey Frederich meteron en esmay,
210 ques ab cuberta d’ell adresseron, ço say,
211 que recobreron Monech, de que foren tuyt gay:
212 a tuyt vostre ’ncessor no foren d’un xexay †
213 ques er Deu lur car-venda; d’als eu no m’esglay
214 mas de lur presich, de que no ix jamay
215 mas nu-fes e boya, e als no y trobaray.
216 Mas li Sart son estray de vostra gent de say,
217 per que farets merces que·ls siats lums e ray,
218 car leyal gent seran; enquer dir vos sabray
219 qu’en Corsega metats de la gent vas Moncay
220 e de la Sarrania, c’usquechs a ben retray.
221 Ara lo meu presich vull que sia finats
222 e prech a Deu, qu’es ver lum e clardats,
223 que l’alt senyor infant li sia comandats;
224 coms, vescoms, barons e trastuyt li prelats
225 qui ab luy anaran, e tuyt li bernats;
226 e ques en breu ne sia ab gran guag enviats
227 bon novell a sos payres lo sant rey, qui assats
228 aura de pensamen tro sapia vertats.
229 Adonchs, senyors e dones, quest sermo escoltats:
230 fayts preguera a Deu que veng’a bon mandats
231 de cascun a sa casa, es amichs e privats;
232 e per ço c’ab Deu ayço si’acabats
233 cascun se leu en peus, e trastuyt que diats,
234 de Pater Nostres tres per santa trinitats,
235 e honor sa mayre qui fo ses tot peccats,
236 que·n prech lo seu car fill que·n sia atorgats,
237 que·l nom d’Arago ne sia exalçats
238 e que Pisans ne altres no·l pusquen falsetats
239 bastir ne hordonar, e sent Jordi a lats
240 de l’alt senyor infant li sia acompanyats.
Ed. Maurizio Perugi, Il «Sermo» di Ramon Muntaner, Firenze, Olschki, 1975, pp. 49-63.
Incipitario
di Ramon Muntaner
Indice
degli autori
