Joan Moreno
1 Ab tot que ja esperimens
2 tingau de mi en vostra amor,
3 cobrir no us puch la gran tristor
4 dels pensamens,
5 que m’a donat als sentimens
6 de gran voler hun trist afany,
7 que presumeixch en aquest any
8 de mi no pase.
9 Avent recort de vos, ne lase
10 e vinch en punt de ja finar,
11 per que m’an dit que us voleu dar
12 a marit vell.
13 Lo vostre cors gentil e bell,
14 tant envejat dels miradors!
15 E que l’esplet de ses amors
16 sia perdut!
17 Dolor ne tinch, si Deus m’ajuti
18 la causa es que sou tan bella;
19 a mon semblant, no y a donsella
20 de tant valer:
21 avisada en bon saber,
22 en tota part sou bella dona,
23 e, sobre tot, onesta y bona
24 com al mon sia.
25 E que pot dir la lengua mia?
26 Que tal vos aia coneguda,
27 e us veig, per mala sort, venguda
28 en mal poder!
29 Aço pensant, me desesper!
30 Serieu viva y mes morta,
31 si us tancaveu dins la porta
32 ab lo vellas.
33 Guardau no us prengua en lo las
34 faent vos mostra de gran bosa,
35 car amarieu mes la fosa!
36 D’aci us aviçe.
37 Lo fet dels vells, com lo·s devise,
38 no fan per vos, ni vos per ells.
39 Tot mon parlar gire als vells
40 en est dictat.
41 Fall los poder, creix voluntat,
42 e son axi del tot carnals,
43 que en lur amor no senten als
44 que brut voler;
45 e ja d’ells fuig aquell plaer
46 que y es donat naturalment;
47 ells, enportunadament,
48 volen seguir
49 les voluntats, e no jaquir
50 qui·ls jaquix e desempara;
51 e vant serquant, ab ferma cara,
52 d’amor l’engany.
53 E tot hom veu que no·ls pertany!
54 Mas, per dines o per sa renda,
55 troben qui·ls fa de sa carn venda:
56 no·s pot negar.
57 Mas lo voler no·s pot comprar
58 sino per bon grat o gentils actes,
59 dels quals l’om vell no pot fer pactes,
60 ni aquells prometre.
61 Solas d’amor no pot ben retre,
62 ni gens tan poch lo deu merexer:
63 e, donchs, per que no·s vol conexer
64 l’ome qui es vell?
65 Ho, de l’orat, ab flach servell!
66 Cuydas aver molt fi anat
67 quant dona jove a guanyat
68 pera muller,
69 gens no pensant lo trist plaer
70 que del vell sent la jove dona:
71 en vastig ve la que es pus bona,
72 ab tal cabal;
73 que tot son be li torna en mal
74 quant veu sa carn, jove e lisa,
75 e cors dispost a bona guisa,
76 tant prop d’aquell;
77 lo qual esta dins fluxa pell,
78 ruat, pausit, ab la carn molla:
79 del jorn primer se ti per folla
80 per que dix «hoch».
81 Sent poch delit en aquell toch,
82 que al vell home no squau
83 ab dona jove, que li plau
84 lo seu semblant.
85 Lo pech velart ho va negant,
86 ni vol per ço renunsiar
87 a sos delits, ans creu bastar
88 sufiçientment
89 d’amor donar contentament
90 a dona jove o donsella,
91 no recordant que sa carn vella
92 va defalint.
93 O, del groser e poch sentint!
94 E com no creu que bun banyo
95 li naix, al punt que diu «yo do
96 a vos mon cors»?
97 O Deu! per que dir no gos
98 los molts en tal error venguts,
99 que pot mostrar, los desebuts
100 ab cornaments,
101 ab nom de savis, per les gens?
102 ne qual saber pot espremir
103 error senblant, hon veig fallir
104 los proms del mon?
105 E tostemps aquest costum fon,
106 en temps pasat, e durara;
107 ho, vell podrit! e hon ne va
108 lo teu servell?
109 E qui·t dona semblant consell,
110 que acordes pendre muller
111 aytal, que tostemps son plaer
112 esta sens tu?
113 E no y cal fer contrast algu:
114 car son desig e bona sort
115 sera tostemps en ves la mort,
116 si be u sabies.
117 E la·t fara parenseries,
118 si alre creus raho no·t basta
119 car son voler de tu no tasta,
120 sino desgrat.
121 E tu, cuydant esser amat,
122 volent mostrar amor complida,
123 minuaras lo que·t da vida,
124 faras dos mals:
125 perdras tos esperits vidals
126 per satisfer a sos delits,
127 e tos plaers seran despits;
128 vet que faras!
129 No cregues li satisfaras:
130 car, si avies tant poder
131 com an deu gats en lo gener,
132 tot val no res;
133 car, puix en fastig taja pres,
134 yra en altri son amar:
135 Deus que t’ajut a comportar
136 lo que ja pens!
137 E com en tal pensar no vens,
138 o de hom beat o de cornut,
139 car tot quant es de tu li put,
140 sino l’ale?
141 E si lo vent alt o bax ve,
142 prest cortes tu·l detendras;
143 mas coliqua dur t’a en pas
144 de smortiments.
145 Cuydant que lo beure·t defens,
146 seras potent al vi parell,
147 e a tu fal lo monestrell
148 de regadiu.
149 Tots son aytals los que yo viu,
150 e com açi clar vols esplich,
151 de hu en hu, que be es publich.
152 Me cuyt fer prou!
153 e con, si ensia·m remou,
154 com no dich pus aquest gran mall
155 car seny al savi no li val,
156 fins al millor,
157 en gran risch me tem sa honor;
158 a mi Deus guart de tal perill
159 abans me leix menar hun tril
160 per pobretat!
161 Ne vulla Deu que tan greu fat
162 vinga per hom que amich meu sia:
163 car home vell fa gran follia,
164 si es fahent
165 ab dona jove casament.
166 A la donsella dau fadri,
167 e home vell ab guarami
168 estan be ensemps.
169 E tu, vell, que ta carn es fems,
170 vols jove dona e fadrina?
171 Aparella la botsina,
172 car tu veuras
173 que plaure gens no li poras:
174 pendra en compte de no res
175 plaer que auras ab ella pres
176 a son mal grat.
177 Vell groser! o, trist horat!
178 E com te poses en hoblit
179 si algun jovenet polit
180 li va entorn?
181 Si·l veu sovent o cascun jorn,
182 restar li n’a tal pensament,
183 que en vetlant o en durment
184 los veu damunt.
185 Valria·t mes foses defunt,
186 ho en lo mon viure tot sol,
187 que no estar ab qui no·t vol
188 en semblant punt.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 237.
Incipitario
di Joan Moreno
Indice
degli autori
