Francesc Moner
1 Senyora, com me parti
2 d’on vostra merce resta
3 ab les cosines senyores,
4 tan fora de mi resti,
5 que no es molt que m’oblida
6 tornar vos vostres tisores;
7 i jur vos, sobre ma fe,
8 los sentiments tals estaven,
9 per lo que per mi passava,
10 que els xiquets que em tramete
11 a casa el comte em parlaven,
12 que encara no em recordava.
13 Ab cuita, per obeir vos,
14 me regonegui les mans,
15 ab que les trobi senceres;
16 segui m’aixi, sens mentir vos:
17 que les trobi dins los guants,
18 que eren tornades ulleres.
19 I, vengut en extasis,
20 descolorida la cara,
21 de veure tan estrany cas,
22 digui al xic lo que ois:
23 que al sendema les cobrara,
24 sol que no se n’anujas.
25 Ani me n’a ma posada,
26 dubtant alguna cautela
27 ab que se fos canviat,
28 i dins ma cambra tancada,
29 mirant les a la candela,
30 estava mes espantat.
31 I posant les en lo lloc
32 on acostumen servir
33 per fer la vista mes veure,
34 los meus ulls, qui miren poc,
35 veren mes que no es pot dir,
36 pensar, escriure ne creure.
37 Viu volar una coloma
38 en estrem blanca i molt bella,
39 ab gest tan dolç com esquiu,
40 redona com una poma
41 i tan gran que es meravella:
42 la major de quantes viu.
43 Brava i mansa es mostrava,
44 tan gentil, que si es perdes,
45 fora per cert molt gran tala.
46 Gran perill qui la volava,
47 i gran be qui la tingues
48 un poc travada de l’ala!
49 Ab les ales molt esteses
50 volava puntes al cels
51 per a perdre la de vista.
52 Les voltes, en les deveses
53 feria colps molt cruels
54 als animals de sa llista.
55 No temia la rapina
56 dels aucells qui la volaven,
57 ni los rollons dels arquers;
58 ni bastava medecina
59 a sanar alla on miraven
60 sos ulls com ella volgues.
61 Viu tras ella molt bell vol,
62 i ella volar com a solta
63 entre ells, sens por, tota sola.
64 On viu que no vola qui vol,
65 ni menys qui sap, tota volta,
66 mes qui pot solament vola.
67 Viu lo cor del montari,
68 a dos passos de l’agro,
69 acometre lo mila;
70 mes, pus l’ala li falli,
71 los cascavells sense so,
72 ni quan pogue no hi basta.
73 Viu volar tras la coloma
74 un esmerat pelegri,
75 un sacra i dos gerifals,
76 un tunisenc sense ploma,
77 i tambe lo montari,
78 tres o quatre proençals.
79 I viu anar terra terra
80 un mussol que, com ell canta,
81 la tortra vol contrafer;
82 l’engan portava per guerra,
83 mes jo se, si be que espanta,
84 que poc mal ha pogut fer.
85 Un xoriguer viu tambe,
86 que no se quin vent li dava
87 en la cua, per muntar;
88 que entre els altres se mete,
89 pus la coloma el mirava,
90 mes molt poc pogue volar.
91 Si lo cor fos d’esparver
92 i lo vent no li faltara,
93 com en sec tan prest falli,
94 pler era veure·l primer;
95 mes la coloma capsara
96 coni fara tots a la fi.
97 Prop del montari que he dit,
98 viu un colom que seguia.
99 No se com s’era afaitat:
100 diu se que anava fingit;
101 mes qui en tal color se fia,
102 les voltes resta enganat.
103 La peça que esta encoberta
104 per no perdre el rei, no gosa
105 salvar se de son perill.
106 Consell es estar alerta,
107 que a vegades la rabosa,
108 fugint, mata lo conill.
109 Apres viu venir, de passa,
110 un buag donant ferides,
111 sobre el vent muntant en alt,
112 tras la coloma, a gran caça,
113 ab les ales escatides,
114 de plomes de girifalt.
115 La coloma be el se mira;
116 no se si sap on fa niu,
117 ni si l’agre li coneix;
118 mas jo crec de lluny li tira:
119 no tinc temor que s’hi fiu,
120 sino que de vent lo peix.
121 Vola per son passatemps,
122 i fa l’aleta, i puis munta
123 als nuvols sens treballar.
124 Dete·ls, com vol, tots ensems;
125 les voltes, ab una punta,
126 algu de tots va cansar.
127 Molt bell vol viu detras ella,
128 mas nunca ploma hi perde,
129 ni el peregri no hi trava.
130 Mes vola que l’orenella
131 i, quan vol, tambe es dete
132 mirant qui mes volara.
133 Si, doncs, ni ales ni engans
134 no basten a detenir la,
135 sols per torcer li la via,
136 davant la vista de tants,
137 per que volara l’esmirla,
138 per esforçada que sia?
139 Viu me les ales trencades,
140 lo cor per ella afamat,
141 mes la coloma tan lluny,
142 que mes seguir la es debades.
143 Lo refrany m’es recordat
144 que mes val pardal al puny...
145 Mas past que tan be presenta,
146 si fa donar se gran fam,
147 qui se·n deu meravellar?
148 Mes val un mirar que trenta,
149 i d’algu val mes un ram
150 que quant mes se pot donar.
151 Mes qui ni ram, ni tal vista,
152 ni ningun favor ateny,
153 i pensa volar, caent,
154 mereix la vida tan trista,
155 que isque fora de seny,
156 tambe que es pesca de vent?
157 Mentre que estava en debat
158 de la manera que us conte,
159 les ulleres me caigueren,
160 i resti mes acabat
161 que si isques d’algun afronte:
162 tals coses m’esdevingueren.
163 I de temor de trencar les,
164 semblant espant me meteren
165 com fa al caure a qui fuig;
166 i com fui per mirar les,
167 viu les tornades com eren:
168 tisores de vostre estuig.
169 Vuestra merce m’ha enviat
170 per cobrar les cada dia,
171 ab cuita; segons cuitava,
172 estic ne meravellat,
173 que, pus altres ne tenia,
174 no se per que s’enujava.
175 I si us pesava, senyora,
176 que coses vuestres tingues,
177 com me mostra vostre patge,
178 ja teniu bona penyora,
179 que es la vida que us prengues
180 com vos presti l’homenatge.
Ed. Peter Cocozzella: Francesc Moner, Obres catalanes, Barcelona, Barcino («ENC»), 1970, p. 167.
Incipitario
di Francesc Moner
Indice
degli autori
