Francesc Moner
1 L’estranger dolor que·m liga
2 a ley que may se legi,
3 pus dona stranya fatiga
4 que stranyes coses vos diga,
5 no us maravelleu de mi;
6 mas la cosa esta en son lloch
7 si per mi ve novitat:
8 mentir la pedra de toch,
9 lo peho tornar se roch
10 y ab tret a falsa dar mat.
11 Com de vos me fuy partit
12 disapte, tart com sabeu,
13 los galls, cantant per delit,
14 senyalaven mija nit.
15 Yo passava per la Seu,
16 de la porta del Palau
17 fins a la piassa del Rey,
18 fatigat, pensant al clau
19 que m’a fet lo cor esclau
20 de congoxa, sens remey.
21 Una remor y gran crida
22 avalotada senti.
23 Temoritsa·m molt sens mida,
24 mes lo poch que·m do en la vida
25 feu que tantost no temi;
26 ans, com qui cerca sos mals,
27 dressi en la plassa corrent,
28 hont viu gents molt principals,
29 los noms diversos dels quals
30 san en la cobla següent.
31 Viu l’Anveja, la Tracio,
32 la Vergonya, la Pobresa,
33 l’Amistat y la Raho,
34 lo Simular, la Passio,
35 lo Delit, l’Avinentesa,
36 la Honor, la Cortesia,
37 la Temor, Seguretat,
38 la Oppinio, la Companyia,
39 la Cauthela, la Falsia,
40 la Fama, la Veritat.
41 En la plassa entri molt va,
42 mas no hagui mes dins lo peu,
43 que Pobresa m’envia
44 son fill que mal engendra,
45 lo nom del qual es Menyspreu.
46 Dix que·m fera companyia,
47 consellant me que·l temes.
48 Moltes voltes lo crehia,
49 mes per molt que·m comedia,
50 so tostemps me fou descortes.
51 Poch spay apres vingueren
52 Cortesia y Avinentesa,
53 qui de les mans me prengueren;
54 molt alegre festa·m feren,
55 ab tot lo fill de Pobresa.
56 Apres vingue l’Amistat,
57 qui porta la Companyia,
58 lo Delit, Seguretad.
59 Hont fuy molt be arribat,
60 pus Honor y consentia.
61 Lo passatemps y deport
62 que amb aquesta gent prenia,
63 sols era pendre conort
64 comptant los la mala sort
65 en les amors que seguia.
66 Servi·ls ab fe, sens engan,
67 y tots me feren gran cara
68 d’un amor honest, tan gran
69 que aleuge molt lo dan
70 dels dolors que·m doblen ara.
71 En gotes cuytades, amargues,
72 lo cor cremant se destilla:
73 «Fortuna, per que m’alargues
74 la mort? O per que m’enbargues,
75 be que mont una sentilla?
76 Si per lohar la virtud
77 y amar la me desconortes,
78 fos per tu fet orb y mut,
79 perque·l merit fos perdut,
80 pus tanta enveja me portes».
81 Sens merçe me deroqua
82 la cruel fortuna mia.
83 Deu, quant enganat va
84 lo qui diu «Vuy no ploura»,
85 per sere que sia el dia!
86 En un dia me acceptaren
87 un servey que·ls presenti,
88 y en lo matex me botaren,
89 y en tal manera·m tractaren
90 que m’espant com no mori.
91 Ab despit de veure·m viure
92 resti, de tan gran ultratge.
93 Volguera roder descriure
94 quant so de culpa desliure,
95 mas no y basta lo lenguatge.
96 Si fos d’amor viciosa
97 aquesta rompuda fe,
98 fora acostumada cosa;
99 mas de honesta y virtuosa,
100 no puch entendre per que.
101 Ab una cara molt leja
102 me prengue del bras esquerra
103 la que folgua com moteja,
104 aquella mortal Enveja
105 que sol fer als bons la guerra.
106 Fingi lo lenguatge estrany,
107 y, per ser quant mal podia
108 me porta per torcimany
109 lo Simular, un tacany
110 qui fon fil de la Falcia.
111 Com l’Anveja·m pres del bras,
112 me digue lo Simular:
113 «No·t maravells del que fas,
114 qu’es força se fassa cas
115 dels que·t volen enganar.
116 La Temor m’a assi emviat
117 per torcymany de Opinio,
118 aquesta que·t te afferrat;
119 les dos ensemps t’an cytat
120 davant la Fama y Raho».
121 Viu com me dava entenent
122 Qu’eren syreres la brasa,
123 qu’era enguyla la serpent,
124 en que·s mostre que no ment
125 lo vulgar que «tot fill d’asa...».
126 Digui ly que be·m playa
127 comparer devant qui deya;
128 que cuytas, que yo·l seguia,
129 que, pus culpa no tenya,
130 la veritat satisieya.
131 Pochs passos d’alli distava
132 un empaliat cadafal,
133 hont viu la Fama qu’estava
134 ab ales de pena brava,
135 que no crech la ves may tal;
136 tocada com a donzella
137 qui no viu de sos treballs,
138 la cara pintada y bella,
139 lo vestir de maravella,
140 tot de lunes de mirails.
141 Alguns dels miralls retien
142 les figures molt petites;
143 los altres, de foch parien;
144 altres, que no reluhien
145 sino de letres escrites.
146 La Traycio, per s’i cornplaure,
147 y sol escriure rnentides;
148 la Raho no y pot tant raure,
149 que se·n puguen axi traure,
150 que no y tornen ser legides.
151 Com hagui la Fama vista,
152 dupti molt sa fictio.
153 L’anima, sens culpa, trista,
154 esforça·s cercant de vista
155 si vera alli la Raho.
156 Ni viu Raho ni Ternor,
157 per qui dehien que·m citaven;
158 d’on me feu dolor lo cor,
159 no perque tingues gran por,
160 mas fastig dels qui·m portaven.
161 L’Enveja, dissimulada
162 sots lo nom de Opinio,
163 a la Fama presentada,
164 comensa, molt entonada,
165 descobrir sa tracio;
166 que sens torcimay parla,
167 dient: «Amada princessa,
168 aquest es lo qui falsa
169 la moneda que emptempta
170 Venus, la nostra deessa».
171 Aquesta fou la demanda
172 y repta de que·m repta.
173 De respondre era ma tanda,
174 mas sa malesa nefanda
175 lo seny y veu me liga.
176 Abans troba el criminos
177 la mentira per escusa,
178 que no fa lo virtuos
179 la veritat per socors,
180 quant algun traydor l’acusa.
181 Torbe·s lo cor del leal
182 quant tal maldat lo salteja.
183 Congoxa senti mortal,
184 tan cruel, que, per menys mal
185 volgui·m matar ab l’Anveja.
186 Mas la civil, maliciosa,
187 amaga·s tras la Oppinio,
188 com s’amaga la rabosa
189 quant la corre qui mes gosa,
190 y apres torna a sa traycio.
191 Lesores, per escusar
192 repta de tant gran renom,
193 volgui a la Fama parlar,
194 y viu la, rient, cantar:
195 «Tothom se guart de tothom».
196 En aquest punt la Honor
197 la Vergonya·m tramete,
198 la Passio y la Temor.
199 Lavons fou mon mal pijor
200 que puch escriure ni se.
201 Circuiren me les tres,
202 y la Vergonya·m parla
203 dient me: «Com t’a axi pres?
204 Tots endrets te son envers.
205 May ta sort se mudara».
206 Lavos la Fama·s parti
207 del cadaffal hon estava;
208 mas en partir me feri
209 d’un dart, que may no poguy
210 traure·n lo fust que·s mostrava.
211 Naffrat que fuy, la Passio
212 crida la Honor a gran furia,
213 qui·m digue: «No muyres, no,
214 sens que muyre Tracio,
215 qui t’a feta tanta injuria.
216 Si Cauthela voldras creure,
217 trobaras hont se amaga.
218 De leuger la poras veure,
219 y faras l’Enveja beure
220 del calzer que beus, per paga».
221 Com hagui la Honra hoyda,
222 lo dolor se feu menor.
223 Dressi·m per fer la servida;
224 mes tant prest se fou partida
225 ab la Vergonya y Temor,
226 yo resti ab la Pássio
227 per anar cercar venjança.
228 Mas nunca fora saho,
229 que femenil condicio
230 no·s pot combatre ab ultranga.
231 Sobrevingue la Raho,
232 tan clara com un estel.
233 De estranya proporcio,
234 tant era major que yo,
235 que lo cap tocava·l cel;
236 pero, com ella·s volia,
237 feye·s del gran que so yo;
238 menor, com be li venia;
239 mas, comsevulle, paria
240 tenir tostemps perfectio.
241 Digue m’ab veu molt suau,
242 com a verdedera amiga:
243 «Daras may al teu cor pau?
244 Tostemps faras lo que·t plau?
245 May creuras cosa que·t diga?
246 La porga que fa salut,
247 amarga comunament.
248 Si tu m’haguesses cregut,
249 james no foras caygut
250 en tan gran inconvenient».
251 «De que m’inculpau, senyora?»
252 respongui ab veu cansada.
253 «Vostra merçe no ignora
254 qu’en lo cas que ara·m dolora
255 may de mi fos maltractada.
256 Que si fuy de companyia
257 de Avinentesa y Delit,
258 l’Amistat era la guia,
259 la Honor no se·n partia,
260 mas Traycio m’a ’nvergonyit».
261 Respongue: «Be so informada,
262 per Veritat, del que parles;
263 y yo present te so estada,
264 y de mi t’est ajudada.
265 en tes coses ordenar les.
266 Mas mon orde desordena
267 quant s’encasta en tal metall,
268 que les dones son de mena
269 que qui en servir les se pena,
270 tostemps y pert lo treball.
271 Yo be se que·l cor tens net
272 del desfalt de que·t blasonen,
273 mas l’Amor que·t te constret
274 te fa ser tan indiscret
275 que debades te sermonen.
276 Tu, ab lo pler que prenies
277 de parlar de qui·t destruu,
278 fiaves del que tu fies.
279 Guarda que son fantasies,
280 que no es or tot lo que luu.
281 Penses tu que perque·t fan
282 bona cara los que tu ames,
283 que amistat te guardaran?
284 Creu me que rebs gran engan
285 y que vas molt per les rames.
286 Si tu no haguesses fiat
287 tant com has, de tu matex,
288 no t’agueren envejat,
289 y qui t’a tant maltractat
290 no·s pesquere del que·s pex.
291 Apres has fiat de dona.
292 No veus que porteu albarda?
293 Pensavas legir ne en trona,
294 y no sabs que sou la mona,
295 que cuquen qui les aguarda?
296 A rnoltes per amor d’una
297 has servit y pratiquat.
298 Fuig ne, no·n vulles nenguna,
299 que qui de dones dejuna
300 ne resta mes sadollat.
301 Gorex te tu del que·t pert,
302 que de l’altre que·t diffamen,
303 si la fama u te per çert,
304 l’engan sera descubert,
305 a pesar dels qui·t desamen.
306 La veritat es amada
307 tant per Deu, qui no permet
308 que stiga rnolt amagada;
309 a la fi sempre es trobada,
310 per molt que stiga en secret.
311 No·t congoixes, dexa·ls dir;
312 alegre·t qu’est tan apres,
313 que may te oyren maldir,
314 ni sol poguist sofferir
315 que ningu les maldigues.
316 Dexa, no·t curs de venjar
317 de qui no·t pot fer offensa;
318 ni vulles traycio sercar:
319 qui detras te vol culpar,
320 senyala que t’ha temensa.
321 Mas perque mes clar conegues
322 de dones la veritat,
323 si per mi no t’assosegues,
324 vina; veuras com te cegues:
325 mostrar t’e la Veritat».
326 Lavos me prengue de la ma
327 y porta m’en una altura
328 hont Veritat me mostra;
329 en so que·m maravella
330 son gest y sa vestidura.
331 Viu la sobre un pilar,
332 d’alabastre tot entegre,
333 que may se pot derrocar;
334 ab un gest sere, tan clar,
335 que de trist me torna alegre.
336 Mes la claror que n’exia,
337 axi la vista·m sobrava,
338 que mirar no·m consentia
339 ni lo gest ni·l que vestia,
340 sino poch, com me parlava.
341 Llavas Raho, ab gran festa,
342 se acosta a la Veritat,
343 inclinata molt sa testa,
344 en so de fer li requesta
345 perque fos aconsolat.
346 La qual me mostra les Taules
347 incorruptibles, dient:
348 «Lo de la Fama son faules.
349 Scolta tu mas paraules,
350 y deixa parlar la gent.
351 Perque se que t’han trahit
352 dones, ab lurs abusions,
353 y per fer te penedit
354 de haver les james servit,
355 te vuli dir ses condicions.
356 Molts savis n’an mals scrits,
357 als quals remet lo que deix;
358 sols te vull dir alguns dits,
359 per fer los mes favorits,
360 pus Raho los favoreix.
361 Primerament, son entendre
362 vacilla, q’ue may se atura.
363 Nunca acaben de compendre,
364 y volen sempre contendre,
365 fora de tota mesura.
366 Son uffanes perque manen
367 aquells de qui son amades.
368 Assajen com desenganan
369 tostemps pensen les enganen,
370 sino quant son ben loades.
371 Les belles que tals se veuhen
372 a l’espili que·ls representa,
373 no es maravella si y beuen;
374 pero les letges no y crehuen,
375 si no es alguna ignocenta.
376 Mas perque·ls es natural
377 desijar difformitats,
378 pensen que l’ome s’es tal;
379 y per ço per totes val
380 loar los las vanitats
381 De sos fingits pensaments
382 tenen entre elles escola;
383 comten sos festejaments;
384 trenquen feus y sagraments;
385 lo secret tantost los vola,
386 fent a les gloses postilles
387 de so que·ls toca y no·ls toca.
388 Fan flames de les scintilles.
389 Juguen al joch de les billes:
390 lo pris, qui mes n’enderroca.
391 Si ab amor los parlau,
392 tindreu les com a jermanes.
393 Diuhen que les festejau,
394 y plau los lo que·ls desplau.
395 Son honrades y son vanes.
396 Si per respondre·ls ab rim,
397 alguna burla hoyran,
398 tostemps ne prenen lo crim,
399 y volen filar tant prim,
400 que·s trenca tot lo que fan.
401 Sa memoria no aprofita,
402 pus lo qu’entenen recorden.
403 May dret servey les affita,
404 que san plenes de sospita,
405 quant mes ab mi se concorden.
406 Les injuries may obliden,
407 y si mostren que perdonen,
408 a major dan vos coviden;
409 covidats, vos descoviden:
410 totes ses obres consonen.
411 Sa voluntat es vertible,
412 freda, cega, allenegable;
413 quant volen, los par possible;
414 com es encesa, terrible;
415 mas nunca ferma ni estable.
416 fay ab consell elegeyxen,
417 ni amen per merits james.
418 A qui les ama avorreixen;
419 qui no se·n cura, scarneixen;
420 qui les ben tracta, molt mes.
421 Ni per amor s’anamoren,
422 com lo cor que es gentil fa;
423 ni amen com de amor moren,
424 ni per mals tractes s’estoren,
425 com acostuma·l vila.
426 Ni saben senyorejar vos,
427 ni us volen dar senyoria;
428 ni poden tant contentar vos,
429 que no vinguen enujar vos
430 de sa maior cortesia.
431 Son amor es l’interes;
432 son desig es son delit,
433 fingen lo alli hont no es.
434 Cambien ades ades;
435 may, com hom s’o te per dit.
436 Son oy es furia inhumana;
437 sa fuga, sempre enganosa;
438 sa tristicia, sempre vana.
439 Com los deu durar, los sana,
440 y sens causa, es perillosa.
441 Sa esperança es represa,
442 incostant, febla, caduca;
443 son desesper, la vellesa;
444 son temor may fou entesa;
445 sa audacia les trebuca.
446 Condicions tenen stranyes;
447 fingen la por y la tema;
448 tostemps lurs coses son manyes;
449 fugen de rates, d’aranyes,
450 no de la casa que·s crema.
451 Sa ira no s’acompara
452 a les feres mes yroses.
453 Mil crueltats te·n comptara,
454 mas oyr les no es de ara,
455 perque ja son prou famoses.
456 En fi, son contrarioses,
457 que no y basta speriencia,
458 malicioses, perfidioses,
459 y les mes d’elles, envejoses
460 sens ninguna conciencia».
461 La Veritat dada fi
462 al parlar y conclusio,
463 com respondre li volgui,
464 la Raho gira s’a mi,
465 donant me senyal que no,
466 sino que·m desenferra
467 del dart que nuncha senti,
468 y a Veritat lo dona,
469 qui en mil peses lo trenca;
470 y, en ser trencat, se·n parti.
471 La Raho resta present,
472 mirant la naffra mal feta,
473 y unta·l de son unguent,
474 qui guarex tot accident,
475 pus la conciencia es neta.
476 Com me hague be enbenat,
477 digue·m que nuncha·m desfaça,
478 si vull ser remediat.
479 Llavos segui Veritat;
480 yo resti sol en la plaça.
481 Trespuntava aquella estela,
482 Venus, qui tant nos governa,
483 com viu venir la Cauthela,
484 qui portava una candela
485 ensesa dins la lanterna;
486 en la ma dreta, una trompa
487 com a canya parladera,
488 ferrada, perque no·s rompa;
489 los passos secrets, sens pompa.
490 Parla·m d’aquesta manera:
491 «Tu tostemps m’as desdenyada,
492 com persona qui poch sab,
493 y per ço molta vegada,
494 per ser me de tu venjada,
495 yo t’e fet gratar lo cap.
496 Ara que has hoyt lo ver
497 de sos mals y de tos dans,
498 yo·t vull fer un petit pler:
499 mostrar t’e que es menester
500 enganar a sos engans.
501 A dona que vols gonyar,
502 primerament te aconsell
503 yames la vulles amar;
504 ni tant ho vulles mostrar,
505 que·n perda color ta pell.
506 Deixa perfumar lo foll,
507 que·s pena per tornar groch,
508 fengint l’ull ploros y moll.
509 No·t metes lo jou al coll,
510 ni·l mostres tenir tanpoch.
511 No mostres ser, de comu,
512 sino d’ella molt guanyat;
513 ni sies molt importu,
514 mes fes que hoye d’algu
515 que d’alguna est molt amat.
516 Que si creu que sols es d’ella
517 y l ’ames sens fictio,
518 may passaras de orella,
519 james te veuras en sella,
520 que tal es llur condicio.
521 May vulles l’any acabar,
522 que curt cami les atalla,
523 mas dins ell sapies minar:
524 temps hi a per ensejar
525 de metre en pals la muralla,
526 si may te trobes en so
527 que lo loch te·n fassa offerta.
528 En tal cars, consell te do
529 no t’oblit lo trastalo,
530 que a les mes voltes s’acerta.
531 Si no y bastas, no te·n curs:
532 mude t’hont millor veuras.
533 Tenint pertrets per los murs,
534 si de moltes hest reffus,
535 sobre alguna·t venjaras.
536 Sia la venjansa tal,
537 que, cortesies dexades,
538 llur condicio natural
539 la tingues accidental,
540 y seras venjat ausades.
541 Si per portar a moli,
542 y perque menys gent te senta,
543 te par que sie al cami
544 l’amistat, presa per mi,
545 de alguna amiga o parenta,
546 may secret d’altri los digues,
547 ni lo teu per xich que sia;
548 que si·s dius, les mans te ligues.
549 Les dones son enemigues
550 de la persona qui·ls fia.
551 Si tant gran amistat prens,
552 que·t parega pots fiar,
553 creu me, estreny be les dents,
554 que si·ls ne fies cinch-cents,
555 ningu no u saben guardar;
556 y com no·ls resta que dir,
557 del que·ls sera comanat,
558 quant pensen solen fengir;
559 no·s donen res en mentir,
560 ni serven ley ni amistat».
561 La Cautela continuava
562 los seus vessors de guerrera,
563 mas es cert que m’enujava;
564 per que no desliberava
565 seguir la, ni u deslibera.
566 Tan gran lladrar se dressa
567 de aquestos cans de botera,
568 que Cauthela s’estronca,
569 y, stroncada, se n’ana,
570 mas no tant prest com volguera.
571 L’alba fon ya convertida
572 en dia sere, molt bell;
573 la visio fon finida,
574 la profecia complida,
575 mas no guarit lo ventrell.
576 Que si lo sol reluia,
577 al meu cor era l’aclipsi;
578 axi que, per cortesia,
579 vos qui sou la Teologia,
580 glosau me l’Apocalipsi.
Ed. Peter Cocozzella: Francesc Moner, Obres catalanes, Barcelona, Barcino («ENC»), 1970, p. 179.
Incipitario
di Francesc Moner
Indice
degli autori
