Rialc
Rao 113.1

            Jeroni Monçó






    1      A l’enteniment, si gracia l’affina,
    2      veura que·l perfet en si be no ’ntengua,
    3      ne lengua parlant e molt que s’estengua
    4      vos bast’a ’xalçar, sent mare divina.
    5      Puys los atributs, verge, de vos, santa,
    6      son fets infinits venint de l’Altisme,
    7      no veig qui ’n lo mon freture babtisme,
    8      los digua rimant, com sant Bernat canta.

    9      E si ’n l’incarnar natura s’espanta
    10     que, sens la gran fe, lo creure no y basta,
    11     com discernira la nostra vil pasta,
    12     el que us ne perve, sent vos del Fill manta?
    13     E si d’aquell mal que no us puch rependre,
    14     a ’lguns doctors sants los fall la sciencia
    15     en dir que·n dispon divina clemencia,
    16     donchs qui us dira ’n rim que no·l bast entendre?

    17     E verge, si ’n vos no·s poch gens estendre
    18     aquest primer cas, parint vostre ventre,
    19     la gran ley rompent d’Aquell qui·n feu centre,
    20     lohar qui us pora, si no u pot compendre
    21     ne y te prou sentit a dir quant sou digna?
    22     Puix l’Esperit Sant en vos tant dispensa,
    23     que no u attenyem ab tan baxa pensa,
    24     y el qui no u enten de vos no u designa.

    25     E si ’n vostra mort, verge, fos condigna,
    26     Jhesus exalçant vostr’arma ’xalçada,
    27     hunit ab lo cors ser glorificada,
    28     passant l’altra ley qual morta·ls consigna,
    29     no y cumpl’en aço nenguna postilla
    30     en dar vos lahor, puix sou tan perfeta,
    31     ne·l gran Salamo, ne·l major profeta,
    32     ne·l recte saber d’aquella Sibilla.

    33     Donchs, qui ’n lo bell dir sos metres atilla
    34     comptant les honors de vos, mare y pura,
    35     si ’n rim vos digues, la gran escriptura
    36     no us bast a lohar, quant una cintilla,
    37     e mostre ser tal com l’arch de la figuera
    38     tirant vers lo cel, ab tan flaca força
    39     que·l menys no y atteny, com molt se reforça.
    40     Donchs, com bastara damunt l’alta spera?

    41     E puix guordonau cascu sens espera,
    42     del poch donatiu que ’n dir vos s’esforça,
    43     fent l’arbre fruir qui sou vos l’escorça,
    44     qui us pot satisfer, apres Deu primera?

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 325.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Jeroni Monçó
Indice degli autori

Rialc