Miquel Miralles
1 Los daurats grius de Febo no volaven,
2 ni, començats, los cercles reluhien,
3 ni·ls carros belis de la luna rodaven,
4 los elements, Fayre hi·l foch ploraven,
5 tenebres grans per greu dolor vestien.
6 Dix lavos Deu sobre les aygues mortes:
7 «Vengut es ja lo temps que·l mon prepare».
8 Lavos obri de claredats les portes,
9 pinta los cels hi les florides ortes.
10 Mas, ans de tot, vos elegi per mare.
11 Hi puix volgue ab Si mateix justar vos,
12 fon gran raho de peccat preservar vos.
13 Lo sol molt clar, per excellent noblea,
14 crea·ls metayls, y es d’argentviu la pasta,
15 y en aspres lochs l’or mes perfet conrea,
16 lo qual, com hix, trau tanta gentilea
17 que l’aspretat no l’altera ni·l guasta.
18 De la gran mar les aygues son salades,
19 enmig les quals fonts d’aygua dolça troben.
20 Donchs qui dira vostres carns son tacades,
21 fetes per dos penses ab Deu justades,
22 on Pare y Fill hi l’Esperit Sant obren?
23 Car si tacats los pares engendraren,
24 la vostra carn en res no alteraren.
25 Sent Gabriel molta lahor vos dona
26 car «plena» us diu com prostat vos saluda.
27 Hi buyda us fa, levant vos tal corona,
28 lo peccador qui contra vos rahona
29 dient que sou en peccat concebuda.
30 L’angel molt sant vos diu «gracia plena»
31 hi los mortals volen dir lo contrari.
32 Deesa gran de fortitut serena,
33 qui creurem mes, los homens fets d’arena
34 o·l gran legat vengut de l’alt sacrari?
35 L’angel creurem trames per Deu affable
36 hi no la gent d’aquest mon variable.
37 Si per tres jorns elegi Deu insigne
38 sepulcre nou, volent d’est mon partir se,
39 quant excellent, dels dignes lo mes digne,
40 d’aquelles sanchs de la Verge benigne,
41 feu lo brocat per a tostemps vestir se!
42 Donchs qui dira que Deu bates moneda
43 on Lucifer hagues posat la ’nprempta
44 ni que·s vestis d’aquella trista çeda
45 qu’Ell ha tenyit ab tinta que·l cel veda?
46 Mas de tot fos preservada y exempta,
47 car vos naixques entre carts florit liri
48 de puritat, sonant lo dolç saltiri.
49 Lo rey mes chich que ’n l’univerç atura
50 may li veureu vestir roba tacada.
51 Quant mes lo Rey dels reys sobrenatura
52 pogue vestir tacada vestidura
53 si no com l’or hi·l sol molt apurada!
54 Com se fara? Ab quants arguments diguen
55 los trists mesquins tenint molt va [a] proposit
56 que dos estrems en un esser estiguen,
57 hi lo perfet e l’inperfet may liguen
58 com aygua y foch en un mateix suposit?
59 Ans sera fet del mon als cels un arbre
60 hi tornara lo sol pus fret que marbre.
61 Poguera ser en loch de carn molt noble
62 Deu pendre·l sol, la luna y les estelles,
63 dels serafins vestir se tot lo poble,
64 mas tot fon baix, car dexa·l cel inmoble
65 y en Natzaret posa ses blanques veles.
66 Hi may negu lo molt per lo poch dexa.
67 Per ço vingue de l’alt a la mes alta,
68 rompent del cel la sagellada rexa,
69 sols per ligar esta riqua madexa
70 ab Si mateix per rembre nostra falta.
71 Hi fon ligat lavos lo cel hi terra
72 e feta pau general nostra guerra.
73 Adam primer, d’on lo peccat emana,
74 l’Inmens lo feu de terra molt eleta;
75 hi lo segon, cobrant l’orla mundana,
76 Deu sobira vestria carn humana
77 que ’n algun temps no fos estada neta.
78 Fenix volant de l’alta gerarchia,
79 l’adveniment que feu dins nostra hera
80 fon per levar lo peccat que·ns tenia,
81 donchs en peccat Ell no començaria,
82 puix per guarir peccats Ell vengut era.
83 Hi·ls qui diran contra ço rahons tristes,
84 pobres prelats iran com alquimistes.
85 Estel molt bell, vericle, pont hi guia,
86 de paradis encesa gavarrera,
87 guardau nos vos del Satan qui·ns desvia,
88 perque puguam ab molt gran alegria
89 muntar cantant dels cels la gran carrera.
90 Hi dar nos eu de vostres riques listes
91 perque façam ab Deu alegres vistes.
92 Y al singular qui·ns fa huy l’armonia
93 prenent per tots vostra riqua bandera,
94 de tot repos donau li milloria
95 hi no·m leveu aci la praderia,
96 hi apres mort del loch on sou primera,
97 perque d’infern los tan cruels artistes
98 sobre·l meu cos no sien coronistes.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 454.
È la risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Miquel Miralles
Indice
degli autori
