Rialc
Rao 110.1

            Miquel Miralles






    1      Ans de crear los cels, lum ni planetes
    2      ni fes pilars al mon de quatre letres,
    3      Deu vos crea de parts totes perfetes,
    4      y en vos, sens par, majors virtuts ha fetes,
    5      que no·s diran ab mil nombres de metres.
    6      Car feu brocat primer per a vestir se,
    7      apres vesti los cels, lo mon hi·ls angels,
    8      hi us preserva perque pogues unir se
    9      ab vostra carn per a may desunir se.
    10     Y axi restas mes pura que·ls archangels.
    11     Per al sagell de salut verdadera
    12     Deu eternal prengue de vos la cera.

    13     Gran mariner que·l mon hi·ls cels governa,
    14     volent venir dins nostra mortal hilla,
    15     per a sa lum vos feu riqua lanterna,
    16     y, ans que del sol no fes la lum eterna,
    17     vos elegi per mare d’Ell hi filla.
    18     Hi quant vingue batent los rems hi ales
    19     de cerafins enmig d’una gran archa,
    20     en Natzaret lança los ponts hi scales,
    21     hi navega de mort les tristes bales
    22     en mar de sanch hon vostra carn fon barcha,
    23     la qual, venint en lo port de Calvari,
    24     mata la mort hi nostre adversari.

    25     Lo mercader, portant mercaderia,
    26     guarda molt be la nau sia stanyada.
    27     Quant mes a vos, humil verge Maria,
    28     hon Deu etern enbarcar se volia,
    29     de tot perill vos ha molt preservada!
    30     Car si lo fust d’on se feu vostra fusta
    31     era corcat del peccat en la scorça,
    32     del meliç dins hixque la ferma fusta
    33     ab que vence del Satan la gran justa
    34     Deu infinit rompent la sua força.
    35     Y en los perills de Caripdi hi Silla
    36     may lo dexas vos, verge, gran Cibilla.

    37     Quant se vara lo leny de vostra vida
    38     dins la gran mar de la casta sent’Ana,
    39     de sanctedat fos feta hi bastida.
    40     Deu fon pilot de mar tan excellida,
    41     la Trinitat, la ferma tremuntana,
    42     hi navegant Deu, sen Telm, qui us guiava,
    43     ell vos guarda de ones grans hi poques;
    44     Car poch apres portas a Qui us portava,
    45     y axi passas aquella mar tan brava
    46     sens encontrar de Lucifer les roques.
    47     Hi los grans bens que ’n vos se navegaven
    48     tres capitans eternals los guardaven.

    49     Donchs qui dira vostra nau tan velera
    50     per nengun temps navegas may ab calma?
    51     Car molt primer del peccat fon primera,
    52     hi no prengue tal vent ni tal carrera,
    53     ans s’enrama de lorer hi de palma.
    54     Deu vos tingue dins ses daurades andes
    55     ans de crear los cels per maravella,
    56     hi vos, naxent, passas los mars de Flandes,
    57     que no ’ncontras los banchs ni speras tandes.
    58     Hi fon Jesus de vos flamola bella.
    59     De puritat qui us leva les corones,
    60     del trist infern morra davall les ones.

    61     No es tan pur lo crestall ni lo vori,
    62     l’or ni claror de Febo ni la luna,
    63     com es aquest gran leny hi oratori
    64     que Deu ha fet per al gran consistori
    65     del cel pus alt on es apres d’Ell una.
    66     Mahomet vol en ses regles dampnades
    67     que si negu dira mal de sa mare
    68     ab un martell li sien derrocades
    69     totes les dents, hi que sien cremades,
    70     perque maldir negu may li prepare.
    71     Car tal parlar a Deu no li pot plaure,
    72     puix la guarda del loch on la fan caure.

    73     Fenix perfet del qual fon Deu la lenya,
    74     quant vos moris no tornas polç ni cendra
    75     ans romangues com a daurada ’nsenya.
    76     Y apres volas dels cels en l’alta penya
    77     ab tot l’esmalt de vostra carn molt tendra,
    78     donchs crim negu en vostra carn no era.
    79     Hi·l que vivint no u te per cosa certa,
    80     mals hi treballs li fan tostemps barrera.
    81     Y esta raho, qui be la considera
    82     mostra molt cert error los desconcerta,
    83     car vos, la font de tans bens abundosa,
    84     ans que·l mon fos ja ereu gloriosa.

    85     Donchs si lo Fill de tants bens vos prospera,
    86     qual indevot d’Ell vos fara deserta?
    87     Mas tots los qui pendran la tal bandera
    88     a l’Antecrist obriran la carrera.
    89     Mas de l’infern la porta·ls es uberta.
    90     Car en est mon no us han fet virtuosa.
    91     Y axi hiran en la vall tenebrosa.

    92     Car vos nos sou la salut verdadera
    93     y vostre braç lo mon hi·ls cels concerta.
    94     Vos sou lo be que tot lo mon espera.
    95     Vos sou dels vius hi dels morts la drecera.
    96     Vos sou la qui jamay res desacerta.
    97     Donchs puix que sou de tants bens virtuosa,
    98     donau me prest la carta delitosa.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 514.

È la risposta al llibell IV dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.1).

 

Incipitario di Miquel Miralles
Indice degli autori

   Rialc