Ferran d’Ayerbe
1 Tal indispost qual so novell e tendre
2 en la gentil e pulida sciença,
3 no recusant mon treball per apendre,
4 he preposat devant la reverença
5 de tanta gent e molt singular plaça
6 ffer maniffest, no lexant cobl’alguna,
7 un petit vers, qui en part satisfaça
8 al qui saber vol d’adversa fortuna.
9 D’esta, ’dversant alguns, duptes engruna
10 lo gran Albert en lo segon dels Fisichs:
11 los prosseguints dels infaels la suna,
12 vells philosophs, e molts dels matefisichs
13 ffort be repren, pus ella, la qual pena
14 es temporal de gran be privativa,
15 non ha res dit, ab tot qu’en tal fahena
16 es Deu present e causa perfectiva.
17 Accidental e cosa deffectiva
18 es lo que diu esta fortuna ’dversa.
19 Lo nom sens pus te d’esser productiva
20 d’algun dan greu: vejau quant es perversa.
21 Ffentesiant dich que fortuna mala
22 ha trets los hulls, per ço tot om affusta:
23 los pobrellets, com los qui fan la gala,
24 tots van dient fals’es molt e no justa.
25 Corcad’es prou, com l’anticada fusta,
26 ffercida molt de pratica malvada;
27 bocha te gran hon malament ajusta
28 dolors, affanys, per llas fer e parada.
29 Al mesqui d’om qui punt no s’o cuydava,
30 ans pensant fos en prosperada via,
31 derroque·l prest, com traydora molt brava
32 sens avisar li fa gran vilania.
33 Lo seu ale se diu fort corrompria
34 lo cel empir, si ell era passible.
35 Lo coll te curt, e tanta modorria
36 que sense por mostre lo gest terrible.
37 Espanta·l fort e lo flach lansa ’n terra;
38 lo qui seu alt, deposa de l’altura;
39 ab los majors fa que·ls menors han guerra.
40 Com de mals fer demostr’aver procura!
41 Esser no te, mes diu se que mesura
42 a son plaher la machina mundana:
43 als uns molts bens, altres donant fretura,
44 soffismes fent, tot l’onivers engana.
45 Lensem sospirs tots jorns mes de noranta,
46 e no digam que·l mal nos vingua d’ella,
47 mas plorem tots com de superba planta
48 som empeltats, del peu fins en l’orella.
49 Dels seus fets mals, parlar per maravella
50 no par a mi fassa molt al preposit.
51 Los pochs sabents cuyden qu’ella capdella
52 comtes e reys e d’ells fassa·l deposit.
53 No u fa, no u fa, la fortuna maligna,
54 ans ho fa[n], cert, nostres deprevats actes
55 e greus peccats, amagants la benigna
56 ffas del gran Deu, pus li trencham los pactes.
57 Esforçem nos de vicis fer confractes,
58 e no culpem lo ffortunat desastre,
59 car vol Deu just, per nostres mals contractes,
60 que dans passem e comportem l’empastre.
61 Aço permet per qu’esmanem la vida
62 nos, exellats en est mon transitori:
63 per be que·ns vol, mostre que no·ns oblida
64 ffent nos daça sentir qu’es purgatori.
65 Mare de Deu, pus de tot be complida
66 sou, en lo sel, qui es bell consistori,
67 redressau tost Barcelona ’ffligida,
68 e no trigueu en lo seu adjutori.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Mss.: JNn. Base: J. || 12 philosophs n] fisolofs J. — 20 vejau n] vagau J. — 34 cel] sel J. — 42 machina] maxina JN.
Incipitario
di Ferran d’Ayerbe
Indice
degli autori
