Rialc
Rao 109.1

            Bernat Miquel






    1      A Deu primer, qui es causa causant,
    2      tot conprenent e per si ’nconprensible,
    3      genols ficats, estich lahor donant
    4      com ha format rey tant inconvensible,
    5      sobrepugant tots los qui son mortals
    6      de seny, saber, poder e valor tanta,
    7      e de virtuts qui ditas son morals,
    8      que sol pensar l’enteniment m’espanta.

    9      Lo septre us veig en ma dreta portar,
    10     e ’n l’altre part lo pom d’or qui denota
    11     lo mon, subdit a vos sens contrestar,
    12     ab raho gran, car virtut no·s desvota
    13     de vos hun punt, avent las cardinals,
    14     honor amant com honor amativa,
    15     segons descriu esser menys prinsipals
    16     lo Philosof e per vos les diriva.

    17     L’altre virtut es en vos aperent,
    18     senyor molt gran, qui magnitat es dita,
    19     si que no·s pot declarar al pressent
    20     la gran lahor essent mes que no scrita,
    21     no tement res en tot l’universall,
    22     e per ço veigh esser en vos conplida
    23     per lo voler del gran Deu supernal,
    24     qui ’n vostre cors l’a molt ben estabblida.

    25     Curilitat, qui tota virtut es
    26     de molt gran cort se troba diruida.
    27     Rey presellent, gran sou dit e compres
    28     per los vivens, sens que jens †apartada†
    29     hun sol moment pensar no·s pot ne·s deu
    30     que lo basto no aja monarchia.
    31     Mes que Cessar, car vos signant se veu
    32     los animals perdre la senyoria.

    33     Mitga es vist de vos no depertir,
    34     ne la virtut qui dita es largessa,
    35     liberitat qui us fa les mans obrir,
    36     e clar se veu que de vos es enpressa;
    37     vostres vassals estranys e no subdits
    38     son libertats en vostre sola vista,
    39     e·ls altres reys prenen de vos escrits,
    40     donchs tal no·s lig des que vench lo Batista.

    41     O magnifich e trihunfant senyor!
    42     E qui pensar pot la molt gran altura
    43     ne comcebre, scrivint ne de cor,
    44     de vostre cors splicar la natura?
    45     Pensant estich cascun jorn e la nit
    46     qui trobara una sola persona
    47     haver en tant elevat l’espirit,
    48     e a la fi veig qu’en vos se condona.

    49     Los merits grans qui son a mon parer
    50     en vostres fets, e la nova conquesta,
    51     mansuetut, giny, art, seny e saber,
    52     e tot quant es de virtuts, en vos resta.
    53     Los ignorants no·s cansen de dir be,
    54     e als sabents, jutjant, siença manque
    55     en sol pensar poder disernir be
    56     la quinta part del que vostro cors tanca.

    57     Naturalment los quatre alaments
    58     hobeyr veigh a vos ab lur conpanya;
    59     vostres subdits se troben molt contents
    60     dient tot jorn que james en Espanya,
    61     e ’n lo restant del mon, ne ’n altre ley,
    62     no·s lig ne·s veu hun senyor tan afable.
    63     Ho! com pressat deu esser hun tal rey
    64     qu’a totas jents es vist tan delitable.

    65     Rey dels regnants, la derrera virtut
    66     qui en mon dir se troba no s’absenta
    67     de vos hun pas sens fer ne atribut:
    68     bon conversar se mostre e·s presenta.
    69     E si per cas ha ma lengua faltat
    70     ne ’n prosaguir lo mes da vos jaquesca,
    71     clam vos merçe que·m sia perdonat,
    72     ab tot confiu mon voler no u meresca.

    73     Porta dell cell e del mon lo govern,
    74     en vos jo tinch tota ma confiança
    75     e us prech sovin que sia de l’hinfern
    76     del tot lunyat, puys tal es ma sperança

    77     De cor e cors, de boca e voler,
    78     a vos supplich ma culpa gran remeta
    79     vostre virtut, si mon pobre saber
    80     no ha suplit en la part pus estreta.

 

 

 

Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.

Ms.: P. || 28 apartada non rima ed è incomprensibile. — 64 qu’a] que. — 69 ma] me. — 79 remeta] remetra.

 

Incipitario di Bernat Miquel
Indice degli autori