Rialc
Rao 108.1

            Bernat Metge






    1      De vostra salut he desig,
    2      Mossen Bernat; e que·l fastig
    3      que vos soferits cascun jorn
    4      vos torn en repos he sojorn
    5      per que us poguessets alegrar.
    6      Ab vos he desig de burlar,
    7      mas lo poder m’an alguns tolt;
    8      quant Deus ho volra sere solt,
    9      e depuix veurets quant riurem.
    10     Vos he yo quatre peus avem,
    11     mas no·ns en podem molt servir.
    12     Solament Deus nos pot guarir,
    13     car no y es uy bastant natura.
    14     Un remey havem: que no·s dura
    15     res al mon perpetualment.
    16     Per que, visquam alegrament,
    17     car Deus nos triara lo millor.
    18     Mas, si podiets la tristor
    19     lunyar de vos sol un petit,
    20     ja·m pens que seriets guarit,
    21     si Deus m’ajut, en un senyar,
    22     e poriets me visitar,
    23     pux yo no puch anar a vos,
    24     e romandriem nos abdos
    25     . . .
    26     . . .
    27     dels censals que avem a Malda;
    28     car d’aycells que Pallas vos fa
    29     ja creu que siats be pagat,
    30     car ab tal hom vos sou trobat
    31     qui sol pagar fort planament.
    32     E si la tristor prestament
    33     no podets de vos ben lunyar,
    34     tost guarets si volets usar
    35     sovent la seguent medesina
    36     del bon metge de Martorell:
    37     . . .
    38     Prendets un badal d’estornell
    39     e dues onces de besturri,
    40     mesclat ab un poch de gingurri
    41     e dos diner de baquiqueu.
    42     Si volets haver un mameu,
    43     molt mes ne valdra [la] conposta;
    44     e pux [vos] pendrets una almosta
    45     de fum de pala remullada;
    46     pero fets que tota vegada
    47     hich sia present En Ganet.
    48     E fets ho passar en loch net,
    49     cobert ab un tataratat ;
    50     he pux sia polvoritzat
    51     e passat per un prim sedas.
    52     E si y mesclats arrjboras,
    53     millor sabor hic trobarets,
    54     Vuls de moscat be mesclarets,
    55     e dos quarts de bon badufay
    56     e dels cabels d’En Mardufay
    57     ab los quexals de Gedeon;
    58     e de la barba d’Absalon
    59     hy mesclarets, ab un pipiu;
    60     e si lagremes de Daviu
    61     podets trobar, no us sien cares.
    62     E pux ajau dos pans de mares
    63     qui sien ben secats al sol.
    64     Si mestre Bernat Oriol
    65     vol prestar la gramala blanqua,
    66     quitia sera tantost he francha
    67     de tot malla vostra persona.
    68     E si mestre Germa vos dona
    69     un troz de la gramalla groga,
    70     ffets ho tot picar, ans que ploga,
    71     ab los materials propdits,
    72     los quals sien tots confegits;
    73     e pux sie·n fet letovari,
    74     q’al mon no y say altre contrari
    75     que·l vostre mal fasa fogir.
    76     E siy Sauet no·s vol plevir
    77     de fer sta confeccio,
    78     no·m pens queus puxa dir de no
    79     mestre Roger Angellatz,
    80     si vos carament lo·n pregats,
    81     que no us prest lo seu scuder,
    82     qui sap aquestes cosses fer
    83     mils que persona que ’l mon sia.
    84     E pux pendrets ne cascun dia
    85     tantes vegades com volrets,
    86     car, Deu volent, en breu guarets
    87     si continuats lo proces ;
    88     majorment si tenits de pres,
    89     continoant en [la] presso,
    90     qui us penssara, vullats ho no,
    91     car fort vos porta bon voler.
    92     E vos fets li algun plaer,
    93     si volets que dur l’amistat.
    94     Tots matins, com serets levat,
    95     Pere Rebeu farets venir ;
    96     e fets li una missa dir,
    97     pero diga la us en deju.
    98     Si prehich volets, no say algu
    99     qui mils lo us diga que En Rubert:
    100    fort ha [lo] sentiment ubert,
    101    si be no s’es gran legidor;
    102    mas es caygut en gran error
    103    com ha fet fogir son genre.
    104    Una filla gentil e tendre
    105    ha, que fari’a enfillar.
    106    Deu li vulla bon marit dar
    107    per so que multiplich lo mon;
    108    car totes quantes files son
    109    exides d’aquella rabassa
    110    poden star en tota plassa,
    111    que no n’i vendran de pus belles.
    112    Quant al present, altres novelles
    113    no se de que us pogues scriure,
    114    sino que, si volets ben viure,
    115    que mengets, poch en cantitat,
    116    e sia ben haparellat;
    117    e dinats vos ans de mig-jorn.
    118    E pux anats burlar al Born,
    119    si us vollets anar deportar;
    120    car aqui porets prou trufar
    121    ab molt bon hom qui hich es pobblat.
    122    Pux ab lo sol siats colgat,
    123    e noga us qui noure us pora;
    124    car aquest mon mal be fara,
    125    e creu que no·s trigara mol[t].

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, Obras de Bernat Metge, Barcelona, Universidad de Barcelona - Facultad de Filosofía y Letras, 1959, p. 21.

 

Incipitario di Bernat Metge
Indice degli autori

Rialc