Rialc
Rao 104.1
Pere Joan de Masdovelles
1 Dona donor qui viure vol onesta
2 en general deu esser stimada
3 si sa honor castament ha guardada
4 e per algu sera stada requesta,
5 car la qui u es e raquesta no lan
6 virtut li es, mas no tant singular
7 com es la qui streta la nhauran
8 e dolçament ses sabuda guardar.
9 Que pot valer la dona deshonesta,
10 ni quant pot fer, pus ses abandonada?
11 Si es destat, molt mes es diffamada
12 (de les altres no se·n fa tan gran festa,
13 ab tot sie la viltat massa gran),
14 e ley al mon no la pot scusar
15 que dun tal fet no degue haver dan:
16 raho permet que·s deu ben castigar.
17 Be pot pensar dona qui n tal tampesta
18 met lo seu cors sera a mort liurada
19 per lo marit qui laura ben amada,
20 e lo renom que n lo mon della resta.
21 E·ls pobres fills qui per sort romandran,
22 vituperats, no·s poden alegrar
23 e son incerts llur pare a hon lan
24 ne qual per dret deuen la ma besar.
25 De les ab seny, se pot dir esser lesta
26 dona gentil en pobretat posada
27 que may per res no haja feta rrada.
28 Plauli passar fam, set, e que no·s vesta,
29 e tots anuigs que venir li poran.
30 Ab castedat vol sa vida passar;
31 ffihe de Deu que mals no la vençran
32 ni pobretat no la fara errar.
33 Dona qui te plena de seny la testa
34 en tots sos fets la veureu reposada,
35 e no li plau esser gens festejada
36 per homens freschs que van en mig la sesta,
37 ne los seus uills ja no voltejaran
38 en lloc negu que la·n pusquen blasmar,
39 ne aixi poch si acompanyaran
40 dones de toc, ans se·n volen lunyar.
41 Jo prech a Deu les qui mal usaran
42 que prestament les vullilluminar.
43 Les honestes a vos le recoman;
44 Mare de Deu, les vullats conservar.
Ed. Robert Archer, «Lobra poètica de Pere Joan de Masdovelles», Els marges, 49, 1994, pp. 63- 78.