Rialc
Rao 0h.8, 0h.8a

            Cançoner sagrat de vides de sants






            Cobles fetes en laor de la gloriosa verge senta Apollonia 

    1      De tanta valor, beneyta, us contemple,
    2      humil Apollonia, serventa de Deu,
    3      que vostres virtuts y vida y exemple
    4      vull dir, pus que vos axi u merexeu.

    5      De moltes virtuts puc dir que sou mina,
    6      y lum verdadera dels fels crestians,
    7      y filla excellent de rey y regina,
    8      jatsia que fossen cruels y pagans;
    9      y, ab tot que vos fosseu per ells molt amada
    10     y fosseu posada en molt gran honor,
    11     molt mes per Jhesus fos vos estimada,
    12     volent que dexasseu d’aquells la error.

    13     Al temple d’aquells trobant vos hun dia
    14     ab altres donzelles del poble gentil,
    15     per Deu espirada dreçant vostra via,
    16     anas al desert, vos, santa humil,
    17     hon Deu ja us tenia hun pare molt digne
    18     per ço qu’en la fe a vos informas;
    19     y, puix lo cregues, vos, santa insigne,
    20     tantost lo babtisme volgues que us donas.

    21     Tornada en casa del rey vostre pare,
    22     y vent que·l babtisme havieu rebut,
    23     vos dix: «O maleita de mi y de ta mare!
    24     De hon est venguda, ni qui t’a vençut?
    25     Los deus nostres grans y nostra ley dexes!
    26     seguir vols Jhesus y·ls seus manaments!
    27     Yo·t jur per los deus, si no·ls avorrexes,
    28     que yo·t fare dar terribles turments!»

    29     Diguereu al pare: «No·m digues maleyta
    30     ni cregues que m’haja negu enganat,
    31     mas vulles honrar me y dir me beneyta,
    32     puix l’Esperit Sant axi m’a spirat,
    33     havent me aquell donat conexença
    34     de tanta error que vols mantenir
    35     y avent me donat la vera crehença
    36     d’aquell Deu etern per qui vull morir».

    37     Sabent vostra mare que vos deffensaveu
    38     dels fels christians la ley y la fe,
    39     y a ella y al pare y a tots oblidaveu
    40     pel rey eternal qui·l mon tot soste,
    41     ab moltes paraules volgue exortar vos
    42     la fe de Jhesus volguesseu negar;
    43     y, ab tot que aquella volgues fer girar vos,
    44     james vos pogue d’aquell desviar.

    45     Volguent que seguisseu les sues crehences,
    46     les quals eren vanes y ab molta error,
    47     de grans donatius vos feu prometences,
    48     mostrant vos senyals de molt gran amor;
    49     mas vos, no curant d’aquelles promeses
    50     que us feye tots dies, ni·ls seus manaments,
    51     ab santes respostes, humils y corteses,
    52     mostras esser prompta de pendre turment.

    53     Mana us vostre pare que vos reverisseu
    54     les ydoles sues, tenint les per deus,
    55     volent que vos digna, aquells benehisseu
    56     axi com ell feya y·ls pobles tots seus,
    57     mostrant que, si vos, beneyta, hi creyeu,
    58     aquell vos faria servir hi honrar,
    59     y que, si de cor vos, sancta, no u feyeu,
    60     aquell vos faria greument turmentar.

    61     Y vent que negaveu la festa pagana
    62     crehent en la fe dels fels christians,
    63     mirant que vos ereu tan fel y christiana,
    64     mana que us donassen turments y molt grans;
    65     y axi us feu donar açots molt terribles,
    66     posant vos en una fornal molt ardent;
    67     y, ab tot que us donassen greus penes sensibles,
    68     ...

    69     Havent li vos dat diverses batalles,
    70     vencent lo ab veres rahons naturals,
    71     per dar vos mes penes ab vies novelles
    72     vos feu arrencar les dents y·ls quexals
    73     y ab tot que vos, digna, sentisseu greu pena,
    74     la qual vos dona lo pare injust,
    75     aquella tingues per bona estrena,
    76     puix ves la passaveu per jutge tan just.

    77     Mirant vostre pare que ja no podia
    78     sobrar vos ni vençre ab colps ni turments,
    79     fallint li raho, ab gran fellonia
    80     vos feu degollar tantost als servents;
    81     mas qui pora dir, apres que fos morta,
    82     lo quant s’alegra lo vostre sperit,
    83     car fon li dels cels uberta la porta,
    84     entrant per aquella ab goig infinit!

    85     Apres d’aver fet als cels la entrada,
    86     aquells ciutadans de l’alt Parais
    87     vos feren gran festa solempne y onrada,
    88     dels martres y vergens donant vos lo pris;
    89     y axi triunfau, vos, sancta benigna,
    90     ab Deu eternal ab molta honor
    91     estant en aquella companya molt digna,
    92     del regne del cel loant al Senyor.

 

            Oracio

    1      Humil Apollonia, perfeta serventa
    2      d’aquell rey etern qu’es subiran be;
    3      estel qui al mon lum clara presenta,
    4      y espill excellent en qui·s representa
    5      virtut l’esperança, d’amor y de fe!
    6      O verge benigna, humil, preciosa,
    7      y martre constant y fort y prudent!
    8      Puix vos en lo cel regnau virtuosa,
    9      feu vos que vejam la lum gloriosa
    10     la qual illumina a tota la gent,
    11     pregant al Senyor, qui ’s lum verdadera,
    12     que·ns faça seguir dels cels la carrera.
             Amen.

 

 

 

Ed. Jaume Massó Torrents, in Raymond Foulché-Delbosc e Jaume Massó Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1912, p. 235.

 

Incipitario del Cançoner sagrat de vides de sants
Indice degli autori

Rialc