Cançoner sagrat de vides de sants
Cobles fetes en laor del glorios martir sent Ypolit
1 Puix veig sou dotat de gracia tanta,
2 beneyt sent Ypolit, perfet cavaller,
3 en metres vull dir la vida molt santa
4 de vos qui moris per Deu verdader.
5 Estant aquell gran diaqua molt digne
6 Lorens glorios posat en presons,
7 lo jorn que’l guardaveu vos, noble insigne,
8 per ell obtingues molt excellents dons,
9 per quant la lum gran qu’en ell resplandia
10 en vos, beneyt sant, axi redunda,
11 que vent la virtut la qual d’ell exia,
12 tantost aquell jorn vos fes crestia.
13 Per mans de aquell molt dignes sagrades,
14 portant li vos aygua, fos vos batejat,
15 y axi de les taques y crims y errades
16 restas net y pur, absolt y lavat,
17 y gracies fent al Fill del Altisme
18 d’aquell do tan gran que vos conseguis,
19 tornas a la casa, rebut lo babtisme,
20 y vostra familia a Deu convertis.
21 Los trists de infels, tenint ja noticia
22 que vos la llur secta havieu dexat,
23 mirant ja mudada la vostra milicia,
24 al gran Dacia per ells fos portat,
25 lo qual, com vos veu, vos dix increpant vos
26 perque a Jesus volieu seguir,
27 y ab tot que parlas molt fort menaçant vos,
28 digues: «Crestia vull viure y morir».
29 Estant Dacia sehent en cadira
30 y vent tan constant lo vostre parlar,
31 davant tot lo poble, sobrat de gran ira,
32 per fer vos escarn vos feu despullar;
33 y vos, quant li veyeu irada la cara,
34 per fer lo estar mes trist y confus,
35 lauors mes parlaveu en alta veu clara,
36 dient que volieu morir per Jesus.
37 Digues li vos, sant: «Tu creus que·m descobres
38 lo cors per haver me axi despullat:
39 si tu donchs sabesses lo quant ara·m cobres,
40 ya crech no m’aguerets la roba levat,
41 car dich te de cert, sens dir te falsia,
42 que tu despullant me molt mes m’as vestit;
43 per quant si tu·m dones la mort en est dia,
44 vestir s’a de gloria lo meu esperit».
45 Mirant Dacia les vostres paraules,
46 puix vos no us curaueu dels seus manaments,
47 lo vostre parlar tenint lo per faules,
48 aquell vos feu dar terribles turments,
49 y vent qu’en aquells mes fort vos mostraveu,
50 a hun president cruel vos trames,
51 perque davant ell si tant vos parlaveu,
52 cruelment aquell vos turmentas mes.
53 L’infel president d’aquella ley vana,
54 mirant que us tenia ja pres a ses mans,
55 a vos y a la gent que fes crestiana
56 pensa en donar vos a tots penes grans;
57 y axi davant vos per molt aterrar vos,
58 la vostra familia ell feu degollar,
59 y a vos, caualler, per mes turmentar vos,
60 tot nu per la terra vos feu rossegar.
61 Volent que sentisseu mes vives les penes,
62 vos feu rossegar ab dos braus cavalls,
63 ligat en aquells ab grosses cadenes,
64 corrents per muntanyes y costes y valls;
65 y vos, cavaller de gran fortalea,
66 volent per Jesus passar tal dolor,
67 james dels turments tinguereu ferea,
68 y axi l’esperit donas al Senyor.
69 Puix vos de Jesus, senyor y Deu nostre,
70 havieu la fe axi deffensat,
71 volgue lo Senyor lo digne cors vostre
72 per hun sacerdot que fos soterrat;
73 y axi hun prevere, mogut d’amor pura,
74 trobant lo cors vostre aquell se·n porta,
75 y ab gran reverencia li feu sepultura
76 y prop sent Llorens aquell lo posa.
77 Miracles obras en mort y en vida
78 de gran maravella, vos, sant glorios,
79 per quant molta gent per vos fon guarida
80 qu’estava malalta de mals y dolors;
81 en llurs malalties a tots consolaveu,
82 si ells recorrien a vos de bon cor,
83 y l’anima y cors de tot los sanaveu,
84 perque adquirissen dels cels lo tresor.
85 Qui may pora dir lo goig que sentireu
86 apres de la mort que vos sofferis,
87 y·l premi de gloria que vos conseguireu
88 per vostres grans merits en l’alt parais,
89 hon vos, cavaller de molta valia,
90 regnau ab Jesus, senyor eternal,
91 puix Ell en est mon trobat vos havia
92 molt fort cavaller, perfet y leal.
Oracio
1 O sant glorios, Ypolit insigne,
2 del Rey eternal perfet cavaller,
3 molt fort y prudent humil y benigne,
4 qui·l princep del mon cruel y maligne
5 vences, migançant de Deu lo poder,
6 martre constant de gran excellencia,
7 servent del Senyor de tots los senyors,
8 vullau suplicar la sua clemencia
9 qu’en nostres congoxes nos de pasciencia,
10 y en tots nostres mals remey y socors,
11 y que·ns vulla dar virtut tal y tanta,
12 que may deneguem la sua fe santa.
Amen.
Ed. Raymond Foulché-Delbosc, in Raymond Foulché-Delbosc e Jaume Massó Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1912, p. 76.
Incipitario
del Cançoner sagrat de vides de sants
Indice
degli autori
