Rialc
Rao 0h.50, 0h.50a

            Cançoner sagrat de vides de sants






            Cobles fetes en laor del Sent ladre appellat Dimas 

    1      Puix veig que dels fels portau la bandera,
    2      vos, Dimas beneyt, elet per Jhesus,
    3      dels actes que fes ab fe verdadera
    4      ab dignes laors vull dir lo discus.

    5      Volent ecclipsar se lo sol de justicia
    6      Jhesus quant en creu estava posat,
    7      aquell vos dona de si tal noticia
    8      que fos per los raigs d’aquell illustrat
    9      en tant que, tenint d’aquell conexença
    10     jatsia que·l vesseu per mort escurrir,
    11     morint ab aquell tingues tal crehença
    12     que·l confessas Deu perfet sens fallir.

    13     Quant alt en la creu vos, digne, morieu
    14     tostemps conexent vos ser gran peccador,
    15     mirant qu’en tal cas davant vos tenieu
    16     la font de clemencia de tanta valor!
    17     y ab fe y esperança volgues acostar vos
    18     y pendre de l’aygua d’aquella font gran
    19     perque de les taques poguessen lavar vos
    20     y tot net anasseu a Deu subiran.

    21     Molt gran privilegi tingues aquell dia
    22     que·l fill de l’Altisme remia lo mon
    23     per quant la fe sua en molts se perdia
    24     y en vos, beneyt sant, perfetament fon,
    25     de hon meritas, aquella jornada
    26     que vos ab Jhesus tan felment moris,
    27     que vostra gran culpa vos fos perdonada
    28     y vesseu primer de tots Parais.

    29     Especial gracia rebes, y complida,
    30     en vostra fi santa ab molt gran confort,
    31     tirant vos al cel la gran caramida
    32     Jhesus glorios al pas de la mort
    33     per dar vos lo regne que vos desigaveu,
    34     lo qual francament aquell vos dona,
    35     de hon se veu clar, puix tant confiaveu,
    36     que fos dels elets quant ell vos crea.

    37     Rebes del Senyor tan gran beneffici
    38     que fos en la creu per ell espirat
    39     ab gran pasciencia prenent lo suplici,
    40     lo vostre sant cors morint trocejat:
    41     per ço l’altre ladre volgues vos rependre
    42     quant ves que perdia la lum de la fe,
    43     dient: «O ingrat! com no vols entendre
    44     Jhesus esser Deu, qui·l mon tot soste?

    45     No·t sia escandel si·l veus tan difforme
    46     penjant en la Creu y a mort condempnat,
    47     per quant la mort sua ha d’esser conforme
    48     al que los profetes han d’ell profetat;
    49     mas pensa los actes y grans maravelles
    50     les quals en lo mon ha fet com a Deu,
    51     car per avidar les sues ovelles
    52     axi ’s necessari que muyra ’n la creu.

    53     No veus com se fa la luna escura?
    54     No veus lo ecclipsi que fa ja lo sol?
    55     No veus les tenebres y aquesta tristura
    56     que·l cel y lo mon senyalen gran dol?
    57     No veus que les pedres y tota la terra,
    58     clavat en la creu, ell fa tremolar?
    59     Donchs alça la pensa y mira ta erra,
    60     crehent que per ell te has de salvar.

    61     Confessa, donchs, ara la culpa gran tua,
    62     crehent en aquest Senyor de bon cor,
    63     puix veus que sens culpa soste la mort crua
    64     y sols per salvar nos veus ara que mor;
    65     lo que de nosaltres may dir se poria,
    66     car no som punits segons que devem,
    67     y, si de la mort sentim l’agonia,
    68     es paga condigna, la qual merexem».

    69     Quant vos tals paraules hagues proferides
    70     dreçant vostres ulls al rey divinal,
    71     lo qual ab les sues mortals greus ferides
    72     havia sanat lo vostre gran mal,
    73     pregas sa merce volgues perdonar vos,
    74     humilment dient li: «Senyor y Deu meu:
    75     de mi, peccador, vullau recordar vos
    76     quant vos en lo regne del cel entrareu».

    77     Lo gran rey dels reys, clement y benigne,
    78     mirant la fe vostra, que fou sens deffalt,
    79     volgue qu’en la creu morint fosseu digne
    80     que vos en son regne regnasseu molt alt;
    81     y axi, ell, mirant la vostra pressura,
    82     puix tant li fos fel y axi us penedis,
    83     vos dix, responent ab gran amor pura:
    84     «Ab mi seras huyen l’alt Parais».

    85     Qui may pora dir la gran alegria
    86     y·l goig que senti lo vostre sperit
    87     hoynt la resposta del qui us prometia
    88     lo regne del cel ab goig infinit!
    89     Lo qual vos feu digne d’onor tal y tanta
    90     que us feu en lo cel pujar ab aquell
    91     ensemps ab aquella companya molt santa
    92     dels pares antichs del Testament vell.

    93     Y axi, entre·ls angels y·ls sants y les santes,
    94     al regne del cel molt alt triunfau
    95     ab molts privilegis y gracies tantes
    96     que molts dels errants vos, sant, consolau;
    97     de hon, en la cort de Deu subirana,
    98     vos, digne, privau ab Deu verdader,
    99     servint lo fill seu en tot lo que mana,
    100    puix fos de aquell tan fel cavaller.

 

            Oracio

    1      Dimas beneyt, antorcha encesa,
    2      del gran Redemptor Jhesus ver anyell,
    3      per qui la gran culpa per vos ja comesa
    4      molt liberalment del tot fon remesa
    5      a vos, qui felment moris ab aquell!
    6      sant glorios! Puix gracia tanta
    7      rebes de Jhesus morint en la creu,
    8      feu vos qu’en la fe d’aquell, vera y santa,
    9      la qual d’aquest mon al cel nos tresplanta,
    10     vixcam per tostemps loant lo nom seu
    11     per ço qu’en la fe d’aquell preciosa
    12     morint atenygam la fi gloriosa.
             Amen.

 

 

 

Ed. Jaume Massó Torrents, in Raymond Foulché-Delbosc e Jaume Massó Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1912, p. 191.

 

Incipitario del Cançoner sagrat de vides de sants
Indice degli autori

Rialc