Rialc
Rao 0h.12, 0h.12a

            Cançoner sagrat de vides de sants






            Cobles fetes en laor del benaventurat sent Amador

    1      Dotat vos contemple de gracia tanta
    2      per Deu eternal, beneyt Amador,
    3      que·ls vostres misteris y vida molt santa
    4      vull dir per loar la vostra valor.

    5      Lo pare y la mare los qui us engendraren,
    6      vivint en est mon tot ple de perills,
    7      per mes de vint anys a Deu suplicaren
    8      donar los volgues, per sa merce, fills
    9      per ço que los bens d’aquells heretassen
    10     los quals en est mon havien guanyat;
    11     mas Deu infinit, per molt que·l pregassen,
    12     james volgue fer la llur voluntat.

    13     Estant axi·ls dos en sant matrimoni,
    14     lo jorn de divendres aquell que·s diu sant,
    15     al vostre fel pare li vench lo dimoni,
    16     ab grans prometences aquell enganant,
    17     dient que, si ell dels sants renegava
    18     y carta li feya de l’esperit seu,
    19     que ell li daria tot quant desigava
    20     y un fill qui dels bens seria hereu.

    21     Aquell pare vostre, mirant la proferta
    22     que certament ell hauria hun fill,
    23     tantost al dimoni de si feu offerta,
    24     posant la su’anima en molt gran perill;
    25     y axi·l Satanas, qui·ls homens aparta
    26     de Deu eternal tostemps ab engans,
    27     de l’anima sua hague una carta
    28     la qual vostre pare li feu de ses mans.

    29     Aquell sant divendres, aquell vostre pare,
    30     a la muller sua tantost s’acosta,
    31     y diu que, sentint ho, de fet vostra mare
    32     de vos, beneyt sant, prenyada resta;
    33     y vent que·l marit, en tan beneyt dia;
    34     carnalment a ella conexer volgue,
    35     aquella li dix, ab gran fellonia:
    36     «Yo u do als dimonis si concebut he».

    37     Apres que fos nat, puix no eren dignes
    38     de veure us los dos criat y nodrit,
    39     Jhesus permetent ho, dimonis malignes
    40     de ffet vos prengueren, trahent vos del llit;
    41     y axi us ne portaren en aspres muntanyes
    42     devers lo Egipte, ab gran crueltat,
    43     fent grans alegries molt grans y estranyes,
    44     crehent que serieu de Deu separat.

    45     Sent Pau, hermita, mirant que passaven
    46     aquells esperits malignes sens par,
    47     volent ell saber per que s’alegraven,
    48     ab dignes conjurs los feu aturar;
    49     y, avent hoyt d’ells sos actes y faules
    50     y·l com y·l perque axi us duyen pres,
    51     forçant los aquellab sanctes paraules,
    52     de ffet vos dexaren que no us feren res.

    53     Fent gracies gran sal fill de l’Altisme
    54     lo sant hermita, servent del Senyor,
    55     aquell vos dona de ffet lo babtisme,
    56     posant vos lo nom de sant Amador;
    57     y aquell etern pare qui·l mon tot conserva
    58     y may deffalleix a qui·l vol amar,
    59     del bosch feu venir tantost una serva,
    60     la qual vos donava tots jorns a mamar.

    61     Mostrant vos per dies persona discreta,
    62     lo sant hermita mostra us de legir
    63     perque, atenyent edat ja perfeta,
    64     millor a Jhesus sabesseu servir;
    65     y apres los sants ordens prengues de prevere,
    66     segons vostre mestre havia volgut,
    67     y axi·ls dos vixques, seguint a sent Pere,
    68     fent vida perfeta en gran solitut.

    69     Hun jorn que la missa vos, sant, celebraveu,
    70     sentis agrament plorar a sent Pau.
    71     Digues li: «O pare! per que tant ploraveu?
    72     Yo us prech carament que vos m’o digau».
    73     Aquell vos respos: «O fill! que puch dir te!
    74     Ton pare y ta mare es cert que son morts:
    75     les penes que passen no vull refferir te
    76     ni ’ncara pensar les tan grans son y forts».

    77     Digues vos: «Yo’m creya tenir vos per pare
    78     per quant en est loch m’aveu sols criat:
    79     semblantment la serva tenia per mare
    80     qu’en l’aspre desert tots jorns m’a lletat.
    81     Puix veig m’aveu dat tan clara sciencia
    82     d’aquells per qui l’esser tinch yo en lo mon,
    83     a Deu pregare que per sa clemencia
    84     los leve les penes cruels en que son.

    85     Lo pare y la mare, molt leigs y orribles,
    86     apres de pochs dies vingueren a vos
    87     per ço qu’en les penes d’aquells, molt terribles,
    88     vos, sant fill, aquells los dasseu socos,
    89     dient vos que·ls dos tostemps penarien
    90     si vos no pregaveu a Deu per aquells,
    91     mas que de tals penes molt prest exirien
    92     si trenta tres misses vos deyeu per ells.

    93     Ab gran caritat, vos, sant, los diguereu
    94     les trenta tres misses que us feren ells dir;
    95     y, dites aquelles, apres vos los vereu
    96     ab gran alegria davant vos venir
    97     ab molta companya de angels que staven
    98     entorn de aquells ab gran resplandor,
    99     y, gracies fent vos, los ves com pujaven
    100    al regne del cel ab molta honor.

    101    Pagant lo fort deute comu a natura
    102    aquell mestre vostre lo qual vos cria,
    103    quant ves aquell mort, li fes sepultura
    104    ab molta honor, puix molt vos honra;
    105    y apres vos, humil com una coloma,
    106    pensant com porieu servir mes a Deu,
    107    dexant lo desert, anas dret a Roma,
    108    james apartant vos del sant voler seu.

    109    Quant fos dins en Roma y ves que lo papa
    110    volia que fosseu hun gran cardenal,
    111    dexant lo barret y·l nom y la capa
    112    de tanta honor y gloria tal,
    113    de Roma volgues tantost absentar vos,
    114    crehent ser indigne de tal dignitat,
    115    ab ferm delliber d’anar y posar vos
    116    en hun monestir de gran aspretat.

    117    Quant fos en aquell, fes vida tan alta
    118    que fos de virtuts espill resplandent:
    119    servaveu la regla, vivieu sens falta,
    120    en tant que d’aquell fos vos president;
    121    guardaveu tostemps les vostres ovelles
    122    per que no hixquessen del seu cami dret,
    123    miracles obraveu y grans maravelles;
    124    y axi us conegueren per sant molt perfet.

    125    En pau y repos finint vostres dies,
    126    qui pot dir los goigs los quals vos sentis!
    127    Acompanyat d’angels, ab gran alegries,
    128    pujas dreta via en l’alt Parais,
    129    hon vos triunfau ab gloria tanta
    130    la qual no·s poria may dir ni pensar,
    131    estant ab aquella companya molt sancta
    132    dels fels qui no cessen james Deu loar.

 

            Oracio

    1      O sant glorios, vexell y retreta
    2      de moltes virtuts, beneyt Amador,
    3      abat excellent de vida perfeta,
    4      la qual en est mon per vos fon eleta
    5      per ço que servisseu al ver creador!
    6      suplich vos, beneyt, puix gracies tantes,
    7      de Deu eternal haveu conseguit,
    8      que vos, ab les vostres pregaries santes,
    9      façau qu’entre·ls angels y·ls sants y les santes
    10     loem en lo cel a Deu infinit,
    11     pregant vos, beneyt, nosaltres, indignes,
    12     que vos de tal gracia façau siam dignes.
             Amen.

 

 

 

Ed. Jaume Massó Torrents, in Raymond Foulché-Delbosc e Jaume Massó Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1912, p. 294.

 

Incipitario del Cançoner sagrat de vides de sants
Indice degli autori

Rialc