Rialc
Rao 0g.1

            Sirventesi contro Barcellona






    1      Pus que tothom se n’aparta,
    2      veus que jo tot m’i acost:
    3      so del rey e de sa host,
    4      segons vol la sancta carta.
    5      Los sperits me fallexen,
    6      quant jo pens lo que sera
    7      e aço com finara,
    8      pus que tots jorns los mals crexen.

    9      Murs e valls tots se fornexen,
    10     segons lur opinio,
    11     per pahor de tracio
    12     e temor dels qui traexen.
    13     Una gran descortesia
    14     es entrada arredolons,
    15     que loar les tracions
    16     par a tots que ben fet sia.

    17     Lo hu de l’altre ja confia
    18     en parlar mal de son rey;
    19     lo mal poble sense ley
    20     parla mes que no solia.
    21     Si la gent fos refrenada
    22     quant se fan tals parlaments,
    23     no farien moviments
    24     tal gent mal acostumada.

    25     Barcelona arromangada
    26     ha començat aquest ball,
    27     posant tots en gran treball
    28     ja no·n fos tant diffamada.
    29     Diffamada, Barcelona!
    30     Tostemps perpetualment
    31     diran que gran trahiment
    32     tu has fet a la corona.

    33     Es ver que molta persona
    34     de dins no y ha consentit:
    35     qui es mort, qui perseguit,
    36     qui fugit, qui s’abandona.
    37     Tota la ley christiana
    38     de tu malament se riu,
    39     malament de tu scriu
    40     de traydora sobirana.

    41     Qui a son senyor engana,
    42     l’altre com hi fiara?
    43     Que tu·n vulles, qui creura,
    44     esser de gent castellana?
    45     No u crech, no u crech, Catalunya!
    46     Passions grans t’an perdut,
    47     car to[s]temps has combatut
    48     que Castella ab tu no·s junya.

    49     Altra dolor pens que·t punya
    50     per venir en ço que vols,
    51     mas pensa que ço que vols
    52     venir sobre tu no·s lunya.
    53     O mesquina, o pobreta!
    54     Quanta sanchs e quantes morts
    55     son seguides pels conforts
    56     de l’ampresa que has feta!

    57     No seras may pus eleta
    58     ni scrita per leal,
    59     que al senyor natural
    60     la feeltat has contreta.
    61     Qui pot dir una tal nova,
    62     que no scupa fins al cel,
    63     d’un tal cas axi cruel
    64     que tu n’ages fet la prova?

    65     Ta infamia renova
    66     los coratges a dolor
    67     dels qui t’an portat amor,
    68     per que·l mom tot te reprova.
    69     Ton senyor, ab gran ultratge,
    70     has posat en mala veu:
    71     contra rey e contra Deu
    72     dels teus has fet gran carnatge.

    73     No u diu pas lo teu Usatge
    74     ni tos drets ni libertats
    75     que los qui tu·ls han d[on]ats
    76     de tu hagen tal paratge.
    77     Tot ho has perdut, mesquina!,
    78     privilegis e tot be,
    79     segons la ley que u volgue,
    80     humanal ley e divina.

    81     Pensa que en molt gran ruina
    82     cauras, per lo gran peccat
    83     que·l senyor teu has negat,
    84     si ben prest no·t fas beguina.
    85     Penitencia que faces
    86     yo t’o dich que u has mester,
    87     perque Deu mes desplaher
    88     pren, quant mes tu t’enbraces.

    89     No·t cal cridar per les places
    90     «O Sent Carles, ajudau!»,
    91     car si es sant no li plau
    92     que a son pare tu·l rejaces.
    93     Cathalunya, males coses
    94     fas que may feren los teus,
    95     e pijor es que no creus
    96     bons consells ni t’i reposes.

    97     Yo·t parle clar, sense gloses,
    98     e dich te que periras:
    99     mira be ço que tu fas
    100    ni a qui fas tantes noses.
    101    Has perseguit lo insigne
    102    primogenit teu infant,
    103    tu·l jurist, capitulant:
    104    no·l pots tenir per indigne.

    105    Petit es e molt benigne
    106    criatura, bell e bo.
    107    Com s’a pogut fer aço?
    108    No y ha ley que t’o designe!
    109    No y has cridat les germanes
    110    terres del regnes dapres:
    111    no crech que en aço james
    112    me dones rahons ben planes.

    113    Estes rahons no son vanes,
    114    tot seny les sab divisar;
    115    als doctors studiar
    116    no·n cal dar males setmanes.
    117    Vos clucau los ulls, senyora,
    118    ara mossa dels stranys:
    119    si fosseu puta per guanys,
    120    almenys qualque cosa fora.

    121    Tothom d’aço s’entrenyora,
    122    que tot naix de cors inichs,
    123    e los grans tiren los chichs,
    124    e axi tot s’arremora.
    125    Ara teniu la bandera
    126    que solieu avorrir;
    127    altre es ço que voleu dir:
    128    «Ans que pas la primavera».

    129    Tornant la saho primera
    130    pendreu altre bon cami,
    131    que no y haura pus flori
    132    ni d’empreses pus manera.
    133    Tots fareu molt gran smena
    134    de vostres mals pensaments,
    135    car de vostres moviments
    136    vostra es la major pena.

    137    Perillosa es la fahena
    138    d’aquest mals regiments
    139    qui fan tants regiraments:
    140    Mals a dinars e pijor cena.

 

 

 

Ed. Lluís Nicolau d’Olwer, «Poesies reialistes del temps de Joan II», Estudis universitaris catalans, 19, 1934, pp. 323-334, a p. 325.

47 to[s]temps] totemps.

 

Incipitario dei sirventesi contro Barcellona
Indice degli autori