Dibattiti con Rafel
1 Jerma Rafel, lo nom d’aquella dama
2 a qui suplich me do sertenitat
3 del que a temps li e jo demanat,
4 per letres vuyt tot hom me par l’aclama;
5 e sillebes quatre veig que s’en fan,
6 lo cab e fi per huna vocal çonen,
7 les altres dos cascuna huna ’n volen,
8 al cap e fi primer letra hauran.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 134.
Vedi la risposta di Rafel (142.2).
Incipitario
dei dibattiti con Rafel
Indice
degli autori
