Rialc
Rao 0d.5

            Anonimo delle canzoni
            «Mills de millor» e «Cors magnifics»





    1      Rar no es tu a donar benifici
    2      a qui·l mereix, ho sie pobre, rich.
    3      Rar no es tu a qui es ton amich
    4      e may no fas a null hom perjudici.
    5      Rar no es tu a qui felment t’invocha
    6      e no est sort als gemechs del mesqui.
    7      Rar no es tu: qui t’ama de cor fi
    8      segur esta com fort castell sus rocha.

    9      Luny es de tu, e·s destruu e·s derrocha,
    10     qui no·s sostsmet dejus ta deytat.
    11     Luyn es de tu, totalment apartat,
    12     l’om peccador que ’n ta noblesa tocha.
    13     Luyn es de tu qui ta ley sancta jura
    14     e destrueix lo seu par crestia.
    15     Luyn es de tu qui ta forma desfa
    16     e no ha por de ton juy, ni cura.

    17     Mon cor de tu, Senyor meu, no s’aparta,
    18     ni de ta fas un sol moment no·s part.
    19     Mon cor de tu, com de feell, tot ard
    20     e mon saber de tu loar no·s farta.
    21     Mon cor de tu reb nova sobravesta
    22     e per ardor no sab callar ni dir.
    23     Mon cor de tu james se pot pertir,
    24     tant es lo goig que de pensar me·n resta!

    25     No coneix tu qui no·t celebra festa,
    26     sant sobre·ls sants, rey dreturer e just.
    27     No coneix tu qui fa proces injust
    28     a l’ignocent he de crim li fa ’nquesta.
    29     No conex tu qui tos fets determena
    30     y en ta ley pronostich’algun crim.
    31     No coneix tu, de virtuts cap e cim:
    32     salvas lo bo, al malvat donant pena.

    33     O tu, Senyor, que de l’excelsa rota
    34     mou ton poder fins en l’abis devall!
    35     O tu, Senyor, si mon saber defall,
    36     com pore dir ta perfeccio tota?
    37     O tu, Senyor, que res no·t senyoreja
    38     ni es algu sino tant com tu vols!
    39     O tu, Senyor, qui·l pobre traus de pols,
    40     trau me d’infern e del mon, ple d’enveya.

    41     Prech te, mon Deu, ques ab cells hon flameya
    42     ta caritat per tostemps sie flix.
    43     Prech te, mon Deu, ques heu no meta flix
    44     en tu servir, perque ’n ton joy me veya.
    45     Prech te, mon Deu, que no·m leys fer tal falta
    46     que d’enamich hoya proces de mort.
    47     Prech te, mon Deu, me guarts de mala sort;
    48     de res sens tu mon spirit no s’alta.

    49     Quant sere ’b tu, mon Deu, mos benificis,
    50     mon creador, mon senyor natural?
    51     Quant sere ’b tu, registre divinal,
    52     contrit, absolt de tots mos perjudicis?
    53     Quant sere ’b tu, celestial monarcha,
    54     posseydor d’aquel tresor secret?
    55     Quant sere ’b tu, que d’alre no e set,
    56     mays de veser tu e·l sant patriarcha?

    57     Recort de tu com preservist en l’archa
    58     Noe lo just en lo temps perillós.
    59     Recort de tu, Deu gran e poderos,
    60     com elegist sent Pere dins la barcha.
    61     Recort de tu lo teu sant secretari,
    62     al qual donist ley santa ’n lo desert.
    63     Recort de tu que·ns has repos ofert
    64     en peradis, glorios santuari.

    65     Si gens de tu mon peccat me desbrancha,
    66     no·m desenpas, car so en lo mon sech.
    67     Si gens de tu perli com foll e pech,
    68     guarda, Senyor, ira cruel m’arancha.
    69     Si gens de tu vaig dubtant en null acte,
    70     subtiliant, mon saber no y atur.
    71     Si gens de tu dich mal, Deu sant e pur,
    72     no guarts, Senyor, los merits del contracte.

    73     Tostemps es tu per fe nostre caracte,
    74     rey magnifich, gloria d’Israel.
    75     Tostemps es tu amich de l’hom feel
    76     que·t vol servir liberalment, sens pacte.
    77     Tostemps es tu refugi del qui t’ama,
    78     solaç e joy, alegria del trist.
    79     Tostemps es tu vertader, no sofist,
    80     al tribulat que de bon cor te clama.

    81     Ver Deu es tu, tot lo mon te confesa,
    82     ez axi u creu tota cosa viven.
    83     Ver Deu es tu, fist lo mon de nien,
    84     e tot poder devant tu fayll e cessa.
    85     Ver Deu es tu, es algu no·t limita
    86     ni pot saber hora, terme ni loch.
    87     Ver Deu es tu, he no es gran ni poch
    88     qui pugua dir hon ta valor abita.

    89     Xanten per tu payre sant ez armita,
    90     apostol, sant, martir e confessor.
    91     Xanten per tu ignocent e doctor,
    92     verges prudents que vicis foragita.
    93     Xanten per tu tot animal campestre,
    94     cel, terra, mar he qui viu d’espirit.
    95     Xanten per tu tot quant has produit,
    96     vist e no vist, celestial, terrestre.

    97     Cors magnifichs, si mon perlar silvestre
    98     e ordonat no es axi sentit,
    99     perdonau me si en res e fallit,
    100    car yo no so per tal afer molt destre.

 

 

 

Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ms.: N. || 19 ard] art.

 

Incipitario delle canzoni «Mills de millor» e «Cors magnifics»
Indice degli autori

Rialc