Rialc
Rao 0c.4

            Corpus dels Cavallers de València 






            «Axi com zell qui ’n la mar vay perillant»


    1      O Rey dels reys e Senyor dels senyors,
    2      Deu de Deu, o lum de veritat,
    3      Vos ets la lum de l’alta Magestat
    4      qui relusits a justs e pecadors.
    5      Aycesta lum demostret sa lugor
    6      en aycel jorn en lo mont de Tabor,
    7      cant resplandi ab los blancs vestiments,
    8      sobrepugant tot autre luts luzents.

    9      Aycesta lum es lo Pa virtuos
    10     qui sadolech ab mout gran pietat
    11     en lo desert, demostrant caritat,
    12     obrin les mans del tresor abundos.
    13     Aycest es Pa digne de gran lausor;
    14     a null autre no deu hom far honor
    15     de latria, may lo Pa excellents
    16     qui fa viure trestot quant es vivents.

    17     Aycest Pa es revelat als pastors
    18     quant fo del cel humilment devaylat.
    19     Aycest es Pa Fiyll de Deu molt honrat,
    20     eternalment egual e poderos,
    21     ab lo Payre un voler en amor,
    22     e un sauber, un Deu e un Senyor;
    23     pero lo Fill ha fayt l’Encarnaments,
    24     no departints del Payre veraments.

    25     Aycest es Pa qui fo pastat per nos
    26     en lo secret de la divinitat.
    27     Aycest es Pa longament sperat
    28     pels Payres Sants en lo loc tenebros.
    29     Aycest es Pa inmortal que azor
    30     ab tots los fiylls qui son leyal de cor
    31     es amen Deu, servant los mandaments.
    32     Benuhirats seran trestuyt li fels servents.

    33     Aycel Pa es qui fo trop angoxos
    34     lo Dijous Sant, quant ague azorat.
    35     D’ayga e sanc trestot fo degotat,
    36     acostant se la mortal pacios.
    37     Prega·l Payre ’b mout [e] gran ardor
    38     si·s posques far, per la sua dolsor,
    39     no soferis per res aycest turments,
    40     en altre mont ver sos obedients.

    41     Aycel Pa es qui portech les langos
    42     corporalment per lo nostre pecat.
    43     Aycest es Pa cruelment tormentat
    44     cant fo liurat en mans de pecadors,
    45     e fo venut per Judes li traydor,
    46     e fo pendut costa li raubador.
    47     Interrogat ab molts scarniments,
    48     mori en creu lo Senyor excellents.

    49     Aycest es Pa qui volc morir per nos
    50     lo dia sant segons humanitat.
    51     Aycest es Pa qui fo resucitat
    52     lo terser jorn en lo seu veray cors.
    53     Aycest es Pa, nostre ver Redemptor,
    54     qui ha sofert en lo mon gran dolor
    55     es aportet nostres defayliments,
    56     demostran nos fossem vers pacients.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 101.

 

Incipitario del Corpus dels Cavallers de València
Indice degli autori

Rialc