Rialc
Rao 0bis.
Poesie anonime aggiunte
1 E las, e io que·m fare
2 si la vostre amor no·m vol?
3 Al boscatge me n’ire
4 e aqui stare tot sol,
5 suspirant die e nit,
6 plorant e faent plany molt trist,
7 d’on mon cor ne sera marrit,
8 per vos sera.
9 Cel jove anemorat,
10 qui us comença d’aymar,
11 ne tenits pres e ligat,
12 vos mirall qui sots molt clar,
13 perque ab humilitat
14 vos vull humiliment recarir,
15 que per vostre pietat
16 no deiats a mi jaquir.
17 Tan fort fo aycella hora,
18 senyora, que vos vasi,
19 car despuys per me ventura
20 mon cor de vos no·s parti;
21 ans menyant e gint durmint,
22 stich totstemps per pençar
23 ja con vos sere plasent
24 ne si mi volets de bon grat.
Ed. Laureà Pagarolas i Sabaté, «Recull d’anotacions esparses dels protocols medievals barcelonins», in Estudis sobre història de la institució notaril a Catalunya en honor de Raimon Noguera, Barcelona, Fundació Noguera, 1988, pp. 59-90, a p. 68.
Le tre cobles sono precedute da una dedica, di discutibile metricità (ma la metricità della stessa poesiola non è molto più rigorosa):
A vos, ne Constantina Julia,
vull aquest breu dictat donar.
Mon ull tot jorn vos remira,
perque us prech que no·m vullats oblidar.