Rialc
Rao 0bis.
Poesie anonime aggiunte
1 Ay, espigua novela
2 granada al pascor!
3 [...] ganta bela
4 prec Deus qui·m do samor.
5 De tan luny com la y vi
6 eu no la conexia.
7 Ella saludet mi,
8 con fo sa cortesya!
9 Pensi·m fos pastorela
10 que guardas sos moltons,
11 anc no vi domesela
12 ab tan beles fayçons.
13 «Prec Deus qui·m do samor,
14 samor y sa paria
15 [...] ay en eror
16 la nuyt i mes del dia.
17 Si de vos no nay, bela,
18 un dolç baysar ho dos
19 iray me·n, donzela,
20 conplanyer mes dolos».
21 «Senyer, vos no moreu
22 daquesta malaltia,
23 tan car me comprareu
24 abans que vostra·n sia!
25 Montau me en la sela
26 del caval emblador,
27 que degos ma gonela
28 son les fines amos».
Ed. Gemma Avenoza, «Ai espiga novela! Estudi i edició d’una pastorel·la catalana del s. XIV», in Studia in honorem Germán Orduna, Alcalá, Univerdidad de Alcalá, 2001, pp. 53-71, a p. 56 (trascrizione diplomatica a p. 55 dell’articolo).
Nella trascrizione diplomatica, 13-14 prec deus quim do tamor tamor y taparia, che è anche plausibile (t’amor, / t’amoy y ta paria), con variazione rispetto a 4.