Rialc
Rao 0bis.
Poesie anonime aggiunte
. . .
1 Ausiren missa matinal,
2 puys tornaren se·n vas l’estal
3 e sol un petit se dineron
4 e armeron tost e puyeron;
5 prendon armes, aneron se·n,
6 cavalqueron ardidament.
7 Cant foren en una ribera,
8 ffores apres de la carrera,
9 els viron venir En Traver,
10 aquel fals tratxer mocenoguer
11 que lo mal avia mesclat,
12 e N’Uc sabia·n la verdat;
13 si altre vench fort be armat,
14 mals e ardit e abrivat.
15 Zo dix N’Uch: «Eu vey lo traydor
16 que m’ha mes en esta dolor.
17 E, si el no fos tant moceneguers,
18 anch no fo milor cavalers
19 ne que d’armes valgues re mays.
20 Sos escuders es prous e gays
21 e·l te hom per aventurats
22 e pus axi·ns em encontrats,
23 si ho lausats, en els donem».
24 E el respos ardidamen
25 «Vul que·m comandets l’escuder
26 e, si·m lexats lo cavaler,
27 eu lo us tendre afasendat;
28 uy ajut Deus a la verdat».
29 Con foren pres si en ausida
30 N’Uch li dix: «La gran falida
31 que avets dita comprarets».
32 E el li dix: «Er manassarets
33 can a mi serets escapats
34 vostre elm tant gent clavelats».
35 N’Uch e ’N Trever se feriron
36 del mal talent e si trotxeron
37 astas e arssons e pitrals
38 e les cingles, d’on fo grans mals,
39 que abduy a terra caseron
40 e lo sen e·l saber perderon,
41 tant fort avien aurtat.
42 E can agren un pauc estat,
43 cascun d’els cobre son escut
44 sitot s’estaven esperdut;
45 li cavaler traxero·ls brans
46 (er ausirets colps sobresgrans),
47 que N’Uch ane En Traver ferir
48 sus l’elm, que a terra·l feu venir
49 seyeras e flos e cristayls
50 e l’un cayro, si que·l gambals
51 no poria de la una part.
52 Traver hac de morir regart;
53 ço dix N’Uch: «Vos avets pres
54 lo colp que m’aviets promes».
55 Traver fari N’Uc en l’escut,
56 la meytat n’ac escuxendut
57 e·l rich asberc que es de male.
58 Zo dix: «N’Uch, qui aytal colp de
59 no avia trop endurat;
60 si gran lo·l de, gran lo m’a dat».
61 E a N’Uch cresc la felonia
62 per lo gran colp que pres avia,
63 e va·l sus al muscle ferir
64 si que·l braç dret li fe partir
65 del cors e vay a una part.
66 «Del vostre colp no he regart
67 uymay, si no ets esquarres.
68 No so gens», sso dix En Trevers,
69 que anet saser e·l saplo.
70 «Ab aytant», ço dix N’Uch, «n’e pro».
71 E torna sse·n sus son destrer
72 e no hac cura d’En Traver.
73 Ffenida es esta batayla
74 e l’altre no valc meyns mealya,
75 aquela que li escuder
76 feron, que quescu un querter
77 no tenia de son escut;
78 tant regeu s’eron combatut
79 que les astas e·ls elms e·ls brans,
80 tot o trenqueren ab colps grans
81 e quescu sa massa tenia.
82 Zo dix N’Uch: «Per sancta Maria
83 esta batala partire
84 e ya pus no ho sofferre».
85 E el li dix: «Qual meravelya
86 si dos lops vencen un’ovelya».
87 L’altre respos: «No us tocara
88 ne certes ja no·m n’aydara.
89 O·m vençrets o jo us venqre
90 e, si us toca, d’el me partre;
91 que ben deuria semblar ver
92 que n’agues egual vos poder
93 que ab mi no avets tant gasayat
94 si·m toquas fort be us he toquat».
95 E el li dix: «Certes, ver es,
96 mas vos fariets que cortes
97 si us plasia que mon seyor
98 leves questa a gran dolor».
99 E el li dix: «Certes, be·m plats;
100 basta·m pus que vos me·n pregats.
101 Aydats li, si·l podets aydar,
102 e nos, seyer, pensem d’anar
103 que certes trop avem estat».
104 E travesseron per un prat
105 e pel boscatge se n’entreron
106 e tot lo jorn els cavalqueron
107 e, cant vench enves lo vesprar,
108 els s’aneron encontrar
109 ab homes que lenya compraven
110 e lus carretes ne carregaven.
111 Eren tuyt de negre vestit
112 e estaven trist e esmarrit.
113 N’Uch los dix: «Promes, Deus vos sal»,
114 «Seyer, e Deus vos gart de mal»,
115 els resposeron mantinent.
116 E N’Uc dix: «Aquex vestiment
117 que es negre, per que·l portats?»
118 «Ffort be fayts com ho demandats;
119 perdut avem nostre senyor,
120 un cavaler de gran valor
121 que ventura·ns avia dat.
122 Eras, per lo nostre peccat,
123 es se fents e a ho tot perdut,
124 car la ventura a tal vertut
125 que nuy fenyens no y pot caber
126 ne res al cobrar no pot valer».
127 E N’Uch li dix: «A Deu siats».
128 «Seyer, en bon punt vos n’anats».
129 Al rich palats vengren espert,
130 trobaren lo portal ubert
131 e sempre que N’Uc lo entrats
132 l’escuder fo pres e liatz;
133 dins una carcera fo mes.
134 «Ay Deus», sso dix N’Uc, «e hon es
135 l’escuder que pres mi venia?
136 Ajudats li, sancta Maria,
137 qu’eu no li pusc gent ajudar;
138 be u faria si ho pogues far».
139 E N’Uch del caval devale
140 e soven plany e sospire.
141 Lo caval romas enfrenats,
142 no lo ni be ne mal penssats.
143 E N’Uch se trasc son vestiment.
144 Violeta vench malament,
145 trista e morta e irada
146 d’un negre sardil abrigada,
147 e dix: «N’Uc, fort dolenta so;
148 veser podets qual sisclato
149 vesti’m per lo vostre parlar:
150 trob avets perdut sens cobrar».
151 El dix: «Amiga, sapiats
152 qu’eu me·n suy tant desconortats,
153 que gran desig ay de morir
154 e gens a mort no vul gandir».
155 Ela aportet que menyar
156 e el li dix: «Be u podets far;
157 ja nul temps mays no menyare».
158 E ela dix: «Jo us lexare
159 tot sol e romandrets aqui;
160 consel no aurets de mi».
161 «Ey amigua, per Deu no sia,
162 pus eu no pogues que us valria».
163 «Ho menyarets o pauc o pro».
164 La taula mes e hanc no fo
165 res que pogues metre pel col.
166 E eia dix: «Be us tench per fol,
167 vos qui tant avets cavalquat
168 e combatut e trebalyat
169 e que res no vulyats menyar;
170 trop vos volets desconortar».
171 «Enans», sso dix N’Uch, «es piyor
172 can ades no muir de dolor».
173 «E doncs, volets anar jaser?»
174 «Amiga, al vostre plaser».
175 Lay a una cambra·l mene,
176 un lit cominal li mostre.
177 «Seyer», dix ela, «aci us colgats».
178 «Ay las, en ta mal punt fuy nats!
179 Ffort es camiat lo meu lits
180 e vengut en dol mos delits!
181 Amigua, valya·m lo paratge
182 d’on vos vinets e·l gran linatge;
183 si us play, ayats merce de me».
184 Ela dix: «Seyer, e de que?
185 Fare o, si pusc, volentera».
186 «Amiga, dire us en qual manera.
187 Que·m menets on Madona jats;
188 con abans seray escapats
189 pus tost er ma dolor passada».
190 «En fol a fayta la jornada
191 l’escuder que ssa us ha menat;
192 que aquel tingats per dampnat
193 es eu, si ab Madona us metia,
194 so fort ben certa que morria.
195 Seyer N’Uch, con morta m’aurets,
196 diats, que us en milorarets?
197 Que no us hi vey milyorament,
198 seyer, ab vostre perdiment».
199 «Amigua, eu faz covinenssa
200 a Deu sens tota retenenssa
201 si l’escuder mor, qu’eu morre
202 ne vos d’aytant vos n’aydare».
203 E ela dix: «Ajuda·ns fayt gran
204 es eu aure ma part del dan».
205 Per la ma·l pres e dix: «Anem,
206 certa sso que tots tres morem».
207 A la richa cambra·l mene,
208 dedins lo mes e el garde
209 e vi la cambra encortinada
210 de negre, mal aparelyada,
211 e·l lit on la dona jasia
212 no fo gens aytal com solia,
213 negres eren los draps aytals.
214 Violeta soffri grans mals;
215 tantost fo presa e ligada
216 e ’n una altra carcre gitada
217 sens tarda que hanc no y meti.
218 E·l senyor N’Uc romas aqui
219 denant lo lit adonelyat,
220 trist e dolent e despaguat.
221 Denant ela lum no y ardia,
222 mas lay a una part lusia
223 una lantea paubrament.
224 «N’Uch», dix ela e·l marriment,
225 «e sab me que no say que us dia;
226 mas empero la nuyt destria
227 car ja no an justiciat
228 l’escuder que us ha amenat
229 e la donçela que us hic mes
230 per sso com menys ne val lur fes;
231 mas, can sera vengut lo jorns,
232 no es ja grans lo lur seyorns».
233 «A, Deu», sso dix N’Uch, «tant gran tort
234 si pels meus forfayts prendon mort!
235 No auran jutge cominal?
236 Que, pus qu’eu ay fayt tot lo mal,
237 certes qu’eu ho deg tot comprar,
238 qu’els non auseron contrestar:
239 membrava lus la seyoria
240 qu’eu en est loc aver solia.
241 E, si·ls moren en esta fe,
242 certes a mi no ira be,
243 qu’en mort los tindray compayia,
244 ni·ls pux valer per seyoria.
245 Prey que·m fassats tanta d’amor
246 que·m traxessets d’esta dolor,
247 almenys que·m fassats escapssar;
248 gran plaser me poriets far
249 que d’als no us aus clamar merce,
250 car say que no·m valria re
251 car trop son grans li mei forfayts».
252 Ela·l dix: «Tolam nos d’est plays,
253 seyer N’Uch, que eu vos aure
254 aquela merce que pore.
255 La donçela e l’escuder
256 vos rendi sus ayci primer,
257 es eu tostemps los amare
258 per tal con han fayt tant de be.
259 Vos, metets vos ayci ab mi
260 e fayts sso que us vulyats de mi,
261 entro·l yorn que m’ajats mostrada
262 que la paraula sia provada
263 que dixes en tort folament,
264 d’on avets fayt gran perdiment.
265 E los hostatges que us rendre,
266 ab lo rey vos affinare;
267 enqueras que us fare donar
268 tant que porets honrat estar,
269 e yo us dare al partiment
270 assats de l’aur et de l’argent.
271 E apres prendets comiat:
272 axi com si aviets somiat
273 er tostemps de mi e de vos,
274 e crey romandrets doloros
275 es eu iray me·n despagada.
276 La ventura es axi pausada,
277 que als no us hi poria far».
278 E N’Uch s’anet pres luy pausar,
279 e foren axi meytadat
280 lo gaug e·l dol ensems mesclat
281 lays e plos, jugas ensems,
282 que no seria dit nul temps.
283 Els se leveron bon mayti
284 e·l seyor N’Uch no exi d’aqui
285 sals que el verger s’adelitava,
286 tantost en la cambra tornava.
287 E ’l rich palays no venia
288 ela ni el, ne hom no·ls vesia
289 mas cinc o sis del servidor,
290 rosa e viola e fior.
291 Al moster no volien anar,
292 aqui·ls fasien missa cantar,
293 e·ls menyas eren adobats,
294 e·ls servidors aparelyats
295 en la cambra taules metien;
296 N’Uch e la dona s’asesien
297 l’us pres de l’altre e menjaven
298 e trob que d’als se pensaven.
299 Can la taula era levada,
300 tro al ric lit era la jornada;
301 aqui jugaven e resien
302 e sospiraven e playien.
303 Vuit jorns dura la benenanssa
304 axi mesclada ab malenanssa,
305 car no·l poc pus tenir axi.
306 Ela·l feu trayre d’aqui
307 e l’escuder que l’amene
308 e N’Uc ploran acomiade.
309 Anet se n’al rey a loer;
310 tuit gardero·l prous cavaler
311 car de bon temps era vengut
312 e no estava esperdut
313 ne ab mala cara com solia,
314 e·l rey de mal talent desia
315 «Nul hom no deuria gaubar
316 zo que no pogues acabar».
317 «Per Deu», dix N’Uch, «acabar s’a,
318 mas costa trop e costara».
319 Lo rey sesia fos el prat,
320 ab luy mant cavaler honrat;
321 a scacs e a taules jugaven
322 e d’armes e d’amors parlaven,
323 l’un de sen, l’altre de folia
324 e cascu d’asso que·s volia.
325 E N’Uch estava en pensamen
326 e fasia cara risen,
327 no aguessen gaug l’enemic
328 qu’eran del seu venir enic.
329 La bada del castel del rey
330 crida: «Aci pres de nos vey
331 venir tro cent calvacados
332 e porten garlandes de flos
333 e no armes ne garnimen,
334 mas tuyt son vestit ricament
335 e noblament encavalcats».
336 Ab tant foren venguts el pratz
337 e la hon viron N’Uch estar
338 anero·s tuyt a ’donelyar.
339 N’Uch se leve e·ls aculy;
340 assec se ab els el jardi,
341 e·ls so tengren a honrament.
342 Cascun tenia ligars d’argent,
343 mayordomens eren de baros.
344 «Seyer, nos em venguts a vos
345 per saber hon porem loc pendre
346 que fassam lo ric drap estendre
347 en que Madona estara,
348 vos veyrets que gran loc tendra».
349 El los dix: «Aci on sesem,
350 que gens tam bel loc no yc vesem;
351 pres de la plassa del castel
352 no y hac loc tan bo ni tan bel».
353 E tantost com N’Uch ac parlat
354 les carretes foren el prat
355 quel drap de la dona porteron,
356 e tantost la protxa fermeron,
357 qu’era d’argent gran e sobrera
358 e fayta de richa manera.
359 E con agren tendut lo drap
360 en la protxa, lesus el cap
361 ach un rich pom ab una aguila sus;
362 quatre quintas pesava o pus,
363 tot de fin aur esmerat;
364 lo pom qui sus era pausat
365 semblava·s tingues foc el cap;
366 el cap del drap lo ric ses cap
367 de seda torta, ab mant seyal
368 que anch nul hom no·n vi aytal.
369 En loc de cordes, cadenes
370 d’argent faytes a mantes menes,
371 claveles d’argent ab anels.
372 Sabjats quel drap era fort bels,
373 que avia y, certes, mirandes
374 e sales honrades e grandes,
375 cambres gent faytes e obrades,
376 anch hom no·n vi mils parelades.
377 Cant lo rey anet lo drap mirar
378 los hostatges feu desferrar.
379 E dix: «Si ma terra vendia,
380 eu aytal drap far no poria;
381 ayso m’an fayt li lausenger
382 que m’an mes en est destorber.
383 N’Uch aura son entendimen,
384 es eu romandre flacament
385 que l’aure ades apelar;
386 e certes degra·n be membrar
387 cant de La Garnatxa·n leve».
388 E ab tant la bade cride
389 «Ajuda nos, sancta Maria,
390 que er veg bela caveleria,
391 que hanc nuyl temps no·n vi tan gran,
392 eu crey que tot lo prat tindran».
393 Empero la bada menti
394 que cavaler no avia aqui,
395 ciutadans eren e burçeses
396 e portaven mant rich arnes;
397 bornaven e ’ntreron per lo prat
398 e tantost foren atendat.
399 Apres vengren li escuder,
400 entr·el[s] no avia cavaler;
401 aquels lanssaven e jugaven
402 e encalssaven e fugien,
403 e quals sabra mils cavalcar?
404 Los jocs no eren per esmar
405 que dos mil foren o pus;
406 bels, avinens eren quescus,
407 gent vestit e aparelyat,
408 de cels que·ls viron avien grat;
409 venien aqui pus de mil.
410 Eras parlem de la gent vil,
411 no pogren dir, e qui sap mays,
412 que estats eren en mants assays.
413 Lay el cap del prat s’atenderon,
414 que ab los burges no·s mescleron
415 per paor que vil gent ni troter
416 no y mesclassen nul destorber.
417 Li juglas be encavalcats
418 ab palafres gent arreats,
419 soldades e prestador
420 cavalquen e li gitador,
421 e la gent d’aquela paria
422 mais d’una gran legua tenia.
423 Aquels, mas, el prat no entreren
424 que la luny pel prat s’atendaven.
425 Ço dix la bada: «Er crexem
426 certas de mays que no volem,
427 qu’eras entren per parti·n
428 per la ribera e pel camin
429 de gens honrades gran poder,
430 que la terra no pusc veser.
431 Entr’els aug brugit trop gran,
432 eu crey que trompados o fan».
433 E N’Uch trames pel palafre
434 e·l coms d’Aguilen aytambe,
435 aneron la dona aculir;
436 e can ela los vi venir
437 tuit s’estanqueron mantinent.
438 E en la carreta d’argent,
439 qu’era de palis d’aur cuberta,
440 estava una finestra oberta
441 d’aquela part on els venien.
442 Lo comte e N’Uch dexendien,
443 anero·s lay apropriar;
444 ela·ls fe l’escala pausar
445 de fin aur, d’on abduy pugeron
446 e al puyar se convideron.
447 Ela·ls dix: «Egals puyats,
448 l’escala es ampia assats».
449 E tantost foren puyats,
450 ela hac lo comte emparats;
451 ab l’una ma lo comte pres
452 e·l braç a N’Uch pel col estes;
453 e·l comte qui pres si la vi
454 ab pauch de son seny no axi.
455 Entr’els abdos ela·s pause
456 e·l comte d’Aguilen done
457 joyas que mil marcs d’aur valien
458 e ’n fort de petit loc cabien,
459 e apres dix li: «Gran plaser,
460 en coms, yo us voldria veser
461 aqui, tort ni forssa us farla,
462 siats ben cert, qu’eus en voldria
463 per ço quar avets N’Uc amat
464 e ets ab luy en amistat,
465 e·l des consel leyal e bo
466 e per aquo n’ay gran rayso».
467 Lo coms dix: «Madona, merces,
468 que hanc non fo tant bela res,
469 tant avinent ne tant cortesa,
470 tant gent parlan ne tant apresa
471 ne dona de tan gran dester
472 com vos, ne ab tant de poder;
473 Madona, qu’en vos es tot be,
474 ab que ayats de N’Uch merce».
475 «En coms, eu dic que N’Uch sabia
476 tot aquo que far s’en poria».
477 E·l coms e N’Uch se·n devaleron
478 e li barons acompayeron,
479 ans se preseron al destrar.
480 Dels palafres no us cal parlar
481 vint que la carreta menaven,
482 ne del rich arnes que portaven,
483 ni com eren be fayts ni grans
484 que del comtar seria afans.
485 Avia y un papalyo
486 en la carreta rich e bo,
487 d’obra vermelya, vert’e blava;
488 sus, la cuberta estava,
489 peyras e cristals hi avia
490 e obres de grans maestria,
491 e un rich carboncle lusent
492 sus la protxa tant resplandent,
493 duas cubertas pogra lumnar.
494 Ali podien dompneyar:
495 dones hi avia gran re
496 que Deus tant belas no·n fe,
497 e donzeles pus de cinc-cents,
498 belas e joves e plasens.
499 Li comte·l vescomte·l baro
500 a N’Uch an solaz bel e bo,
501 gent e suau l’aconortaven
502 si com destran pel prat anaven.
503 La un d’els dix: «Mays val merce,
504 seyer N’Uch, que nul’altra re.
505 E pus Madona es la genssor
506 que sia al mon ni melyor,
507 ela no esta sens merce,
508 que ab leys va e la rete.
509 Per que us devets aconortar
510 si felonia us fe parlar
511 ni dire no degudament;
512 aci fort honrada gent
513 e suy cert qu’els vos n’aydaran,
514 a tot lo menys merce claman».
515 Lo coms d’Aguilen dix: «Senyos,
516 vostre devets, vostres valos
517 vos fay dir a N’Uch est plaser;
518 tal que ha soffert mant destorber
519 en est mon per vera valor,
520 e no·l podets sobrar d’amor.
521 E siats cert que us aydara,
522 a vostra volentat fara;
523 mays vos dic, si·l podets cobrar,
524 qu’el vos fara honrats estar
525 e val vos mes el per senyor
526 que nuyl rey ni emperador».
527 E N’Uch al comte suplique
528 e suau merce li rende,
529 e mentres n’anaven destran
530 axi tot gent e dompneyan,
531 al ric drap foren atendut;
532 lo comte e N’Uch foren vengut
533 a la carreta sus l’escala.
534 Si us desia quinya ne quala
535 ela era quant le devaleron
536 ne·ls pobles quant la remireron,
537 trop seria larc per contar
538 ne ja no u poria dictar.
539 La quinta part de la beutat
540 no n’i avia tant membrat
541 d’emveya no cuydes morir.
542 Lo comte la sap gent sofrir
543 de l’una part; de l’altra N’Uchs
544 suau destran: «Desastrucs,
545 que tot lo mon de be avia
546 la beutat e la cortesia
547 e la noblesa e·l poder
548 e·l gent parlar e·l bel saber,
549 e per parlar o hay perdut;
550 Deus, com m’as tant leg confondut,
551 qu’eu no avia tants peccats
552 que ja·n degues esser dampnats!
553 Que si ab luy non vai merces
554 certes, ma vida no es res».
555 Ela feu apares no l’ausis,
556 vas lo coms un petit se ris;
557 e apres N’Uch vas se gire
558 e en la cara·l reguarde,
559 e viu les lagremes exir.
560 Ela gitet un gran suspir
561 e muda·s tantost de color;
562 quescus avia gran dolor,
563 e·l coms per N’Uch s’aconorte
564 can ausi qu’ela suspire.
565 E cant els la agren pausada
566 en la cadeyra, que comprada
567 no fora per una ciutat,
568 li seti foren adobat
569 en que·ls barons s’asetieron;
570 e li escuders aporteron
571 un rich tapic desus lo jonc.
572 E puys aqui vengren, adonch,
573 li trobador entro a detz;
574 d’armes parleron e de pretz
575 e apres feron mays de be
576 que tuyt parleron de merce
577 no de N’Uch, mas tant se vana;
578 e ela fort be·ls entendia.
579 Mentre est solas se menave
580 lo rey a loer hi entrava,
581 ela·s leve e l’aculi
582 e fesse·l seser de prop si.
583 El hunulment la covide;
584 ela·l dix que hanc no menge
585 ab rey ni eras no faria
586 que ab lo seyor N’Uc menyaria.
587 El dix: «Eu suy aparelyats
588 de far les vostres volentats».
589 Ela respos: «E eu o cre,
590 mas de vos no vul nula re.
591 Rey deu regir (e no es regens)
592 ab dret e ab merce ses gens;
593 e dic vos que, si aquo no ha,
594 no li vai re tot sso que fa.
595 Que no deu negu acusar
596 si cert no li ho pot provar
597 bo per veser o per ausir;
598 d’altre gise no·l deu ponir,
599 car seyor en mig deu estar
600 que degun temps no deu part far;
601 car tot princep quant part se fa,
602 es gran peccat quant poder ha,
603 enqueras quan creu lausenges
604 romanen pecs e mentides.
605 Eu no hic vinc per trob parlar
606 mas per la paraula provar
607 que N’Uc dix per sa felonia;
608 si no fos per ma cortesia
609 (e car no vuyl N’Uch difamar),
610 ffaria us viu deseretar
611 ans que nultemps partis d’aqui.
612 E N’Uch ha amenada mi;
613 al jorn que dix la paraula
614 eu era sua e de sa taula
615 e de son lit cant se volia;
616 e vuy ho son tot aquest dia
617 e la nuyt que ve tro al mati,
618 e puys partirem nos, axi
619 que ya nultemps ja no·m veura
620 ni eu N’Uch; veus com nos va
621 per la vostra sobreria,
622 d’on Deu vos soffrir no deuria».
623 «Dona, eu say lo ffaliment
624 qu’eu ay fayt per malvada gent.
625 Can desits deseretar,
626 certes fort vos es leu per far,
627 mas eu suy aqui per l’esmenda
628 d’aytant com mon poder s’estenda,
629 en torn La Garnaxa·l dare
630 tro a trenta castels que y he,
631 bels e forts e gent poblats
632 ab beles vilas e obrats;
633 e·ls lausenges escapssare,
634 e N’Uch de mi privat fare
635 mas que nul home qu’el mon sia
636 e mils sera de ma paria;
637 car es valent e enseyats
638 humils e lare e ben armats
639 e certes en ma cort fara
640 tostemps mays sso que el se volra,
641 e tench me fort per desastruchs
642 car pert tant e es gran peccatz».
643 Ela dix: «Fort be o deyts,
644 e play me com vos penedits
645 d’el; ab do fe onrada fi».
646 E N’Uch los castels establi
647 de sos amics, de sos parens,
648 que no y vole metre estrayes gens
649 (qui son bon castel vol liurar,
650 per que ne a cuy deu gardar).
651 Li menyar foren adobat
652 e·l rey dee pendre comiat.
653 Ela·l dix: «No·m plats que us n’anets,
654 seyer, que aci menyarets».
655 «Madona, vostres volentats».
656 E can abduy foren levats
657 devaleyron de la cadeyra;
658 si us desia en qual maneyra
659 menjaren ni foren servit
660 en dos jorns no seria dit,
661 con segron hordonadament
662 e foren servits be e gent
663 que·ls menyas eren mant e bo,
664 si que quescu pagat ne fo.
665 E cant la vexela laveron
666 a La Garnatxa la pugeron,
667 d’aur e d’argent que mays valia
668 que hom albirar no poria;
669 e enquare que fe cridar
670 que hom seu no ausas tornar
671 aur ne argent, mas que u puges
672 a La Garnatxa e ades,
673 e aquel qui no ho faria
674 que sens tota merce morria;
675 e anch no·n calc un turmentar
676 que tuyt li volian puyar.
677 Mayor maravelya vos dire
678 que, qui·ns desia ço que he
679 en ma terra, agues aqui.
680 E·l rey se volc levar d’aqui
681 e la dona acomiade
682 e a sson castel se·n torne;
683 dones et dongeles entreron
684 per lus cambres, aqui esteron;
685 e N’Uch sos parens ajuste
. . .
Ed. Lola Badia e Amadeu J. Soberanas, «La ventura del cavaller N’Huc e de Madona. Un nouveau roman occitano-catalan en vers du XIVe siècle», Romania, 114, 1996, pp. 96-134.
Incipitario degli anonimi aggiunti
Indice degli autori
