Poesie anonime aggiunte
1 Aujats, senyors, complits de saviesa,
2 inquiridors de la pedra vermeya,
3 eu vos conjur per Cel qui no menti,
4 per la creu on ell mort soffri,
5 que si la us dich, no la vullau mostrar,
6 ne ab negun ne vullats rahonar
7 si no es fill de nostra puritat
8 e que en son cor ho tinga celat.
9 Vejats, barons, a hon la anats cercar,
10 que no es loch en tot lo mon, per ver,
11 terra e mar, aer, foch exament:
12 pertot trobarets la peyra verament
13 e totjorns la vesets
14 per tot loch on anets;
15 en viles, camps e ciutats,
16 ha hon que sots la trobats.
17 En vostre alberch la tenets verament,
18 e per los banys es tots jorns exament,
19 e los aucells la munten en l’aer,
20 e sots terra es trobada per ver.
21 Speciers la venen a dinades,
22 les majestats ne son totes honrades.
23 Aygua aer es dit, si Deus m’ajut,
24 terra e foch en si es escondut.
25 No li tolgues la humor radical;
26 de creatio tornad sia aytal
27 de sa claredat al sol semblant
28 quant es bell jorn no gens mudant.
29 Car ell es luç e gitta grans claredats
30 com fay lo sol com entra per forats;
31 clar metall se torna verament
32 quant ha cobrat ço de que fon perdent.
33 Lur mayre, fon de natura, crea·l;
34 ell es pus clar que null metall,
35 car sens ella no pot color haver
36 neguna res que·l mon pusca esser.
37 Sofre dels philosophs es dit,
38 e argent viu, no u metets en oblit,
39 e vermello, sens nengun altr’engan,
40 aur e argent e peyra poderan.
41 Aygua es vera ans que sia fixada;
42 tota color en ella es trobada;
43 estercol es de terra, molt pudent;
44 goma vermella es dicta exament.
45 Dues aygues dos flums son apellats
46 ans que ensems sien agermanats.
47 Oli vermell es, cert, de sanch;
48 aygua clara, viva, foguejant;
49 terra negra, cremant e fetulent;
50 herba de pich qui romp, certament;
51 lunaria ab la cama vermella,
52 tuxech mortal que mata l’abella.
53 Ella ha nom basilisch e serpent,
54 leo tenint ou de galiament,
55 qui mata’l rey de l’ayre en un colp,
56 e·l reviu quant en la mar es post;
57 e del vidre, on es foch de tenor,
58 con altre vaxell no soste sa calor.
59 E daysam l’appellan lo doctor,
60 pedra sanguinea que muda de color.
61 De diversos noms la peyra es nombrada;
62 a tota res, cert, es acomparada.
63 Ella es cors, arma, espirit.
64 Cert, de gran temps no seran pas complit
65 los nostros altiments.
66 Del sofre feu fer los enguents.
Ed. Miriam Cabré e Michela Pereira, Rialc 2001.
Ms.: Bethlehem (Pennsylvania), Lehigh University Library, Le Trésor d’Alchimie, SC R 091 T798, ff. 151r-153r. || 22 majestats] majestas; totes] tots. — 45 flums] fums. — 52 mata] mta. — 56 reviu] reniu.
Incipitario degli anonimi aggiunti
Indice degli autori
