Rialc
Rao 0.95

            Poesie anonime







    1      O! Be puch dir que mala sort
    2      no·m consent hun punt de conort
    3      quant al voler voleu fer tort,
    4      qui tant vos ama.

    5      Tal desconexensa difama
    6      lo sentiment del qui desama,
    7      que·l desamat amant se clama
    8      de crueltat.

    9      Pijor es que morir damnat
    10     viure ben amant desamat.
    11     Que ’veu feta la pietat,
    12     bona senyora?

    13     A vos mon pensament adora,
    14     a nunque reposar un’ora,
    15     tant que·l desig, sospirant, plora
    16     tal sens raho.

    17     Digau me qual occasio
    18     vos mou dar me tal passio,
    19     si vostra disposicio
    20     vull ben amar.

    21     D’aço que us pens mes contentar,
    22     me satisfeu ab congoxar,
    23     com si us deguesseu agraujar
    24     d’esser amada.

    25     Yo us amare, puys sou dotada
    26     de bens e gracia stimada;
    27     si me’n sera mal gordonada
    28     la voluntat,

    29     no puch forçar la libertat,
    30     mas soplich vos al congoxat
    31     gireu un poch la pietat,
    32     per gentilesa;

    33     e no us mostreu ser menys cortesa
    34     que sou gentil plena d’abtesa,
    35     ni comporteu ser tant offesa
    36     per mi offendre,

    37     offenent qui no·s pot deffendre,
    38     ni sap ni vol sino despendre
    39     lo temps amant, per be compendre
    40     vostres virtuts.

    41     Si me·n seran desconeguts
    42     los treballs per vos sostenguts,
    43     en lo compte dels decebuts
    44     me pore scriure.

    45     Mas tal engan no·m fa desliure
    46     que no desig mes, lo meu viure,
    47     plorar ab vos qual altre riure,
    48     quant en vos pensa.

    49     No m’offen tant vostra offença
    50     quant me deffen la conexença;
    51     bona sperança m’es deffensa
    52     puys sou discreta;

    53     que vos, com sereu mes streta
    54     ab la raho, e ben retreta
    55     de bon’amor, sereu estreta
    56     haver mes cura

    57     de mon penar, dol e tristura,
    58     e no us conexere tant dura;
    59     que·m força ma desaventura
    60     al desesper.

    61     No u fara ni n’aura poder,
    62     per menys que fos vostre voler,
    63     que mon desig de vos no sper
    64     haver merce.

    65     D’aço mon voler se soste,
    66     que·ls vostres ulls me donen fe,
    67     que mon mal trobara son be
    68     si be l’ spera.

    69     A mi be·m plau, mas la manera
    70     del detardar m’es tant costera
    71     que, si us plagues, prest ho volguera,
    72     per no penar.

    73     Car lo desig e l’ esperar
    74     me fan planyer e sospirar
    75     tant, que·l cor me cuyda sclatar
    76     cascun moment.

    77     Yo no visch de vos descontent,
    78     ni·m dolria si fos content,
    79     mas clam me com tant longament
    80     visch ab dolor.

    81     D’aci ve la nostra ramor
    82     quant dic que·m mostrau desamor,
    83     que semble·m no es prou amor
    84     lo tart gorir.

    85     Afany es poch menys que morir
    86     veure·l remey dal mal fugir;
    87     no·l me lunyeu, yo us ne requir,
    88     bella Senyora.

    89     Recordau vos que tostemps plora
    90     mon pobre cor e s’entrenyora
    91     perque no·m veig quescuna ora
    92     tant prop de vos

    93     que remeyassen mes dolors
    94     donant me lo derrer socors,
    95     conexent que vaig perillos
    96     en la tardança.

    97     Que, si be mon voler no·s cansa,
    98     una mort val longa sperança;
    99     sino que·l pensar me descansa,
    100    ja fora mort.

    101    Mas prench remey quant me record
    102    d’alguns senyals que·n son conort,
    103    si be no m’arriben al port
    104    de mos delits;

    105    de que·n resten mos sperits
    106    per desijar molt aflaquits,
    107    mas viuen, perque son units
    108    en vos coneixer.

    109    No·m vullau donchs tant desconexer,
    110    pus no nesque ni pot ja nexer
    111    home james de tant merexer
    112    en vostra amor.

    113    Favorescam vostre favor
    114    desamant qui us ha desamor,
    115    hamant qui us es mes servidor
    116    cridant merce.

    117    E no lunyeu la vostra fe
    118    del ver que mon voler soste,
    119    qui quescun jorn creix e reve
    120    en benvolença;

    121    e executau la conaxença
    122    desfavorint desconaxença;
    123    no us offenau ab tal offença
    124    d’ingratitut,

    125    que·n valgues menys vostra virtut.
    126    Pensau quanta beatitut
    127    es amar hi ser benvolgut
    128    no fictament.

    129    Yo us am de molt pus fermament
    130    que no mostra l’esperiment;
    131    qu’amor de son prim sentiment
    132    no pot dar vista.

    133    Alagrau, donchs, ma cara trista;
    134    no fassau mes que dol m’envista,
    135    puys tant justament vos conquista
    136    mon mes amar.

    137    De que us soplich vullau cuytar
    138    per lo perill del detardar,
    139    tant que amor no us puga dar
    140    reprencio.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953],  p. 126.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc