Rialc
Rao 0.90

            Poesie anonime






    1      No puch guarir de la nafra preyon
    2      que·m fech Amor, quant me pres de fon for,
    3      qu’en ten alt loch m’a fayt pausar lo cor
    4      que·m fay amar la pus bella del mon.
    5      [On], ellas!, on
    6      poray trobar garida
    7      ans que ma vida
    8      fenesca per greu mort?
    9      Tort
    10     me fa Amor, gran e fort.

    11     Que feray eu, pus no trob[i] confort
    12     en Fin’Amor, ans me leixa morir?
    13     A vos aten, dona que say grasir,
    14     que·m detingats dins vostre segur port.
    15     Ladonchs estort
    16     seray de la marrida
    17     nafra poyrida,
    18     si vostre curial
    19     tal
    20     me fessets a caball.

    21     Cors ben format, just tallat e egual,
    22     fayta us ha Dieu a compas e livell,
    23     que·ls membres tots de vos porten segell
    24     de beutat gran, si que·l mon no n’ha tal.
    25     Dons, si no·m val
    26     Amor qu’eu ay servida,
    27     dona grasida,
    28     fayts me vostra gariso.
    29     So
    30     de vos e d’altri no.

    31     Pus rich seray que David hanch no fo
    32     si d’un sol hoch me fasiau joyos;
    33     es hauran fi mes nafres e dolors,
    34     dona, qu’eu pas ab cruel passio.
    35     E, si lo do
    36     que us deman no·m da vida,
    37     sera finida
    38     ma salut, e morray.
    39     Ay!,
    40     planyent vos fin[ar]ay.

    41     De jenollons merce us deman, cors gay,
    42     si hay fallit en ma canço d’amor:
    43     forçat me n’ha una punyent langor
    44     qui·m part lo cor e no·m laxa jamay.
    45     Donchs, que feray,
    46     si de merce complida
    47     no trop la mida
    48     en vos? Per ajudar
    49     dar
    50     la·m podets sens tardar.

    51     Cert no·m desplay
    52     la mort, si·m quer ni·m crida,
    53     car en partida
    54     morray per vos amar;
    55     car
    56     am vos, noble sens par.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, «Les poésies lyriques de la traduction catalane du Décaméron», Annales du Midi, 46, 1934, pp. 201-217, a p. 209.

12 Fin Amor nell’ed., forse perché personificato, e in tal caso spesso maschile nella poesia occitana e catalana; ma al v. 26, anche qui personificato, Amor è chiaramente femminile.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc