Teatro
Lo fet de la Sibil·la
Assi comensa lo fet de la Sibilla e de l’Anperador Sesar en las matinas de Nadal.
Diu l’emperador
1 Misatges, prech vos que aneu
2 en aquell loch hon trobareu
3 una donzella de valor:
4 amenau le m’ab gran honor.
Dien los misatges
5 Nobla donzella, Deu vos sal
6 e pregam Deu que us gart de mal!
7 Assi·ns tramet l’emperador
8 nostron mestra e senyor.
9 Diu que aneu ab ell parlar,
10 e no us vullau gayre trigar.
Diu la Sibilla
11 Misatges de gran honor,
12 digau a l’emperador
13 que lo meu Deu vull adorar
14 e apres ab ell hire parlar.
Diu l’emperador
15 Donzella de gran valor,
16 jo son Sesar l’emperador
17 qui de tot lo mon son senyor.
18 E feta venir assi tota ma gent
19 que ofaresquen aur ho argent:
20 tu qui es de casa rayal
21 adora lo meu deu, si a tu plau.
Diu la Sibilla
22 Mestra senyor enperador,
23 ja tinch marit e sanyor,
24 lo qual es bo e just
25 e aquex es un tros de fust.
26 Mes si·m vols un poch scoltar e oir,
27 dir t’e lo juy qui no·t pot falir.
Diu l’emperador
28 Donzella, pensau en ben dir e parlar,
29 car a mi plau ben scoltar.
30 Empro en cas de nacessitat
31 vos respondre segons l’enterrogat.
Ara la Sibilla comen[ça] “Lo Jor[n] del Judicii”
[Sibilla]
32 Al jorn del judicii
33 parra qui haura fayt servicii.
Diu l’emperador
34 Donzella de gran valor,
35 de servicii no·m fasses pahor,
36 car jo son emperador anomenat
37 qui pusch donar regnes, ducats e comptats.
Diu la Sibilla
38 Un rey vindra perpetual
39 de cel qui jemay no fon vist aytal.
40 En carn vindra sertanament
41 per far del segle jutyament.
L’emperador
Com se canta “Al Jorn del Judici resposta” que fa l’emperador a cascuna cobla, ut sequitur. Diu Sibilla: “Un rey vindra...”
Respon l’emperador
42 Sibilla, digues me veritat,
43 aquex rey si sera coronat,
44 car segons diu lo poble meu
45 a mi deu fer gran honor aquex Deu.
Diu la Sibilla
46 Ans del Judici tot anant
47 parra un signa molt gran:
48 la terra gitara sudor
49 e stremir se a de gran pahor.
Respon l’emperador
50 Digues, malvade e cruel,
51 e anamiga del meu deu:
52 aquex senyal, d’on axira?
53 qui tanta tristor donara?
Diu la Sibilla
54 Apres s’estremira molt fort
55 e fera semblant de greu conort,
56 e mostrara ab critz he amb trons
57 les infernals confusions.
Respon l’emperador
58 Ho Sibilla! com est aytal?
59 e quin parlar es aquex ten mal?
60 Vine assi, lexa axo star,
61 e d’aquexa mala opinio te vulles mudar.
Diu la Sibilla
62 Terratremol ten gran sera
63 que los puygs e los plans enderroquara.
64 Null hom en peus no romendra
65 quant la terra s’estramira.
Respon l’emperador
66 Dons pus lo mon se a enderoquar,
67 a mi no m’ich cal pus aturar,
68 e torna a mayor senyor
69 que a mi Sesar emperador.
Se a en dor.. a... que diu Sibilla
70 Un corn molt trist cornara
71 que los morts e los vius despertaran,
72 la luna e lo sol s’escuriran
73 e nula stela no y luira.
Respon l’emperador
74 Ho trist de mi! E que·m fare?
75 De tant de mal que yo fet he,
76 e dels ignosens que e morts,
77 a Deu quin compta·n donare de mos torts?
Diu la Sibilla
78 Foch dexendra del cel ardent
79 e sofra qui es molt pudent.
80 Cel, terra e mar, tot pendra
81 e lo foch tot quant es delira.
Emperador
82 Cone[c], donchs, que yo morre
83 e l’imperi totalment perdre,
84 car seran grans semblants tristos
85 e cruells e abhominables plos.
Sibilla
86 Cascun cos sa anima cobrara.
87 Qui sera bo o mal lavors parra:
88 los bons se n’iran ab Deu lassus
89 e los mals en infern lajus.
Emperador
90 Donchs cascun compte retra
91 del mal o be que fet aura,
92 e donques, que sera de mi
93 qui tant de mal e fet, mesqui?
Sibilla
94 Lavors no aura hom talent
95 de riquesas d’aur ni d’argent.
96 De res no aura hom desig
97 sino tant solament de morir.
[Emperador]
98 O donzella!, be m’as parlat,
99 e del Juy de Deu prophetitzat,
100 perque·t dich que susare me n’ire
101 per lo que de tu entes yo he.
Sibilla
102 De morir sera tot lur talent,
103 lavors lo cruxiran les dents.
104 No sera nagun qui no·s plor:
105 tot lo mon sera en gran tristor.Emperador
106 O poble!, e com no pensau
107 en lo gran Juy que esperau?
108 Donchs provehiu en lo meu avenir
109 car d’esso nagu no·s pot abscondir.
Sibilla
110 Los puygs e los plans seran agals
111 aqui seran los bons e los mals,
112 reys, duchs, comptas e barons
113 qui de lurs fayts retran raysons.
Emperador
114 O donzella, vullas me scoltar,
115 quin compta pore jo a Deu donar
116 qui mai li fiu honor ni oracions
117 sino malesas e traÿsions?
Sibilla
118 Anch no feu hom res tant sacret
119 ni ho dix ni s’o penset
120 que aqui no sia tot clar,
121 nagu no y pora res selar.
Emperador
122 Donzella, si lo teu Deu me vol scoltar,
123 ab ell m’ire a amistansar,
124 e pusca no sapia de devinar
125 tots los meus mals sabre ben nagar.
Sibilla
126 Ladonchs no aura hom talent...
Emperador
127 Si lo teu Deu ten mal sera
128 que la gent matar volra,
129 com ell vindra, jo me n’hire,
130 que ya no lo ych sperare.
Sibilla
131 De mori sera tot lur talent...
Emperador
132 Donzella, de tu tinch mal grat
133 per lo teu parlar qui m’a desberatat,
134 qui deyas que es Deu de tanta amor
135 e are dius de grans plos e tristor.
Sibilla
136 Los infants qui nats no seran...
Emperador
137 Si Ell se vol combatre ab los ignosens
138 que faria de mi entre les altres gents?
139 Perque no ych vull pus aturar
140 que en altres parts m’anire deportar.
Sibilla
141 E crideran tot altament...
Emperador
142 Donzella, segons as parlat,
143 de tothom volra aver rescat,
144 e crech yo tot sertament
145 que mal mercat n’eura la gent.
Sibilla
146 Cascun cos se anima cobrara...Emperador
147 Segons lo que as dit desus
148 lenaara los mals en infern leius,
149 no fara a mi que jo fugire
150 e vanir devant Ell be me·n gordare.
Sibilla
151 Ay, senyor, qui lo mon formist...
Emperador
152 Ve te·n de ma terra, malvade, tost e breu,
153 falsa e anemiga del meu deu,
154 car si yo·t pusch atenyer ni aconsaguir
155 a mala mort te fare morir.
Ed. Francesc Massip, Rialc 2000; in corso di pubblicazione in «ENC».
Ms. Biblioteca de Catalunya, 1494, cc. 21v-26r, procedent de St. Bartomeu de Grau. || 15 Donzella repetit. — 43 coronat superposat a una paraula més llarga ratllada. — 126 Vers ratllat que diu De morir sera tot lur talent. El vers Ladonchs... és l’inici de l’estrofa ja copiada (vv. 94-97). — 131 Inici de l’estrofa ja copiada (vv. 102-105). — 136 Es tracta de l’inici de l’estrofa del Cant de la Sibil·la, que en versions coetànies diu Los infants qui nats no seran / dins en lo ventre ploraran, / e cridaran tot altament: / «Senyor, ver Déus omnipotent!». — 141 Correspon al tercer vers de la cobla anotada al v. 136. — 146 Repetició de l’incipit de la cobla vv. 86-89. — 151 Incipit d’una estrofa del Cant de la Sibil·la que no trobem en versions catalanes coetànies, però sí en occitanes anteriors, bé que amb variants: Aquel Senher que nos formet / e que de la Verge nasquet, / nos garde de pecat mortals / e de penas perpetuals.
Teatro
Incipitario
degli anonimi
Indice
degli autori
