Poesie anonime
1 Mare de Deu, sus los cels subirana,
2 de salut port e de gracia plena,
3 neta de crims, de virtuts font e mena.
4 Qui son aquels ab la pença tan vana
5 que vullen dir que falliment declina
6 nez algun si en la vostre persona?
7 Sancta sus tots d’onor, cap e corona,
8 res no degut de vos qui u himagina?
9 Haver no vol abrich jus vostre capa
10 lo crestia qui vostre bondat trepa
11 e de bon seny no pose ferma stepa.
12 Lo malparler a qui mots scapa
13 e plenitut de gracia us dicipa,
14 d’acussadors aura tal vent en popa.
15 Del cors exint l’arma lur, plena copa
16 d’infinits mals haura d’infern macipa.
17 Abans que fos terra ne mar creada,
18 ayre ne lum, foch, cel ne cossa freda,
19 ne dins lo mon hagues camp ne verneda,
20 ez al primer hom fos ley imposada,
21 ereu ja vos per Ell mayre ’legida.
22 E qui l’als creu, la volentat li roda
23 com dells fallents no siats en la roda,
24 ab tot qu·es cert que sou d’Adam exida.
25 Si per lo rey un edicta sus ara
26 sens acceptar algu pubblicat era,
27 qui·s deu pensar que sa mayra siyera,
28 muller ne fills ne ses filles encara,
29 contrafaent del rey encorrer l’ira?
30 Quant sotz vos mes, de tot edicte fora,
31 cors glorios, pus Çell que·ll cel adora
32 ha reposat dins vos e pres cadira!
33 Em meravell com voluntat los basta
34 vos saludar als qui fan tal enquesta,
35 com saludant vos diguen res no us resta,
36 puys argument fan que som d’una pasta.
37 E com siats ans dels setgles prevista
38 e per Deu ja al misteri disposta,
39 sie donat callar per breu resposta
40 a tal raho falça, debill e trista.
41 Miram sovent en una sola rama
42 fruyts dessemblants en differença strema,
43 e mes lo foch qui d’una lenya crema
44 vem qu’es dispar en lur, color e flama:
45 milions mil en manera pus prima
46 son difaren mes qu’entre·ls latins Roma,
47 que perlare vostres bens no han suma
48 com dels creats siau pus alta sima.
49 Qui us feu parir verge sens esser lassa
50 e d’Israell lo poble trasch de pressa
51 e feu lo sol restar qui may no cessa
52 e·l venidor temps sab ans que no passa
53 e hom mortal consagrar fa ’n la missa
54 e lo cors mort viu levar de la fossa,
55 vos preserva que no portas la crossa
56 d’original peccat ne us fon comisa.
57 Si lo voler dels errants atorgava
58 com deffendre que no fos als fills d’Eva
59 Jhesus semblant e mes dins en la treva
60 dels viciats? Si·l fet axi pasava,
61 greu perlar sol l’escoltar m’esquiva,
62 temple sagrat jo crech, sens altre prova,
63 de vostre Fill e vos res no m’innova
64 l’argumentar, per molt qu’algu n’escriva.
65 Genols ficats, ab reverença tanta,
66 suplich quant se y ab volentat farventa,
67 mare d’Aquell de qui us digues sirventa,
68 al jorn derrer vullau jus vostre manta
69 mi collocar, mal durador no senta
70 ne poch ne molt d’infern enuig ne onta,
71 mas en los cels, on tot delit afronta,
72 entre los sants de repos tingua sinta.
73 Mos bels senyors, si ’n mon dictat s’amagua
74 ne tant ne quant res que mal aparegua,
75 vulle smenar vostre bondat e cregua,
76 que poch saber que ’n mon sentiment vagua
77 es del fallir causa, tothom m’o digua,
78 supplicant mes collegiar se mogua
79 vostre merçe mi, qui tants ne collogua,
80 promatent fer ço que tal fet m’obligua.
81 Reyna del cel, si·l Fill de Deu s’abriga
82 de vostre carn per que ’lgu m’enterrogua,
83 d’original peccat guart se no·l mogua
84 haver trebal qui de tals fets litigua.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 62.
12 è ipometro.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
