Poesie anonime
1 Alegron si li pecador,
2 lauzan Santa Maria
3 Magdalena devotamen.
4 Ella conec lo sieu error,
5 lo mal que fach avia,
6 et ac del fuec d’enfer paor,
7 et mes si en la via,
8 per que venguet a salvamen.
9 Adonc se·n ven al salvador,
10 que a taula sezia,
11 a ca de Simon lo lebros
12 embe grand compagnia,
13 e ploret molt amarament.
14 De l’aiga que, de som gran plor,
15 de seys bels hueils eissia,
16 li lavet los pes per doussor,
17 e puis sos pels prenia,
18 torcava los hy humblamen.
19 Per demostrar maior amor,
20 la dona mais fazia,
21 que emb l’enguent de gran doussor
22 lo cap de Christ ognia,
23 d’un ric e precios enguent.
24 Murmureron en si plusor;
25 Simon en si disia:
26 «Aquest a cui fasen honor
27 si agues professia,
28 non soffrira tal tocamen».
29 Jesus Christ sap d’aquel l’acor.
30 l’ennuech e la folia;
31 «Simon», si dis lo bon segnor,
32 «a tu parlar vorria
33 per donar ti ensegnamen.
34 Avia li un gran prestador,
35 dos debitors avia;
36 aquel que era lo major
37 cinq cens deniers devia,
38 l’autre cinquanta sollamen.
39 Quand ac vist aquel prestador
40 que pagar no podia
41 l’un ni l’autre aquel deutor,
42 per sa gran cortesia
43 aquitet los egalmen.
44 Digas, Simon, qui mais d’amor
45 ad el portar devia?»
46 Respond Simon: «Per mi, segnor,
47 plus tengut en seria
48 aquel cui mais prestet d’argent».
49 Adonc Jesu Christ, per doussor,
50 se viret vers Maria;
51 davan tous si dis: «Ta follor
52 pardonada ti sia,
53 car m’as amat entieramen».
54 Quand l’agran mort Jusiu treidor
55 per lur gran fellonia,
56 et Joseph, per sa gran doussor,
57 cel d’Abarimathia,
58 met lo en lo siou morimen.
59 Ella se·n ven apres l’aubor,
60 car vogner lo volia;
61 l’Angil li dis, en gran clairor,
62 Jesus Christ, que queria,
63 resuscitat es veramen.
64 Als apostols se·n va de cor
65 et dis hon trobaria
66 Jesuchrist, lo siou bon segnor,
67 suscitat al ters dia,
68 en Galilea certamen.
69 Predicant de Christ la lauzor,
70 los pagans convertia
71 et Marsilla gitet d’error;
72 qui predicar l’auzia
73 convertian si prestamen.
74 A Marsilh’a l’emperador
75 promes qu’enfant auria,
76 si creses lo siou bon segnor
77 ni sa follor giquia,
78 et fases lo siou mandamen.
79 Ben ac lo rey gauch e feror
80 quan vis qu’enca vivia
81 la regina qu’en gran tristor
82 morta laissat avia,
83 et son enfant trobet gauzen.
84 La Magdalena e·l creator
85 lo rey molt fort grazia,
86 et ac en Diou mai de tremor
87 car solet el crezia,
88 et fe[z] creire molt d’autre gen.
89 En la Balma, de gran fervor
90 nostre segnor servia;
91 fanfan auzent, en gran gilor,
92 sens nul’autra paria,
93 sola estet molt longamen.
94 Magdalena, per ta doussor,
95 met nos en bona via,
96 e prega nostre salvador
97 que piatos nos sia,
98 quand vendra al siou jugeamen.
99 Non vos desperes, peccador,
100 layssas la mala via,
101 ayas de los peccas dolor,
102 ploras com you fasia
103 et trobares perdonamen.
104 Preguem tos nostre salvador,
105 fil de santa Maria,
106 que nos garde tos de dolor:
107 son poble, qual que sia,
108 e sa Verge amantamen.
109 Et son pairin san Maximin,
110 que l’a ensebelia,
111 pregue per nos ser e matin
112 per sa gran cortesia,
114 trestos duzen a salvamen.
114 Or diguen tos amen, amen,
115 e aisso sens bauzia,
116 prenen congiet devotamen
117 tota la compagnia,
118 de cors, de cor, allegramen.
Ed. Barbara Spaggiari, «La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, III s., 7, 1977, pp. 117-350, a p. 197.
92 nul’autra] nul autra.
Incipitario degli anonimi
Indice degli autori
