Rialc
Rao 0.73
Poesie anonime
1 L’esplet d’amor ab basques lo colliu
2 y al cap de l’any restau desdinerat;
3 com mes llaurau, mes hi meteu caliu
4 per lo vent pluig de l’amant a l’amat;
5 lo semblant be nodreix contraformat
6 pel dix mas dix que y met dissensio,
7 si que·s pot dir qu’amor, confussio,
8 stan ensemps ab l’estil variat.
9 L’enamorat no sofir companyia
10 en los plaers de la person’amada;
11 tots los vol, tots, e si mes ne tenia
12 tot per semblant requir l’enamorada.
13 Lo cech voler en amar no te norma,
14 e d’aci ve que poch judici l’arma
15 contra la part ab qui ell se conforma;
16 celos combat lo te que nos desarma.
17 Del voler naix la causa que·s pleveixen
18 los ben volents en moure fellonia,
19 e pacifichs per poch se desconeixen;
20 l’amor fa jochs que porten minyonia.
21 Demonstren clar les vies dels qui s’amen
22 lo compliment d’aquell’amor qu’estimen,
23 e·l voler trau que l’hu de l’altre·s clamen
24 e a part dins ses voluntats arrimen.
25 Yo del molto he cerquat ab gran cura
26 lo cinquen peu, e no·n te sino quatre,
27 volent honest en amor desonesta
28 e llealtat en cor de mala fembra,
29 com aquell hom tan bast de sa follia
30 qu’argent e or vol fer de plom e coure;
31 en aquest punt bons amadors se troben
32 que volen seny on aquell se degasta.
33 Yo per amor e volgut ser alegre
34 no menys que trist, irat sens hun proposit;
35 gran amador de semblant no s’ scusa
36 e que·s trobas de Salamo pus savi.
Ed. Jordi Parramon i Blasco, «Dos anònims relacionats amb Bernat Fenollar», in Miscel·lània Joan Fuster, I, Barcelona, P.A.M., 1989, pp. 77-83.