Poesie anonime
1 Lassa, mays m’agra valgut
2 que fos maridada
3 o cortes amich agut
4 que can suy mongada.
5 Monjada fuy a mon dan;
6 pecat gran
7 han fayt seguons mon albir;
8 mas çels qui mesa m’i han,
9 en mal an
10 los meta Deus e·ls ayr.
11 Car si yo u agues saubut,
12 mas fuy un poch fada,
13 qui·m donas tot Montagut,
14 no ych fora entrada.
Ed. Lola Badia, Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema, 1983, p. 281.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
