Rialc
Rao 0.64

            Poesie anonime






    1      Ja no puch cobrir, trist de mi,
    2      lo grant turment que·n fa passar
    3      cella que n’han de fi en fi,
    4      car son voler he vist mudar,
    5      sens molt tardar,
    6      de ella amar
    7      a mi del tot per que doblar
    8      me fa l’esmay
    9      de plor et glay,
    10     tant que en als no puch pensar.

    11     Alguns diran per que no xant
    12     segons solia ab bon conort;
    13     mas com pore d’est’or’avant
    14     pus tan cruel es la mia sort,
    15     que sens conort
    16     liurat a mort
    17     m’a volguts cella que vull pus fort
    18     qua mi mateix?
    19     Per que feneix
    20     tot mon ris, xantar e deport.

    21     Destresa, força ni saber,
    22     llas mesqui, ia non val,
    23     car sent catiu lo meu voler
    24     en lloch cruel et desegual;
    25     Deus!, mon cabal
    26     con es egual
    27     per ben amar e ser leal,
    28     que val cridar
    29     ne sospirar?
    30     Car en breu esper mort final.

    31     De rich son tornat pubil,
    32     pus he perdut mon sentiment,
    33     per que morir gens non dol,
    34     la mort no tinch en vil,
    35     sino com muyr tan desto,
    36     trist e dolent,
    37     ab tal turment,
    38     sens culpa que ’n mi llas no sent
    39     o mal fadat
    40     mala fi·m
    41     puys.

 

 

 

Ed. Francisca Vendrell de Millás, El Cancionero de Palacio, manuscrito 594, Barcelona, C.S.I.C., 1945, p. 250.

La terza stanza sembra insanabilmente guasta.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori