Rialc
Rao 0.59

            Poesie anonime






    1      Força·m destreny, molt discreta senyora,
    2      en publicar vostra desconaxensa,
    3      pus desitjau fer a mi gran ofensa
    4      qui per vos som posat en gran penyora;
    5      per que us suplich que·m fasau prest resposta:
    6      qu’es la raho per que·m desconaxeu,
    7      pus serta sou vostr’amor quant me costa?
    8      Un semblant fet vos neguar no·l podeu.

Respon la senyora

    9      Certes no·m pens eser vostra deutora,
    10     per que·m rapteu de tal desconaxensa,
    11     que, jur vos Deu, jamay vingui creensa
    12     qu’en res del mon yo us fos ofenadora,
    13     mas vos tengui la lengua descomposta,
    14     segons que veu·s en aso que·m dieu:
    15     vostre perlar a raho no s’acosta;
    16     donques, digau de que tant vos doleu.

Replica l’amant

    17     Senyora gran, la causa de mon dolre
    18     es per que·m veig lunyat de l’amor vostra,
    19     e cascun jorn Vostra Merce·m demostra
    20     qu’eb voler gran me vol la vida tolre.
    21     Sabeu de cert l’amor inextimable
    22     que jo us aport, lunyat de ficcio.
    23     Tot mon delit es vostre gest amable;
    24     e donchs, per que·m dona tal passio?

Respon la senyora

    25     Si vos mateix vos sou volgut condolre,
    26     culpe no·n tinch, car molt ha qui us fiu mostra
    27     de no voler en res l’amistat vostra;
    28     per negun temps per tal vos leix disolre.
    29     E si a vos estat es agradable
    30     voler me be, fon vostr’aleccio:
    31     si us en forças, fore be reonable
    32     que jo us dagues aver compasio.

Replica l’amant

    33     Raho consent que mes guardo merescha
    34     l’om qui serveix de son voler s’aymia
    35     que no aquell lo qual forçat ne sia,
    36     car lo forçar fa que ell la servescha.
    37     Pero ne ssou la causa sens dubtansa
    38     del gran amor que us port e portare,
    39     qu’eb bon esguart m’en donas demostransa
    40     tal que molt prest ami Vostra Merce.

Respon la senyora

    41     Si us gordi may, algu no presumescha
    42     que jo us miras per mal ni vilania;
    43     car, en ma fe, yo guarda no·n prenia
    44     d’un fet semblant, ans m’es cosa molt frescha.
    45     Mes, segons veig, vos teniu mal’usansa,
    46     que per mirar pensau que us vulla ’n be.
    47     per que no us cal aver pus esperansa,
    48     que fas vos sert yames vos amare.

Replica l’amant

    49     Vostre parlar no·m dau a disiplina,
    50     quant consider que de vos no atura
    51     ingretitut, qui es cosa molt dura,
    52     ans pietat en vos granment diclina;
    53     que, veig, teniu suma de gran virtut,
    54     e vostre cors fornit de gentilesa;
    55     e gran bondat vos te per bon escut.
    56     Donchs, no desfiy de vostra gran franquesa.

Respon la senyora

    57     Callar del tot seria medicina
    58     per satisfer a vostra desmesura,
    59     mes, per mostrar la mi[a] gran dretura,
    60     en respondre us mon voler tant s’enclina.
    61     E com dieu que may ingretitut
    62     en mi regna, loant de gentilesa,
    63     may Deu volgue coratge corromput
    64     com voste viu no pas seg[u]int bonesa.

Replica l’amant

    65     Tal crueltat aure dir que abita
    66     dins vostre cors molt mes qu’en altra dona;
    67     vostre perlar en tal estrem ma trona
    68     que, sens dubtar, ya del tot seny me gita;
    69     per que jo·m clam de vos, singular dama,
    70     quasi forçat del mal qui·m fa morir,
    71     e no res menys de la teribla flama
    72     ab que·m voleu del tot fer preterir.

Respon la senyora

    73     James cruel entre les gentes tinch cita
    74     sino per vos e, certes, no·m par bona
    75     vostra raho, la qual jens no consona,
    76     per que jo·n tinch dins mon cor gran suspita;
    77     e, si de mi vostre sentit se clama,
    78     fa u ab gran tort, segons lo meu albir,
    79     e, pus amau aquella qui us desama,
    80     merexen be tal pena sostenir.

Tornada de l’amant

    81     Digna d’onor, ab virtuosa s[. . .]
             . . .

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe, Toulouse-Paris, Privat-Didier, 1936, p. 245

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori