Rialc
Rao 0.55

            Poesie anonime






Lectio Actuum Apostolorum.

    1      Sesta leyso que legirem
    2      dels faytz dels Apostols trayrem
    3      lo dit San Luc recontarem
    4      de Sant Esteve parlarem.

In diebus illis.

    5      En aquel temps que Dieus fo natz,
    6      e fo de mort resuscitatz,
    7      e puis al cel se·n fo poiatz,
    8      Sant Esteve fo lapidatz.

Stephanus autem plenus gratia et fortitudine faciebat prodigia et signa magna in populo.

    9      Aujatz, senhors, per qual rayso
    10     lo lapideron li felo,
    11     car viren que Dieus en el fo,
    12     e fes miracles per son do.

Surrexerunt autem quidam de Synagoga quae appellatur Libertinorum et Cyrenensium et Alexandrinorum, et eorum qui erant a Cilicia et Asia, disputantes cum Stephano.

    13     Encontra el coron e van
    14     li felo Libertinian,
    15     e li cruzel Cirinian,
    16     e li autre Alexandrian.

Et non poterant resistere sapientiae et spiritui qui loquebatur.

    17     Lo sant[z] de Dieu e la vertutz
    18     los a mensongies conegutz,
    19     los pus savis a rendutz mutz,
    20     los paucs e·ls grans tots a vencutz.

Audientes autem haec, dissecabantur cordibus suis, et stridebant dentibus in eum.

    21     Quant an ausida la rayso
    22     e conogron que vencutz so,
    23     d’ira lor inflan li polmo,
    24     les dens croisson coma leo.

Cum autem esset plenus Spiritu Sancto, intendens in caelum vidit gloriam Dei, et Iesum stantem a dextris Dei; et ait.

    25     Quant lo sant[z] vi lur voluntat,
    26     non ques secors d’ome armat;
    27     mas sus en cel a esgardat;
    28     auyats, senhors, com a parlat.

Ecce video caelos apertos, et Filium hominis stantem a dextris Dei.

    29     Ara escoutas, no us sia grieu,
    30     que sus el cel ubert veig ieu,
    31     e conosc i lo filh de Dieu,
    32     que crucifieron Juzieu.

Exclamantes autem voce magna, continuerunt aures suas, et impetum fecerunt unanimiter in eum.

    33     Per aquest dit son corrosat
    34     li fals Juzieu, e an cridat:
    35     prengam lo que asats a parlat,
    36     gitem lo fora la ciutat.

Et eicientes eum extra civitatem, lapidabant.

    37     Non si pot mays l’orgolh celar;
    38     lo sant pren om per luy penar;
    39     fors la ciutat lo van gitar,
    40     comensen lo a lapidar.

Et testes deposuerunt vestimenta sua secus pedes adolescentis, qui vocabatur Saulus.

    41     Vet vos qu’als pes d’un bachaler
    42     pauson lur draps per miels lanser;
    43     Saul l’apeleron li premier,
    44     Sant Paul cilh qui vengron derier.

Et lapidabant Stephanum invocantem et dicentem.

    45     Lo sant[s] vi las peyras venir,
    46     doussas li son, non quer fugir;
    47     per son senhor suffri martir,
    48     e comenset aysi a dir.

Domine Iesu, suscipe spiritum meum.

    49     Senher Dieus que fezist lo mon,
    50     e nos trayssist d’enfern preon
    51     e puys nos dest lo teu sant nom
    52     recep mon esperit amon.

Positis autem genibus, clamavit voce magna dicens.

    53     Apres son dit s’aginolhet,
    54     don a nos exemple donet,
    55     car per sos enemics preguet,
    56     e so que ques el acabet.

Domine, ne statuas illis hoc peccatum.

    57     Senher Dieus, plen[s] de gran doussor,
    58     so dis lo sers a son senhor,
    59     cest mal que·m fan perdonar lor,
    60     no n’aian pena ni dolor.

Et cum haec dixisset, obdormivit in domino.

    61     Quant aquest sermos fo fenitz,
    62     e·l martiris fo azemplitz,
    63     de so qu’el ques fo exausitz,
    64     el regnum Dieu s’es adormitz.

 

 

 

Epistola farcida de Sant Esteve. Ed. Barbara Spaggiari, «La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, III s., 7, 1977, pp. 117-350, a p. 240.

 

Incipitario degli anonimi 
Indice degli autori

Rialc