Rialc
Rao 0.53

            Poesie anonime





    1      Eres quan vei los arbres gen florir
    2      e·ls play en tots reverdir e fulhar,
    3      e·ls auselletz pels verts brondelhs xantar
    4      e l’aura forts en dolç temps convertir,
    5      pres ay voler en aycest temps gentil
    6      ffar novel xants, verses, dances e rims
    7      de vos, midons, qu’etz de gayesa scims
    8      e d’onestat vuy tenits gay stil.

    9      De vos pux dir qu’avetz milhaners mil
    10     de tals virtuts qu’altre·l mon non n’ha cen
    11     del meu semblan, perquez Amors s’enten
    12     hagatz honor dins sa cort baronil,
    13     e no cuyt fer vici de sobrelaus
    14     si vostres pretz spandesch e presich,
    15     car pus n’avetz quez en mon xant no dich
    16     per lo gran be que dins vos s’es enclaus.

    17     Perque tenits en vostres mans les claus
    18     de Ffin’Amors ab c’obrits los cors durs,
    19     alleugan los de beuratges mot purs
    20     del vostr’esguard qu’es axarop susaus;
    21     e revolvetz gayes flors ab blanchs lirs
    22     sus vostre fas; mirant vostra beutat,
    23     si que teniu l’ome qui us veu, ausat
    24     ab vostres hulhs reffulgens com saffirs.

    25     Tots homs qui us vey fayts anar e regirs,
    26     encepegan ab coratge volon,
    27     cuydan siats del cel vengud’al mon,
    28     contemplan vos ab sobiran desirs,
    29     e disen tug quez ab granda favor
    30     vos formech Dieus, mays que fonch un gran tort
    31     natura com vos sotsmes a la mort,
    32     car de bontat no n’ha vista milhor.

    33     Grand onor prench c’om m’apelh servidor
    34     d’un cors dotat de ten insignes laus,
    35     mas cuyt morir, pus que perlar no us haus
    36     ne joy haver d’un soffrir gran dolor.
    37     Mas si Deu vol que d’esta flama gran
    38     qu’el meu cor art, vos do qualque simbelh
    39     quez affranquis lo vostra cors ysnelh:
    40     ab dolç repaus staray sogornan.

    41     Cims de virtutz, sopley vos que l’intran
    42     del gay abril me fassats un xipelh
    43     de fulhes verts ho de flors un ramelh,
    44     car al presen no us fau de pus deman.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas, Lírica trobadoresca del segle XV. Joan Basset i altres poetes inèdits del Cançoner Vega-Aguiló, Barcelona, Institut de Filologia Valenciana - P.A.M., 1988, p. 162. — Rev. Miriam Cabré.

Ms.: Ha. || 36  soffrir] soffir ed. — 44 al] el ed.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc