Rialc
Rao 0.49
Poesie anonime
1 En nom de Deu tot poderos,
2 que es senyor de trestots nos,
3 e de la verge sancta Maria,
4 si li plats ajude·ns sia,
5 yo us dire segons que·m par
6 con ne pren als homens de mar.
7 Van lo segle sercant,
8 e ab greus tranuytades
9 e ab males jornades,
10 dessa deyla, demunt devayll.
11 Mal beure e nul menjar,
12 mala barena, mal sopar
13 e al vinagra forsor;
14 pa bescuyt a tenor,
15 e faves ab aylada,
16 e ciurons ab carnsalada,
17 e sardines, son par.
18 Males viandes an.
19 Si be s’an gran afayn,
20 mas dire us lur confort:
21 els, con stan en port,
22 sia vila o ciutat
23 o algun loch poblat,
24 fan se en terra posar,
25 e apres van parlar
26 els, on poran anar
27 que puxan atrobar
28 bela casa regada,
29 e bo vi de canada,
30 e fembres avinents
31 que fassen arguments.
32 E puys dien axi
33 al companyo mesqui:
34 «Mal temps avem aut.
35 E si yo·n son cregut,
36 en aquest bel rapayre
37 dar nos em .i. poc d’ayre,
38 que·l temps es axi ferm
39 que anit no ych partirem
40 ne d’aquesta setmana,
41 be es pech qui se·n vana.
42 Anem tal loch sercar
43 on puxam sejornar:
44 be menjar e be boure
45 mes val que bescuyt roure».
46 E puys van conseylar
47 de que poran sopar.
48 Dix la .i.: «Fort es bo
49 qui pot aver molto;
50 coniylls ab salsa rosta
51 bons son, si trop no·ns costa;
52 polls tenrres ab pebrada,
53 taronjat e gingebrada.
54 Al lavant de la taula
55 aurem Na Garaula,
56 qui es gran alcavota
57 e sap ne una gran flota
58 de les fembres mesquines
59 qui jahen de sobines».
60 «Germa, doncs que sercam,
61 sino que galdiscam»
62 No fan ges gran paraula.
63 Trobada an Na Garaula,
64 ceyla que an sercada,
65 e an la acompanyada.
66 «Germana, Deus te sal
67 e·t defene de mal!»
68 «Senyer, vos be vingats,
69 tan cortes me semblats».
70 «Amiga, poras trobar
71 on puxam solassar?
72 Fembres volem aver,
73 e diem te per ver:
74 volenters despendrem
75 dels diners que avem».
76 «Amich, eu vos en fay,
77 vullats sa, vullats lay,
78 si·m donats .i. present;
79 qu’eu vos dich verament
80 que cant vos les veurets,
81 tantost les baysarets.
82 Sperats me un poch
83 e veure si les trop».
84 Na Garaula es anada
85 e tantost ha trobada
86 la maynada que quer.
87 E va al migenser
88 e va los axi dir:
89 «Hoyats, e que us vull dir:
90 a casa mia ades
91 vengren mariners,
92 jovens e de beyll tayll
93 e ve vos be a tayll;
94 fembres volen aver
95 e ab eyller geser.
96 Dire us con o fassats:
97 fort be los scornats,
98 que si o sabets fer
99 diners ne porets trer;
100 digats que apareylar
101 fassen ells de sopar,
102 que fort son pegues gents,
103 car despenen lo lur
104 tot en morter de cuyr».
105 «Germana, dix la una,
106 be sies tu venguda,
107 que fort as be parlat;
108 de Deu n’ages bon grat.
109 Ara, doncs, hi anam:
110 fort be los tirarem
111 la camisa al coll».
112 Doncs vejats si es foyll
113 hom qui ’n bagasses fia
114 ne en sa ganyonia.
115 A la casa se·n van
116 on los jovens stan,
117 e con foren dedins,
118 los mariners mesquins
119 van les fembres gardar.
120 Diu la .i.: «Que us en par?
121 Gaylardes son e beyles,
122 be que no son ponceyles».
123 Cascun va abrassar
124 ceyla qui mils li par,
125 e stan bras per bras,
126 e tenen gran solas
127 ab les fembres, aqui,
128 entro sus al mayti.
129 Apres, con son levats
130 e·s son aparelats,
131 comensa dir la un:
132 «Que bo es en deju
133 un bon got de grech vi!;
134 e puys nul mal veri
135 no·ns pora dan tener.»
136 E dir vos he lo ver:
137 abans que d’aqui·s parten
138 de menjar ells se farten.
139 Apres, con an menjat,
140 que an assats stat,
141 la una diu: «Amics,
142 jaurets hic sta nits?
143 Fort rich lit vos fare,
144 ayga calda aure
145 per les cames lavar;
146 be·m deuriets amar».
147 E puys baysar lo va
148 e diu li: «Mon germa,
149 que farets en la nau?
150 Stats assi en pau,
151 no stiats duptant,
152 que·l vent es al lavant
153 e axi no·s n’ira,
154 la nau no ych partira.»
155 Els qui oen asso,
156 molt o tenen per bo,
157 e fan apareylar
158 be e gint de sopar.
159 Mentre diners auran
160 d’equi no partiran.
161 E con les fembres veen
162 que scassament o menen,
163 donen los comiat
164 tost e spetxat,
165 e dien los axi:
166 «Mon germa, vuy mati
167 hic fo .i. mercader
168 qui·m solia tener
169 e dix me qu’ych vendra,
170 sta nit hic jaura.
171 E axi, mon amich,
172 no ych vingats sta nit».
173 Puys entren se n’en nau
174 tot asalt e suau:
175 so qu’avian guanyat
176 an o bagassayat,
177 e es los be scrit
178 tot quant auran faylit.
179 E con ve a la paga,
180 fort dolenta grapada
181 de diners els auran,
182 e puys conseylar s’an
183 ab N’Esterot tot sol.
184 Apres faran gran dol
185 con veuran lurs muylers
186 e no auran diners
187 que puxen dar a vi.
188 Vejats, doncs, lo mesqui
189 si li a be mal pres,
190 que tot ho ha malmes.
191 E volets vos conexer
192 aquests aytals per ver?
193 Gatzara ells fan gran
194 e .i. diner no an.
195 E con son en la nau
196 ells no stan en pau,
197 ans juren axi fort
198 con si eren en port
199 o dins en la ciutat.
200 Gramayla ab sendat
201 e goneyla fresada
202 se faran gint ornada.
203 Compraran mantinent
204 una sinte d’argent,
205 e iran be calsats
206 de drap scarlatats,
207 e .i. flori dara
208 en una bela spasa.
209 Ara vejats la gran
210 gatzara que els fan
211 a que torna despuys.
212 Trer los deu hom los uylls!
213 que sapiats per ver
214 que no an .i. diner
215 de que·s puxan comprar
216 sabates a calsar,
217 ans vos dich lo reves
218 de so que dix ades:
219 que dix que con seria
220 en la ciutat o en vila
221 gramayla de sendat,
222 calses de scarlatat.
223 Yo us o dire que es,
224 no us en mintre de res.
225 Aytal vestit se fan
226 con oyrets avan:
227 gramayla scorxada
228 que par que en bugada
229 aja tostemps stat;
230 si n’es lo pel anat
231 que ges un poy ferrat
232 tenir no s’i poria,
233 la gramayla es tan lisa.
234 La goneyla ruada
235 (que·s faran orfresada)
236 aytal es con dire,
237 que sol no us en mintre:
238 cert, la mylor goneyla
239 que an, ne la pus beyla,
240 es tot’arombeylada,
241 entorn del puny ligada.
242 Vejats e con es bo,
243 que sol ges .i. boto
244 entorn del puny no ha,
245 ans es lo drap tot va.
246 E diu que ira calsat
247 de drap scarlatat?
248 Unes calses ell ha
249 qui son de faquinya
250 qui son repelades
251 mes de .iiii. vagades;
252 e revaixe ab doyla:
253 sembla sia granoyla
254 con va per la ciutat,
255 tant es ell mal calsat.
256 Diu que correge d’argent
257 se fara verament?
258 Dire us e con va sint:
259 una correja ha
260 qu’es recosida
261 en dos o en tres lochs
262 axi co y era ops.
263 Diu c’un flori dara
264 a una rique spasa?
265 Vejats con o faria,
266 que una que n’avia
267 ha dada per vendra,
268 que no ha que despendra.
269 Assats ha d’.i. coltell
270 qui es fort bo e beyll,
271 que semble sia mayll.
272 Cuydats vos que port bossa?
273 No, que no ha mes cosa.
274 Al faldo de la camisa
275 tots quants diners ha liga.
276 Cert, per sent Nicolau,
277 mes valgra que en nau
278 tota hora stat agues,
279 e no n’agra despes.
280 Axi·l seu foylament
281 ara va dolentament.
282 Mas veus lo seu confort:
283 qu’es jove e trempat
284 e de bona adat;
285 e vejats en que·s fia,
286 que si una malaltia
287 avia, o altre mal,
288 veus que al spital
289 l’eurian a gitar,
290 pus ell no·s pot pensar,
291 ne ha mayla ne diners,
292 ne vestit ne arnes.
293 Doncs veus a quina fi
294 venen tuyt ceyll masqui,
295 qui no·s pense nul dia
296 so que sdevenir li poria.
297 Encara hi a mariners
298 qui ges no son bagassers
299 ne no son goliarts,
300 bevedors ne ambriachs.
301 Mas an .i. mal aytal
302 qui es mal sobre mal
303 e mal sobre piyor:
304 tots viuen ab dolor
305 aytant con o mantenen
306 ne aquella vida tenen,
307 que si mil florins an,
308 tots no valen .i. glan,
309 ans lo tenen per altre,
310 c’axi es lur mal astra.
311 Be sabets vos, senyors,
312 que tots los jugadors
313 qui en jugar entenen,
314 cert, mala via tenen
315 e no son res preats,
316 car tots son malfadats.
317 Que, cert, mes li valria,
318 con te aquella via,
319 que la febre·l preses,
320 que jamay no·l laxes.
321 E dire us con o fan
322 e punyen a lur dan:
323 cert, a y molts mariners
324 que, con an los diners
325 que auran gasanyats
326 e fort greument suats,
327 tantost con son en mar
328 comensen a jugar.
329 E juguen larch e vil,
330 e sert sembla que mil
331 lliures an en ergent.
332 E con tots los diners
333 an jugats a punt pres,
334 que jugar no auran
335 si penyores no fan.
336 Les cuyrasses vendran,
337 la gorgera e·l gant;
338 res no li romandra,
339 per tal con cuydara
340 cobrar so que perdut ha.
341 Si ha bona sintura
342 d’ergent, fort poch li dura,
343 car jugar l’a ades
344 oy menleven diners.
345 Si an algun vestit
346 que sia bo o rich,
347 tantost lo jugaran
348 o panyora·l metran.
349 Si bona spaa ha,
350 romandra no pora
351 que ell no la offira
352 en lo joch on ha ira,
353 Hoc, e segueix se·n mal
354 e barayl’atretal;
355 tot axi co us he dit
356 fan de dia e nit:
357 que·l menjar ne lexan
358 e tots ne amegrexen;
359 no los roman gonell
360 ne nagun petifeyll
361 que tot no vaj’al joch
362 si con la leny’al foch.
363 Encara, mentre juguen,
364 no ajats por que fugen
365 los altres de la nau,
366 yo us dire que ans los plau.
367 E ojats e que dien
368 ceylls qui en jochs se fien:
369 con .vii. punts auran dats,
370 e .viii., qu’es punt triats,
371 es pendran .x. o .viiii.
372 o tria l’as qui cou;
373 e con tornen reves,
374 abans que .vii., qui es
375 heretat nomenada
376 de la gent malfadada,
377 blastomen tot lo mon
378 e tots ceylls qui entorn
379 de aquell port stan,
380 car que mala man an.
381 E diu: «Deu, co·s pot fer
382 que tria l’as per ver
383 ans que .viii. a tornats,
384 qui es punt tot triats?
385 Qualque die e fe
386 qui·m dira bo sotre;
387 mas entre tal fretura
388 c’aurem, si gayre·ns dura,
389 mas tal ventura es mia
390 que axi pert tot dia
391 diners e tot quant he,
392 que sol no·n roman re».
393 Aytant con est viatge
394 dura, o cel passatge,
395 alegres non stan
396 aquells qui perdut an,
397 ans stan malfedats
398 e croys e entristats.
399 E per trer null lavor
400 ells no fan de bon cor,
401 ans pensen que diran
402 als amichs, co·ls veuran.
403 Con son prop de lur terra,
404 lavors menen gran guerra.
405 Que poran dir ni fer
406 que hom tenga per ver
407 de ço que perdut ha,
408 que res romas no·ls ha?
409 Capa ne traverser,
410 ne mayla ne diner,
411 flassada ne manteyll,
412 cuyrassa ne capeyll,
413 sino una goneyla,
414 que, vista, fort corneylla,
415 e qualque abrigay
416 que porta al dosay,
417 e calses malfadades,
418 totes arrombaylades,
419 e una correge
420 rota e dolenta.
421 Si be s’an grans rencures,
422 si faran trempadures:
423 del capero fort al
424 fan polet frederical,
425 e van ne pus spert
426 que ges nagun luert
427 no va, con sol lo toca.
428 E fan carns e grinyons
429 que sembla que leons
430 sien, la, de Navarre,
431 axi torsen la barra.
432 E si be los gardats,
433 semblen li spedats:
434 si an l’espatlla lisa
435 que, de pres la camisa,
436 los veu hom lo costat
437 per qualque mal forat.
438 E con lurs amichs
439 los veen mal vestits,
440 que no an roba ni res
441 ne sol nagun arnes,
442 dien los con es
443 e co·ls ha axi pres,
444 c’axi van despuylats
445 e nuus e malfadats.
446 E caxa els no an,
447 ne l’arnes que l’altr’any
448 avian bel e bo.
449 Ara no an .i. boto,
450 ans son despuylats
451 d’armes e de bons draps.
452 E veus ells qual falcia
453 fan, ne qual ganyonia:
454 dien a lurs parents
455 que son stats robats
456 per dos lenys armats
457 e los tolgren lo lur,
458 e·ls trencaren lo cuyr,
459 e·ls lexaren nafrats
460 e fort mal adobats,
461 que, per cert vos say dir,
462 prop foren de morir.
463 Axi an consumat.
464 tot quant aci ajustat
465 avian de lonc temps.
466 Encara los vestiments
467 que agren tots a vendre
468 per aver que despendre,
469 a Deu ne fan bon grat
470 con sans son scapat.
471 pus la persona an
472 ja no freturaran.
473 Vejats, doncs, los traydors
474 con son bons per laors,
475 que trestots lurs parents
476 pexen axi de vents
477 e·ls fan creent so que
478 veritat no es re.
479 Ara lexem star
480 aquest fet de jugar.Deo gracias.
Ed. Joan Ors, «El Libre dels mariners. Text i caracterització literària», BRABLB, 37, 1977-78, pp. 213-252.