Rialc
Rao 0.49

            Poesie anonime






    1      En nom de Deu tot poderos,
    2      que es senyor de trestots nos,
    3      e de la verge sancta Maria,
    4      si li plats ajude·ns sia,
    5      yo us dire segons que·m par
    6      con ne pren als homens de mar.

    7      Van lo segle sercant,
    8      e ab greus tranuytades
    9      e ab males jornades,
    10     dessa deyla, demunt devayll.
    11     Mal beure e nul menjar,
    12     mala barena, mal sopar
    13     e al vinagra forsor;
    14     pa bescuyt a tenor,
    15     e faves ab aylada,
    16     e ciurons ab carnsalada,
    17     e sardines, son par.
    18     Males viandes an.
    19     Si be s’an gran afayn,
    20     mas dire us lur confort:
    21     els, con stan en port,
    22     sia vila o ciutat
    23     o algun loch poblat,
    24     fan se en terra posar,
    25     e apres van parlar
    26     els, on poran anar
    27     que puxan atrobar
    28     bela casa regada,
    29     e bo vi de canada,
    30     e fembres avinents
    31     que fassen arguments.
    32     E puys dien axi
    33     al companyo mesqui:
    34     «Mal temps avem aut.
    35     E si yo·n son cregut,
    36     en aquest bel rapayre
    37     dar nos em .i. poc d’ayre,
    38     que·l temps es axi ferm
    39     que anit no ych partirem
    40     ne d’aquesta setmana,
    41     be es pech qui se·n vana.
    42     Anem tal loch sercar
    43     on puxam sejornar:
    44     be menjar e be boure
    45     mes val que bescuyt roure».
    46     E puys van conseylar
    47     de que poran sopar.
    48     Dix la .i.: «Fort es bo
    49     qui pot aver molto;
    50     coniylls ab salsa rosta
    51     bons son, si trop no·ns costa;
    52     polls tenrres ab pebrada,
    53     taronjat e gingebrada.
    54     Al lavant de la taula
    55     aurem Na Garaula,
    56     qui es gran alcavota
    57     e sap ne una gran flota
    58     de les fembres mesquines
    59     qui jahen de sobines».
    60     «Germa, doncs que sercam,
    61     sino que galdiscam»
    62     No fan ges gran paraula.
    63     Trobada an Na Garaula,
    64     ceyla que an sercada,
    65     e an la acompanyada.
    66     «Germana, Deus te sal
    67     e·t defene de mal!»
    68     «Senyer, vos be vingats,
    69     tan cortes me semblats».
    70     «Amiga, poras trobar
    71     on puxam solassar?
    72     Fembres volem aver,
    73     e diem te per ver:
    74     volenters despendrem
    75     dels diners que avem».
    76     «Amich, eu vos en fay,
    77     vullats sa, vullats lay,
    78     si·m donats .i. present;
    79     qu’eu vos dich verament
    80     que cant vos les veurets,
    81     tantost les baysarets.
    82     Sperats me un poch
    83     e veure si les trop».

    84     Na Garaula es anada
    85     e tantost ha trobada
    86     la maynada que quer.
    87     E va al migenser
    88     e va los axi dir:
    89     «Hoyats, e que us vull dir:
    90     a casa mia ades
    91     vengren mariners,
    92     jovens e de beyll tayll
    93     e ve vos be a tayll;
    94     fembres volen aver
    95     e ab eyller geser.
    96     Dire us con o fassats:
    97     fort be los scornats,
    98     que si o sabets fer
    99     diners ne porets trer;
    100    digats que apareylar
    101    fassen ells de sopar,
    102    que fort son pegues gents,
    103    car despenen lo lur
    104    tot en morter de cuyr».
    105    «Germana, dix la una,
    106    be sies tu venguda,
    107    que fort as be parlat;
    108    de Deu n’ages bon grat.
    109    Ara, doncs, hi anam:
    110    fort be los tirarem
    111    la camisa al coll».
    112    Doncs vejats si es foyll
    113    hom qui ’n bagasses fia
    114    ne en sa ganyonia.
    115    A la casa se·n van
    116    on los jovens stan,
    117    e con foren dedins,
    118    los mariners mesquins
    119    van les fembres gardar.
    120    Diu la .i.: «Que us en par?
    121    Gaylardes son e beyles,
    122    be que no son ponceyles».
    123    Cascun va abrassar
    124    ceyla qui mils li par,
    125    e stan bras per bras,
    126    e tenen gran solas
    127    ab les fembres, aqui,
    128    entro sus al mayti.
    129    Apres, con son levats
    130    e·s son aparelats,
    131    comensa dir la un:
    132    «Que bo es en deju
    133    un bon got de grech vi!;
    134    e puys nul mal veri
    135    no·ns pora dan tener.»
    136    E dir vos he lo ver:
    137    abans que d’aqui·s parten
    138    de menjar ells se farten.
    139    Apres, con an menjat,
    140    que an assats stat,
    141    la una diu: «Amics,
    142    jaurets hic sta nits?
    143    Fort rich lit vos fare,
    144    ayga calda aure
    145    per les cames lavar;
    146    be·m deuriets amar».
    147    E puys baysar lo va
    148    e diu li: «Mon germa,
    149    que farets en la nau?
    150    Stats assi en pau,
    151    no stiats duptant,
    152    que·l vent es al lavant
    153    e axi no·s n’ira,
    154    la nau no ych partira.»
    155    Els qui oen asso,
    156    molt o tenen per bo,
    157    e fan apareylar
    158    be e gint de sopar.
    159    Mentre diners auran
    160    d’equi no partiran.
    161    E con les fembres veen
    162    que scassament o menen,
    163    donen los comiat
    164    tost e spetxat,
    165    e dien los axi:
    166    «Mon germa, vuy mati
    167    hic fo .i. mercader
    168    qui·m solia tener
    169    e dix me qu’ych vendra,
    170    sta nit hic jaura.
    171    E axi, mon amich,
    172    no ych vingats sta nit».
    173    Puys entren se n’en nau
    174    tot asalt e suau:
    175    so qu’avian guanyat
    176    an o bagassayat,
    177    e es los be scrit
    178    tot quant auran faylit.
    179    E con ve a la paga,
    180    fort dolenta grapada
    181    de diners els auran,
    182    e puys conseylar s’an
    183    ab N’Esterot tot sol.
    184    Apres faran gran dol
    185    con veuran lurs muylers
    186    e no auran diners
    187    que puxen dar a vi.
    188    Vejats, doncs, lo mesqui
    189    si li a be mal pres,
    190    que tot ho ha malmes.
    191    E volets vos conexer
    192    aquests aytals per ver?
    193    Gatzara ells fan gran
    194    e .i. diner no an.
    195    E con son en la nau
    196    ells no stan en pau,
    197    ans juren axi fort
    198    con si eren en port
    199    o dins en la ciutat.
    200    Gramayla ab sendat
    201    e goneyla fresada
    202    se faran gint ornada.
    203    Compraran mantinent
    204    una sinte d’argent,
    205    e iran be calsats
    206    de drap scarlatats,
    207    e .i. flori dara
    208    en una bela spasa.
    209    Ara vejats la gran
    210    gatzara que els fan
    211    a que torna despuys.
    212    Trer los deu hom los uylls!
    213    que sapiats per ver
    214    que no an .i. diner
    215    de que·s puxan comprar
    216    sabates a calsar,
    217    ans vos dich lo reves
    218    de so que dix ades:
    219    que dix que con seria
    220    en la ciutat o en vila
    221    gramayla de sendat,
    222    calses de scarlatat.
    223    Yo us o dire que es,
    224    no us en mintre de res.
    225    Aytal vestit se fan
    226    con oyrets avan:
    227    gramayla scorxada
    228    que par que en bugada
    229    aja tostemps stat;
    230    si n’es lo pel anat
    231    que ges un poy ferrat
    232    tenir no s’i poria,
    233    la gramayla es tan lisa.
    234    La goneyla ruada
    235    (que·s faran orfresada)
    236    aytal es con dire,
    237    que sol no us en mintre:
    238    cert, la mylor goneyla
    239    que an, ne la pus beyla,
    240    es tot’arombeylada,
    241    entorn del puny ligada.
    242    Vejats e con es bo,
    243    que sol ges .i. boto
    244    entorn del puny no ha,
    245    ans es lo drap tot va.
    246    E diu que ira calsat
    247    de drap scarlatat?
    248    Unes calses ell ha
    249    qui son de faquinya
    250    qui son repelades
    251    mes de .iiii. vagades;
    252    e revaixe ab doyla:
    253    sembla sia granoyla
    254    con va per la ciutat,
    255    tant es ell mal calsat.
    256    Diu que correge d’argent
    257    se fara verament?
    258    Dire us e con va sint:
    259    una correja ha
    260    qu’es recosida
    261    en dos o en tres lochs
    262    axi co y era ops.
    263    Diu c’un flori dara
    264    a una rique spasa?
    265    Vejats con o faria,
    266    que una que n’avia
    267    ha dada per vendra,
    268    que no ha que despendra.
    269    Assats ha d’.i. coltell
    270    qui es fort bo e beyll,
    271    que semble sia mayll.
    272    Cuydats vos que port bossa?
    273    No, que no ha mes cosa.
    274    Al faldo de la camisa
    275    tots quants diners ha liga.
    276    Cert, per sent Nicolau,
    277    mes valgra que en nau
    278    tota hora stat agues,
    279    e no n’agra despes.
    280    Axi·l seu foylament
    281    ara va dolentament.
    282    Mas veus lo seu confort:
    283    qu’es jove e trempat
    284    e de bona adat;
    285    e vejats en que·s fia,
    286    que si una malaltia
    287    avia, o altre mal,
    288    veus que al spital
    289    l’eurian a gitar,
    290    pus ell no·s pot pensar,
    291    ne ha mayla ne diners,
    292    ne vestit ne arnes.
    293    Doncs veus a quina fi
    294    venen tuyt ceyll masqui,
    295    qui no·s pense nul dia
    296    so que sdevenir li poria.

    297    Encara hi a mariners
    298    qui ges no son bagassers
    299    ne no son goliarts,
    300    bevedors ne ambriachs.
    301    Mas an .i. mal aytal
    302    qui es mal sobre mal
    303    e mal sobre piyor:
    304    tots viuen ab dolor
    305    aytant con o mantenen
    306    ne aquella vida tenen,
    307    que si mil florins an,
    308    tots no valen .i. glan,
    309    ans lo tenen per altre,
    310    c’axi es lur mal astra.
    311    Be sabets vos, senyors,
    312    que tots los jugadors
    313    qui en jugar entenen,
    314    cert, mala via tenen
    315    e no son res preats,
    316    car tots son malfadats.
    317    Que, cert, mes li valria,
    318    con te aquella via,
    319    que la febre·l preses,
    320    que jamay no·l laxes.
    321    E dire us con o fan
    322    e punyen a lur dan:
    323    cert, a y molts mariners
    324    que, con an los diners
    325    que auran gasanyats
    326    e fort greument suats,
    327    tantost con son en mar
    328    comensen a jugar.
    329    E juguen larch e vil,
    330    e sert sembla que mil
    331    lliures an en ergent.
    332    E con tots los diners
    333    an jugats a punt pres,
    334    que jugar no auran
    335    si penyores no fan.
    336    Les cuyrasses vendran,
    337    la gorgera e·l gant;
    338    res no li romandra,
    339    per tal con cuydara
    340    cobrar so que perdut ha.
    341    Si ha bona sintura
    342    d’ergent, fort poch li dura,
    343    car jugar l’a ades
    344    oy menleven diners.
    345    Si an algun vestit
    346    que sia bo o rich,
    347    tantost lo jugaran
    348    o panyora·l metran.
    349    Si bona spaa ha,
    350    romandra no pora
    351    que ell no la offira
    352    en lo joch on ha ira,
    353    Hoc, e segueix se·n mal
    354    e barayl’atretal;
    355    tot axi co us he dit
    356    fan de dia e nit:
    357    que·l menjar ne lexan
    358    e tots ne amegrexen;
    359    no los roman gonell
    360    ne nagun petifeyll
    361    que tot no vaj’al joch
    362    si con la leny’al foch.
    363    Encara, mentre juguen,
    364    no ajats por que fugen
    365    los altres de la nau,
    366    yo us dire que ans los plau.
    367    E ojats e que dien
    368    ceylls qui en jochs se fien:
    369    con .vii. punts auran dats,
    370    e .viii., qu’es punt triats,
    371    es pendran .x. o .viiii.
    372    o tria l’as qui cou;
    373    e con tornen reves,
    374    abans que .vii., qui es
    375    heretat nomenada
    376    de la gent malfadada,
    377    blastomen tot lo mon
    378    e tots ceylls qui entorn
    379    de aquell port stan,
    380    car que mala man an.
    381    E diu: «Deu, co·s pot fer
    382    que tria l’as per ver
    383    ans que .viii. a tornats,
    384    qui es punt tot triats?
    385    Qualque die e fe
    386    qui·m dira bo sotre;
    387    mas entre tal fretura
    388    c’aurem, si gayre·ns dura,
    389    mas tal ventura es mia
    390    que axi pert tot dia
    391    diners e tot quant he,
    392    que sol no·n roman re».

    393    Aytant con est viatge
    394    dura, o cel passatge,
    395    alegres non stan
    396    aquells qui perdut an,
    397    ans stan malfedats
    398    e croys e entristats.
    399    E per trer null lavor
    400    ells no fan de bon cor,
    401    ans pensen que diran
    402    als amichs, co·ls veuran.
    403    Con son prop de lur terra,
    404    lavors menen gran guerra.
    405    Que poran dir ni fer
    406    que hom tenga per ver
    407    de ço que perdut ha,
    408    que res romas no·ls ha?
    409    Capa ne traverser,
    410    ne mayla ne diner,
    411    flassada ne manteyll,
    412    cuyrassa ne capeyll,
    413    sino una goneyla,
    414    que, vista, fort corneylla,
    415    e qualque abrigay
    416    que porta al dosay,
    417    e calses malfadades,
    418    totes arrombaylades,
    419    e una correge
    420    rota e dolenta.
    421    Si be s’an grans rencures,
    422    si faran trempadures:
    423    del capero fort al
    424    fan polet frederical,
    425    e van ne pus spert
    426    que ges nagun luert
    427    no va, con sol lo toca.
    428    E fan carns e grinyons
    429    que sembla que leons
    430    sien, la, de Navarre,
    431    axi torsen la barra.
    432    E si be los gardats,
    433    semblen li spedats:
    434    si an l’espatlla lisa
    435    que, de pres la camisa,
    436    los veu hom lo costat
    437    per qualque mal forat.

    438    E con lurs amichs
    439    los veen mal vestits,
    440    que no an roba ni res
    441    ne sol nagun arnes,
    442    dien los con es
    443    e co·ls ha axi pres,
    444    c’axi van despuylats
    445    e nuus e malfadats.
    446    E caxa els no an,
    447    ne l’arnes que l’altr’any
    448    avian bel e bo.
    449    Ara no an .i. boto,
    450    ans son despuylats
    451    d’armes e de bons draps.
    452    E veus ells qual falcia
    453    fan, ne qual ganyonia:
    454    dien a lurs parents
    455    que son stats robats
    456    per dos lenys armats
    457    e los tolgren lo lur,
    458    e·ls trencaren lo cuyr,
    459    e·ls lexaren nafrats
    460    e fort mal adobats,
    461    que, per cert vos say dir,
    462    prop foren de morir.
    463    Axi an consumat.
    464    tot quant aci ajustat
    465    avian de lonc temps.
    466    Encara los vestiments
    467    que agren tots a vendre
    468    per aver que despendre,
    469    a Deu ne fan bon grat
    470    con sans son scapat.
    471    pus la persona an
    472    ja no freturaran.
    473    Vejats, doncs, los traydors
    474    con son bons per laors,
    475    que trestots lurs parents
    476    pexen axi de vents
    477    e·ls fan creent so que
    478    veritat no es re.

    479    Ara lexem star
    480    aquest fet de jugar.

              Deo gracias.

 

 

 

Ed. Joan Ors, «El Libre dels mariners. Text i caracterització literària», BRABLB, 37, 1977-78, pp. 213-252.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc