Rialc
Rao 0.47

            Poesie anonime






    1      E·l diable tench son cami,
    2      iradament parti·s d’aqui.
    3      Are auyats del malestruch,
    4      del fals diable decasut,
    5      en pauch de temps que esdevendra
    6      e ’n qual gisa·l baratara.
    7      Pres del moster don ay perlat
    8      ac .i. bell burch jus al costat:
    9      al tot pus luny trayt d’un arquer
    10     fo ayçel burch pres del moster;
    11     entran be dut d’aygua corrent
    12     que trespasset regesament.
    13     Lo burch fo rich e abundos
    14     de grans richs homens poderos,
    15     entre los quals n’ach .i. melor,
    16     molt gran rich hom e de valor,
    17     qui ach muler molt covinent
    18     e gent perlant e avinent:
    19     bela dona de gran beutat
    20     ab gentil cors ben fayçonat.
    21     No me·n carla alre parlar
    22     que ’n tot lo burch no n’ach sa par
    23     de linatges tan paratgiu
    24     ne fors son cors tan agradiu
    25     en ves Deus que era leyals;
    26     mas lo diable mox e fals
    27     li mes el cor lo sagrista,
    28     si que tant vench en l’endema,
    29     anch non o poch mays sofertar,
    30     dix que s’iria confessar
    31     d’aycel bon hom e dreturer,
    32     del sagristan del dit moster.
    33     Con dit su fayt acabat fo,
    34     tot en axi com li sab bo
    35     anet se·n lay al confessor
    36     ab d’altres dones de valor.
    37     Al segrista vos dich que vench
    38     per confessar devotament,
    39     e trasch lo lay denant l’altar
    40     per ço que mils pogues ab ell perlar.
    41     Axi, quax per confessio,
    42     ab ell perlant, dix sa rayso:
    43     «Senyer, dix ela, si a vos platz,
    44     dreyt en vas mi vul qu’entendatz;
    45     escoltatz ben ço que us diray:
    46     per confessar no vingui say,
    47     mas que eu ab vos pogues perlar
    48     e descobrir tot mon afar.
    49     E donchs auyats ma volentat:
    50     tot mon cor dich que ay pausat
    51     en vostra amor que mi destreny,
    52     si qu’en perdi trestot mon seny;
    53     menyar ne perdi e dormir
    54     e nuyt e jorn plor e sospir.
    55     Si·l vostro cor no mi secor,
    56     lo meu morra per vostra amor».
    57     Lo sagrista, quant ach ausit
    58     ço que la dona li ach dit,
    59     sos uls vas ela enclinet;
    60     aqui matex tot aflamet.
    61     Lo foch dich que fo encendutz
    62     del enamich que y fo vegutz,
    63     qui·ls ha amdos pres e liatz
    64     del yoy d’amor e afflamatz;
    65     lo foch d’amor dich que los puny,
    66     per que me·n vul passar de luny,
    67     car dir vos vul tot belament
    68     de lur amor en que esdevench.
    69     Mentre amduy estant aqui,
    70     cant lo perlar vench a la fi,
    71     lo sagrista det est conseyll:
    72     «Sempres que·s colguas lo soleyl,
    73     que·l jorn pendra declinaso,
    74     e vos pendrets ço que us es bo
    75     e yeu faray tot atretal,
    76     puyes vendrem al cominal:
    77     aqui dich que er nostre stanch,
    78     apres del pont, en l’escur banch.
    79     Fuyam nos com enans puscam,
    80     enans que coneguts siam».
    81     E quant l’estanch fo assignatz,
    82     lo sagrista es sus levatz,
    83     e la dompna passet de lay
    84     e·l sagrista romas de say.
    85     La dona vench en son alberch,
    86     e aqui hix, tot en apert,
    87     trenquet la caxa del marit
    88     e pres tot ço que li abelich:
    89     enaps d’argent e bels [pitgers]
    90     e dels carlins e dels dines
    91     e de tot ço, tant cant li plach,
    92     trestot revolch be en .i. sach
    93     El sagrista tot exament
    94     trenquet les crotz qu’eren d’argent,
    95     apres la calis e ençensers
    96     e anels d’aur e candelers;
    97     e quant trestuyt foren colgatz,
    98     exit se del moster en patz
    99     e anet se·n en vers l’estanch.
    100    Trobet la dona sus el banch.
    101    Mas lo diable enveyos,
    102    cant los ach lay guisats abdos,
    103    intret se·n tost dins el moster
    104    e puget se·n sus al cloquer
    105    molt fort cridan en alta votz,
    106    si que del burch ho ausiren tots:
    107    «Via fora, via fora!
    108    que·l sagrista se·n fug ades
    109    e ab crotz e ab ensensers
    110    ab la muler d’aytal burgues.
    111    Via fora, que axi es!»
    112    Los monges, quant ausiren lo crit
    113    del diable que fou brugit,
    114    e çels del burch tot exament
    115    vengueren lay on lo crit tench
    116    el diable, qui·ls mostret tost
    117    lay on estaven en recost,
    118    si que·l burgues pres sa muler,
    119    e·l sagristan çeyls del moster.
    120    Lo burgues sa muler retench
    121    ab lo sach on era l’argent
    122    e tornet se·n vas sa mayso
    123    molt contristat, ab cor felo;
    124    e cant ach vist aytal barat
    125    tondet a sa muler lo cap
    126    aqui matech e ell l’anclaus
    127    en una casa jus tres claus,
    128    e depuys tornet se colgar
    129    dins en son lit e repausar.
    130    «Mas eu non ay repausament,
    131    dix lo diable malvolent,
    132    ni pux aver mon cor yausent,
    133    ne soferir est cauçament,
    134    tro que eu sia al sagrista,
    135    que veg star al mig del pla
    136    entre·ls monges molt vil tengut,
    137    en axi dic, per mal vengut».
    138    Quant viu l’abat los ensensers,
    139    qu’eren d’argent e·ls candalers,
    140    les crotz e·lls calis trenquats,
    141    molt dich qu’en fo trist e iratz,
    142    per que ell tost demantinent,
    143    que plus no yach d’alongament,
    144    lo sagrista feu enferrar
    145    si que anch no·s poch sol clocar,
    146    e an lo dins el carçre mes,
    147    en tal loch on claredat no ha gens.
    148    E aqui dix en .i. vots:
    149    «Senyors, perdonats me tots».
    150    Li mongues si colgueren tots.
    151    Fo aytant leu aqui venguts,
    152    sobre lo carçre asseguts,
    153    en axi dix, molt fort yoyos,
    154    e dix al sagrista leios:
    155    «E est aqui nostre sabater?
    156    Hanc mala vist aytal mester,
    157    car are dich qu’en son venyats
    158    de tu qui·m fas anar caurats».
    159    «Atrax, dix lo sagrista,
    160    leg ma primer la tua ma;
    161    no m’o pogra nul temps pensar
    162    que axi·m pogueses enderoquar».
    163    «Digues me, so dix l’anemich,
    164    si eu ades, sens tot destrich,
    165    te retornava en ton loch
    166    e tot lo mal tornes en joch,
    167    e tot [aixo] qui as trenquat
    168    retornava en son estat,
    169    e la dona ab son marit
    170    si que no·n fos may nul brogit,
    171    faries mon comendament
    172    que·m tolgueses gest cauçament?»
    173    Cant lo sagrista entes ho ach
    174    so que·l diable dit li ach,
    175    vas l’enemich axi perlet:
    176    «Be·t tench, dix el, per fol bavech,
    177    e ayço, com pories tu far?
    178    Mas si ho pots tu acabar
    179    ieu te tolray ayçel cauçat;
    180    e ayço er per mi jurat».
    181    «No·t calra, dix l’enemich
    182    mas fay ayço que eu te dich:
    183    tu juras que per nul temps,
    184    aytant com tu sies vivents,
    185    no·m façes çabates calçar.
    186    E [si] ayço me vols jurar,
    187    eu te tendray ton covinent,
    188    e aco tost deliurament.»
    189    «Jeu, dix lo sagrista, ho jur;
    190    per ço qu’en sies [mes] segur,
    191    car axi com as dit faça jeu,
    192    jur ho per lo sant fill de Deu.»
    193    Aqui matech, que no y ac plus,
    194    lo diable lo tiret sus;
    195    els grilons don era ferrats,
    196    tant sempre ne fo deshurats,
    197    fes en lo carpre retornar.
    198    Aqui matech pres a obrar
    199    tots los calis e els ensensers,
    200    e les grans crotz e·ls candelers,
    201    tot ço trenquat tornet en loch,
    202    en axi dich lay on se moch;
    203    puys fo lo sagrista colguer
    204    e det li les claus del moster.
    205    E ayço fayt entegrament,
    206    passet al burch demantinent;
    207    e la dona trasch de presso,
    208    de la archa on enclausa fo.
    209    E aqui ix deliurament
    210    la caxa d’on fo trayt l’argent,
    211    que la dona l’aig detranquet;
    212    la teyra la, dich, que y tornetch,
    213    e·ls carlins ab los diners
    214    e los anaps ab los cuylers:
    215    tot axi, que mils no poch,
    216    feu retornar tot en son loch.
    217    E a la dona tot exament
    218    feu despular son vestiment,
    219    e mes la la pres del marit?
    220    si qu’el d’aço res no·n sentit.
    221    Aqui enlex, que no·s tardet,
    222    dich que·l burgues se dexondet;
    223    trobet la dona en son braç,
    224    don el fo fort merevelats,
    225    e gardet li lo front e lo cap
    226    e viu lo gent entronyelat
    227    de les floces que li tosquiret;
    228    marevelos dich qu’en estech.
    229    E levech se gent e susau,
    230    anech a l’archa ab la clau,
    231    obrit la, no y trobet res
    232    d’aquo que y cuidet aver mes.
    233    De la caxa tot exament,
    234    dic que anec tot exament
    235    e ço que avia vist trenquat,
    236    el o trobet tot redreçat;
    237    puys tornet se·n . . .
    238    car als no sap qu’es . . .
    239    e aço fayt . . .
    240    el sagrista . . .
    241    e pres les . . .
    242    e ca . . .
    243    . . .
    244    Tolre de mi mal sperit
    245    car no m’agrat del teu barat
    246    vendut m’avies e lyurat
    247    . . . de perdicio
    248    . . . son ves tu felo
    249    . . . lanosament
    250    . . . avilament
    251    . . .
    252    E stant li monges totz garnitz
    253    cels qui valens son e ardytz
    254    per pendre colps e per ferir
    255    vos dich que stan em . . .
    256    car lay son los . . .
    257    e su lay na . . .
    258    lay on ha . . .
    259    marab . . .
    260    un . . .
    261    . . .

 

 

 

Ed. Gabriel Oliver, «El diable, el Sagristà i la Burguesa. Fragmento de un texto catalán del siglo XIV», Miscellanea Barcinonensia, 36, 1973, pp. 41-62.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc