Rialc
Rao 0.46bis (ex 80.1)

            Poesie anonime






    1      Enamorats, planyeu tots e plorau,
    2      homens d’onor e donas semblantment,
    3      vosaltres tots, per ço que molt fiau
    4      en la virtut de donas d’estament.
    5      Lo cars es gran e la viltat major:
    6      no trob l’estil e fuigh de mi tot’art,
    7      que lo ben dir haja posar a part
    8      de qui primer parli en gran favor.

    9      Trobant me yo molt ençes en amor,
    10     infinit grat tenint d’una senyora,
    11     fuy satisfet de voler no menor:
    12     donant a mi son bell cors en penyora
    13     per tot un mes tingui possecio.
    14     Creent de sert e fiant de la fe,
    15     viu me lunyat, sens fer jo lo perque:
    16     en un moment muda d’opinio.

    17     Mostras me feu de molta passio,
    18     plorant sovint, sospitant se de mi.
    19     Yo, satisfent a tal suspicio,
    20     a son manar prompte sempre·m mostri.
    21     No m’obliga la natura comuna
    22     en satisfer yo tant a son voler,
    23     mes fuy forçat, creent ella valer,
    24     segons son grau, mes que altra alguna.

    25     Si actes talls fossen fets per fortuna,
    26     seria ’rror inculpar los amants,
    27     mes en l’amar es libertat comuna
    28     elegir hu amador entre tants,
    29     e d’aquell sol tenir se per content,
    30     pus que lo grat força tant lo voler.
    31     Per un egual se deuen satisfer,
    32     no sent d’amor qui pratica ’ltrament.

    33     Al mon no es major defalliment
    34     que, essent sert de l’esdevenidor,
    35     desviar se tant de l’enteniment,
    36     per novell grat cometre tant’error.
    37     O! gran defalt en damas avissadas:
    38     absent l’amant, fer altr’enemorat,
    39     no ignorant quant serie tornat.
    40     Praticas tals li foren publicadas.

    41     Dames d’onor, siau aparelladas
    42     en lunyar vos las qui·ns fan interes;
    43     de tal acost sereu totes blasmadas
    44     si no fugiu d’elles com dels fames.
    45     Desplau me molt con no y puch satisfer
    46     per esser tant notori a las gents,
    47     si be conech que ab letras patents,
    48     serie just tal castich degues fer.

    49     Pus yo so sert los demes han per ver
    50     qu’en res no tinch l’onor interessada,
    51     es de raho yo tinga tal voler
    52     qual ella vol, qui resta carregada.
    53     Si sort m’a dat lo que propri no m’era
    54     per esser yo tant ferm en voluntat,
    55     estima faç que, junt desatentat
    56     e virilment, he fet vana carrera.

    57     Bons cavallers, james torneu arrera
    58     del qu’enpreneu pus vos força lo grat.
    59     Si malament se pert lo conquistat,
    60     perdent guanyau l’onor qui·ns va primera.

 

 

 

Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.

Ms. P.

Canzone attribuita nel Rao a Joan Guerau. Vedi la nota nell’Incipitario di Joan Guerau.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc