Poesie anonime
1 D’un temps ença tinch gran spant
2 quant mes va me diu lo cor
3 que tost e prest sera dolor
4 a tota gent sens dubtar.
5 Car los senyals, segons me par,
6 son apparents molt clarament
7 si donchs per Deu omnipotent
8 per sa virtut no sobra seu.
9 Car d’altrament lo fet es breu
10 que som dedins los forts anuigs
11 e per ço greument abruigs
12 Espanya ja per totes parts.
13 De que vos iur ne seran farts
14 fins en lo strem de lir gran fi,
15 puis no poran haver en si
16 de lurs maiors los grans magnats,
17 que han destrouit e mal manats.
18 Negun esforç qui a ells aiut
19 per lo gran foch qui n’es crescut
20 ab lurs errors e grans viltats.
21 Com desleyals qui son mostrats
22 molt evident no tement Deu
23 d’on pregaran tost hi en breu,
24 que no y poran per cert fallir.
25 Ab fort trentoll qui s’ha a seguir,
26 qui sera tal que no fou may,
27 que quant hi pens me·n ve fort glay,
28 guerra mortal e tempestat
29 qui vinra tost alguna part.
30 A poch vos dich veureu pus fort
31 una terror ab desconort
32 sobre los mesquins qui honren Deu,
33 que sostendran prest hi en breu
34 fortment batuts per molta gent
35 e escarnits evidentment
36 e no staran segurs en lochs.
37 No romandran ja grans ni pochs
38 per los peccats que tots iorns fan
39 qui son tan greus que dir no s’an.
40 Lo gran brogit s’espandira,
41 que tot lo mon ho sentira
42 del .xi. Rey lo seu poder
43 que no y valra art ni saber;
44 ab gran esforç del fill regnant
45 no li estara res davant
46 desabitant lo gran palau,
47 qui dels faels es vera clau;
48 de que s’apte lo sant repos
49 de la qual Deu es lo ver espos.
50 Estant axi en aquest brogit,
51 se comoura tot esperit
52 del gran afany que sostendran,
53 tant engoxos, que cridaran.
54 La fe tantost aminuara,
55 la gran error hi crexera;
56 mostrar s’a donchs lo desleal
57 qui ginyara cascu en mal,
58 obrant en si gran malvestats,
59 los quals seran los mes dapnats.
60 No durara sa gran fallor
61 tantost morra a desonor;
62 al lim d’infern habitara,
63 per cert aço luny no sera.
64 Sens molt trigar la magestat,
65 vendra fort prest Deu incarnat,
66 e cascu dant lo seu loguer
67 e lur just preu, segons requer:
68 als peccadors loch infernal,
69 alsalvats goig eternal,
70 de que alla tots habitarem
71 ab Jhesu Xrist, qui loarem,
72 e la humil Verge d’onor,
73 qui dels angels es pura flor.
Deo gracias.
Ed. Josep Perarnau i Espelt, «La traducció catalana resumida del Vademecum in tribulatione (“Ve ab mi en tribulació”) de Fra Joan de Rocatalhada», Arxiu de Textos Catalans Antics, 12, 1993, pp. 43-140, a p. 49.
11 abruigs] o brugits ms. (correzione suggerita dall’ed.). — 39 s’an] fan ms. (correzione suggerita dall’ed.). — 66 dant] dauant ms. (correzione suggerita dall’ed.).
Incipitario
degli anonimi
Indice degli
autori
