Rialc
Rao 0.4

            Poesie anonime






    1      A, Senyor meu, com es gran pietat
    2      qui vol mirar vostra bella figura!
    3      Un petit loch no y a sensa lesura:
    4      del cab als peus tot sou pacionat
    5      per los flagels e cruels batiments,
    6      nafres de claus e lanša molt terible
    7      que travessa lo vostro cor sensible:
    8      colps e bufets e altres grans turments.

    9      Senyor, com veig vostre cap coronat
    10     de spines forts, de que us feren corona,
    11     la sanch rajant per tota la persona,
    12     pus sou axi teriblement nafrat,
    13     no puch estar que no plor agrament
    14     per gran dolor que la mi’arma pasa,
    15     ne se al mon, trist de mi!, que jo ffassa
    16     per vos, Senyor, que pasats tal turment.

    17     Veig enapres la nafra del costat,
    18     la qual per nos sanch e aygua abunda;
    19     vull hi entrar, pus la veig tan profunda,
    20     presta a tots rebre per caritat;
    21     mes, trist de mil, no gos, ne presumesch,
    22     ne se si yo aure de vos, en gracia,
    23     que sia tal que a vos no desplacia,
    24     he se qu’en res tant de be no meresch.

    25     Com tot lo cors vostre e be mirat,
    26     vull contemplar vostra divinal cara,
    27     que resplandi mes que lo sol, molt clara,
    28     lo jorn que Vos ereu transfigurat
    29     alt en lo mont apellat de Tabor;
    30     e ara veig aquella altarada:
    31     a las, mesquil, e com es cambiada,
    32     cert, no u puch dir, per estrema dolor.

    33     E com agui per gran peša plorat,
    34     aisi los ulls e viu los improperis
    35     dels instruments, escarns e vituperis,
    36     columpna, creu, hon fos crucificat;
    37     veyg enapres asots, vinagr’e fel,
    38     lansa e claus, l’esponga e la canya,
    39     d’on sostangues cruel mort ez estranya,
    40     e aquel drap que us possaren per vel.

    41     E Vos stau ab lo cab inclinat,
    42     mostrant a nos vostra gran pacienša,
    43     qui per lo mon volgues fer penitenša
    44     per satifer nostre mal e peccat.
    45     Adonchs, Senyor, ajau de nos merce,
    46     e dau nos cor que tots fasam esmena,
    47     e ’n aquest mon pasem afany e pena,
    48     e que vischam catholichs en la fe.

    49     En tal comport, Senyor, vos sou mostrat
    50     al pare sant glorios, sant Gregori,
    51     qui, contemplant en lo seu horatori,
    52     ach visio ab real veritat;
    53     per que dona a totom perdons grans,
    54     qui volgues fer devant aquest’ymage
    55     oracio, e ab devot coratge,
    56     per la salut de tots fels crestians.

    57     Veniu, veniu, ab cor umiliat;
    58     veniu, veniu, per gonyar indulgences,
    59     qui no podeu, complir las penitences
    60     en aquest mon, per gran fragilitat;
    61     car lo Senyor es prest per perdonar
    62     als penidents qui de mal se abstenen
    63     e dels pecats que an fets se refrenen:
    64     de lur poder se volen esmenar.

    65     Vullau per nos, umil Verga, pregar
    66     lo vostre Fill, qui per nos volch morir
    67     a cruel mort e pena soferir,
    68     nostres peccats nos vulla perdonar.

    69     Vos, sant Johan, qui veig aqui star,
    70     prech enapres que us remembre de nos,
    71     e suplicau denant Deu glorios
    72     per sa merce nos vulla perdonar.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Canšoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 11.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc