Poesie anonime
1 Divendres sant,
2 die honest de dol e plant,
3 de bon mati,
4 devant mon Deu me presenti
5 sus dins la seu,
6 per scoltar aquell gran preu
7 que, en lo sermo
8 y en l’amargue Passio
9 per Sant Joan
10 de l’alt senyor qui nostre dan
11 volch reparar,
12 podent ho mils testifficar
13 trobam incert
14 car legim que fon pus spert
15 que lo restant.
16 Yo viu venir, a poch istant,
17 una casada,
18 de les belles la triada.
19 molt galana:
20 no us penseu que fos squerrana
21 en dur se ab ayre,
22 ni lo seu gentil donayre
23 ja no·m fes guerra.
24 Jo fermi los ulls en terra,
25 ffent gran lahor
26 al dit nostre redemptor
27 de sa bellesa,
28 no res menys de la prohesa
29 de pompa vana,
30 que, en vestir, arreus e cara
31 triste y aduye,
32 sols dos seguidors aduhia
33 ab dones dues
34 ben vestides, no pas nues,
35 de negre totes;
36 ja·m semblave ves les gotes
37 regar ses galtes
38 de aquell gran plor qui nostres faltes
39 aytal jorn crema:
40 ab la honestat extrema
41 que demostrava,
42 jo cregui que penetrava
43 lo primer moble.
44 Deposant a part lo poble,
45 vers mi tench via;
46 jo, torbat per que venia,
47 senti·m de costa
48 una senyora disposta
49 y de manera
50 tant gentil y falaguera,
51 de stat beata,
52 tant devota y a Deu grata,
53 segons crehensa
54 de mi que, per menys offensa,
55 mera retret
56 en hun pobre rechonet,
57 per Deu servir.
58 Y part lexant lo seu legir
59 Hores digne,
60 a la que·m sembla benigne
61 fuy acullent;
62 y, tocant de sentiment
63 que hoyrieu
64 coses que scoltarieu
65 si fosseu just,
66 y, attenent que tal ajust
67 lo mon trencava,
68 ffebram pres, que no pensava
69 si·m donas vela.
70 Mas aquell malvat que envela
71 les bones pensas
72 me aportava les grans deffenses
73 de mon passatge.
Parla la Casada
74 «Ay, senyora! lo meu linatge»,
75 dix la Casada,
76 «ab molta bella coltellada,
77 en grans batalles
78 han deffeses les sinch gramalles
79 de la ciutat,
80 e per ço se han perpetuat
81 diners, favor.
82 Que·ls mes galants passen dolor
83 per mi, mesquina!
84 No trob monja ni beguina
85 sens enveja.
86 En cors no veig menys taca lega
87 sino en lo meu;
88 una singular fayso veuren:
89 tinch pits e cuxes
90 plenes, lises, no pas fluxes,
91 y com blanques!
92 Pus rodones tinch les anques
93 que hun tonell,
94 que, si·m vesseu lo ventrell,
95 vos senyarieu:
96 axi es petit, que no creurieu
97 de dona fos;
98 lo meu cap es axi ros
99 com hunes flames;
100 brassos, dits, genolls e cames,
101 ben tornejats;
102 per lo meu coll menen debats
103 los cavallers:
104 mes, ja diuen los demes
105 que no te par,
106 ni·l volgue Deus tal crear
107 a criatura;
108 pus rase porte la natura
109 que lo palmell;
110 de les mans lo bell parell,
111 mirau quals son;
112 ni los peus, en tot lo mon,
113 troben egual;
114 ma fas gordau si es aytal
115 per lochs e viles;
116 pus dreta vaig que quantes piles
117 veureu en Lotga;
118 pus attractiu que huna sponja
119 possehesch lo sguart:
120 a l’hom que vull, de part a part
121 mon vis lo passa.
122 Mes, quant tinch la casa grassa
123 de robes, joyes!
124 Mos cofrets, rechons e foyes
125 scupen or;
126 no es comte lo tresor
127 que·ls meus hereten:
128 altres son qui so mal meten
129 per llur delit,
130 e jo cerque mon profit
131 y·ls avantatges;
132 y tinch dotze cortinatges,
133 y com brodats!
134 Mongils listats hi entorn rendats
135 ab pedres fines;
136 collars, anells, gonelles, quines!
137 de tall modernes;
138 ffermalls, robins com a luernes,
139 manilles grosses,
140 richs joyells, correges, bosses,
141 de or cadenes.
142 Quant ve a Nadal, jo he strenes
143 de·l qui·m ve gana:
144 tapins e gants, calçes de grana,
145 tinch una caxa;
146 despuix, en huna cambra baixa
147 no·m cap lo li:
148 lansols, tovalles, huna sens fil
149 ab mil camises.
150 Mes companyes tinch divises,
151 axi son moltes!
152 Que·t dire, si molt me scoltes,
153 senyora mia?
154 Mes trista visch, ab companyia
155 que no·m contenta!
156 Aquest desig me destenta
157 e·m trau de seny,
158 ffahent me viura ab desdeny
159 ab qui·m abrassa.
160 No es greu mort veureu jo, lassa,
161 infortunada?
162 Tot delit mes greu fuonada,
163 ffallint me aquell!
164 Ffer me sembla ab horpe vell
165 qui no te forsa:
166 com deu navegar a l’orsa
167 lavors sossega,
168 y, com deu tirar en brega
169 bona stochada,
170 ell husa la splanissada
171 y may se cala,
172 ans, com mal ciri regala,
173 lo que es difficil;
174 be fonch leig peccat e, vici
175 sembrar vellesa
176 en lo camp de gentilesa
177 e joventut!
178 Sabeu qui es hun gran cornut?
179 Aquell qui·s riu,
180 donchs calsat passa pel riu;
181 si be entrecuyda,
182 ell umple e sa muller buyda,
183 e fa largesses,
184 e·s deporta per deveses,
185 gardant la porta;
186 ni es senyor de axir en l’orta
187 huna hora l’any.
188 Ans de molt, ira [e]n mal gany
189 lo poch que y resta».
Parla la Beata
190 Respos la Beata, presta:
191 «Senyora dolça:
192 esta que entra, com se spolça
193 barbadament!
194 Son marit axi y consent?
195 Com Deu es Deu,
196 en aquests banchs que veu, arreu
197 sols ne bat quatre;
198 los restants, poden conbatre
199 en la Turquia!
200 May morran de scanencia,
201 mentra vi y hage;
202 nit e jorn la boca·ls raia
203 com a mal ciri,
204 per que us dich, james crestiri
205 veureu que compren...
206 o quins musichs, e com canten!
207 En les vesprades,
208 sovint enpren les torrades
209 y saladures:
210 yo crech que dins lurs fraxures
211 lo Tartar brolla;
212 ffressa porten de ampolla
213 mal scurada,
214 y la vista ahombrada
215 de studiar.
216 Los dames fa congoxar
217 la sancta banya;
218 qui·lls donas ab huna canya
219 de part detras!
220 Mirau aquest hom, qui·n porta ’l nas
221 de coltellades!
222 Y sta xicha, de morrades
223 los ulls e morrost
224 de quexals se vegen forros
225 qui tal comet.
226 Aquell fadri es mon cosinet
227 qui ara passa:
228 mes sa mare es una gran bagassa
229 e gran parlera;
230 no crech james fos partera
231 de son marit.
232 e yo, senyora, tinch scrit
233 ab que s’afollen
234 les que may consebre volen;
235 si punt se scorxen,
236 nines moltes me amoixen,
237 tement diffama:
238 yo·ls ho puig en alta rama,
239 perque·ls amargue;
240 y quantes m’an tirat ab argue
241 de prechs e paga!
242 Cosa es que a tots se amagua,
243 axi es notable!
244 mirau me ab ull, que·l gran diable
245 ab mi·s confessa.
246 Mes me vol la Bezcomtessa
247 que si mateixa:
248 del cedas li fas madeixa,
249 y del fus, vori.
250 Axi us ordon hun dormitori
251 e ligadures,
252 que, entre totes les criatures,
253 avant me axalsa.
254 Y se fer de aquella salsa
255 que·ls braus acora;
256 no res menys, lo que desfiora
257 las que han purgat.
258 Yo us fare ben avisat
259 qui pech vos sembla;
260 molts inflen, per huna atzembla
261 que raptaran:
262 pus savis son los qui sabran
263 y, callant, cullen.
264 Sens pensar, les sanchs me bullen,
265 y, dels amables,
266 ab altre sgart tir los affables,
267 que·ls parencers;
268 que quant jo empre mon arnes
269 yo se per qui!
270 Y se brocar hun brau roci
271 quant sus li puig.
272 Ab qui pratich, ans que m’anuig
273 tinch conegut,
274 y master es que sia stut
275 e vage dret,
276 que, altrament, ab poch man dret
277 de mi l’apart.
278 A ma mare us tinch hun art,
279 que leus capdelle:
280 de l’anbut li fas sistella,
281 si be es discreta.
282 De cap als peus stich reffeta,
283 y com forrada
284 de ben grech! ma devant guarda,
285 costats, axelles,
286 may m’abat ab forts trunyelles
287 com altres folles.
288 Mirau detras, quines grans olles
289 de mamellots!
290 Sembla truja ab los fillots
291 qui d’altri cria
292 esta dona, que·s beuria,
293 yo crech, Favara.
294 Y no han comensat encara
295 aquest Offici?
296 A Deu faria sacriffici
297 qui crema
298 aquests canonjes, en hun ras,
299 el Bisbe y tot;
300 may veureu que diguen mot
301 d’ores ni missa:
302 en lo gran pagell o lissa
303 ells hi dispensen;
304 ab faysans y pagos vengen
305 lurs appetits;
306 lop qui·ls fes donar bons crits,
307 o coure fus!
308 Lo sobrepallis que curs
309 es del Dagua:
310 sab Deu que entorn me va
311 dels anys ha tres;
312 sempre·m parla de diners
313 per fer me sua;
314 al cor li fassa mala bua
315 si m’aballeix!
316 ab ull lo mir que·n te bon feix,
317 punyal de Vich!
318 Be·m daria en lo malich
319 a cada tret!
320 Be deu fotre en hun arret
321 vegades dos;
322 gos li clau los penjadors,
323 si·s vol tantost,
324 o en la fesa de huna post
325 premsats li sequen!
326 Ab presents les gents enceguen
327 los capellans:
328 axi son, com venecians,
329 avantajosos;
330 no us seran molt anujosos
331 per celebrar,
332 mes, com husen al depalmar,
333 lo drap foraden,
334 e la nit hun punt no vaguen,
335 mes que l’aygua;
336 tart lo llur cavall senaygua,
337 axi son destres!
338 Tot lo mon los te per mestres:
339 dins lo moli,
340 no·ls contrasta remoli,
341 ffoscor ni pluja,
342 ans, veureu que la tremuja
343 y les canals,
344 alt e baix, com a pardals,
345 leugers scuren;
346 ffons de mar, per que no suren,
347 en si·ls retengua!
348 No ni ha hu qu’en si no tengua
349 huna vil tacha,
350 sino lo bo de l’Ardiacha
351 que·n te cinchcentes;
352 y lo Rector, qui diu «no·m ventes»
353 te dues filles:
354 y si·n saben de fatilles!
355 Tencant la cama,
356 la major, e qui no ama
357 mes que als stranys,
358 ab hun torn de paramanys
359 sten les veles,
360 y mostre·l cul a les steles,
361 y al sol, de dia;
362 plena es de barataria
363 la pus xiqua:
364 de vergonya no·n te micha,
365 y de caretas,
366 ab mil altres cançonetes,
367 si·n te bastida!
368 Ay, senyora! tant casta vida
369 te ab ella
370 lo qui entra en la capella
371 de Sant Hyeroni.
372 Be pot dir la te·l dimoni
373 y enemich».
Parla la Casada
374 «Senyora mirau que us dich»,
375 dix la Casada,
376 «esta dona, apitoflada,
377 e molt que ’s prea,
378 viuda par e no donzella,
379 bendiosa;
380 com deu esser ja pelosa
381 sa cuyrassa!
382 Be es orat qui s’enbarrassa
383 de tal frexura:
384 a vint e nou se pren figura;
385 la vil dolent!
386 D’ella, donchs, lo continent
387 gens no u atorga.
388 Com deu rebre huna porga
389 de parrell,
390 de montonech e vermell,
391 sens magrana,
392 ab afayts los orbs engana,
393 y fas polleta;
394 pich de corp! y com va dreta
395 e mal vestida!
396 Ella pensa esser polida,
397 la cuca fera:
398 sutze, vil, negra caldera
399 mon ull la mira.
400 Dia e nit jo crech se stira,
401 y be u mostra:
402 yo m’opine com sa posta
403 no·s pot levar;
404 ni deu massa dejunar
405 de polls ni grech;
406 are us dich que la conech,
407 la vil orquessa!
408 Companya fa ab la prioressa
409 de Magdalenes;
410 be li scombra les arenas
411 nostre Vicari,
412 hun ypocrit e falsari
413 robador:
414 de sanctadat dona color,
415 y, confessant,
416 los engonals los va cercant
417 com hun furo».
Parla la Viuda
418 Dix la Viuda: «Haja y perdo,
419 senyores belles!
420 Per fugir de aquelles velles
421 me·n vinch assi:
422 cares tenen de roçi
423 de algepzer.
424 No·s fa res en lo carrer,
425 que yo no y senta;
426 passant, de seny m’an dat spenta,
427 les alcavotes!
428 Devant la gent se fan devotes,
429 y fan desastres
430 demagat, y tals empastres,
431 que plagua lexen.
432 Veureu los bons que tart florexen,
433 ans son despesos,
434 y los mals, sempre deffesos
435 y reparats!
436 Prop d’eles se son levats
437 dos mercaders,
438 dient que yo·ls he dat reves,
439 passant entre elles:
440 millor los sequen les horelles,
441 als vils cornuts,
442 buiarrons tals abatuts,
443 menichs ingrats!
444 Jo·ls presti los meus terrats,
445 l’estiu passat,
446 per encorrer lo veynat
447 del mal que s’usa,
448 y vedar . . .
449 aquella ylla.
450 Ara penseu que, de filla,
451 so texidora,
452 y sere publicadora
453 de quant cobri,
454 y fare plorar ab mi
455 huna gran flota:
456 alguns bous duran la pota
457 detras picada;
458 lo vaxell rebra porrada
459 d’esta composta;
460 la ciutat fare desbosta
461 d’un quarter;
462 ab coltell farra broquer
463 qui may tench arma;
464 y los pegats do triafarma
465 hauran raquesta;
466 y·ls encontres de ballesta,
467 darts e lanses,
468 menar faran aquestes danses
469 als mes coarts;
470 spessos volaran los darts
471 com a cucales;
472 pels alberchs alsar scales
473 ab fum e flama;
474 dalt veureu tallar la cama
475 que discorre;
476 per camins e plasses correr
477 ab borsagui;
478 pels cellers vessar lo vi
479 dels homens richs;
480 mages, malls, parpals e pichs
481 s’enaspriran;
482 de aquest tro se spantaran
483 tots los de Moya,
484 que sentiran la terça Troya
485 destrouida».
Parla la Beata
486 «Molt vos sou enfalonida!»,
487 dix la Beata,
488 la huna se que es vella rata,
489 y molt sabuda;
490 mes yo renech de la barbuda,
491 metzinera,
492 gossa sorda y scudera,
493 si be par mança;
494 ab mi pres gran amistança
495 pera trahir me.
496 Ay, senyores! jo us affirme,
497 si be·m veig tendra,
498 que mareix la fessen cendra,
499 la negra aranya!
500 Tals com ella tenen manya,
501 que les mes nines
502 ans de temps fan [de] regines,
503 prenent lo ceptre:
504 no conçenten que les repte
505 pare ni mare.
506 Yo·n se, lasse! de hun compare
507 que n’ach trenta,
508 e de totes fon contenta,
509 la samarrossa!
510 Puys los pruu la vergonyosa,
511 van calentes,
512 y may callar les fan, contentes
513 de enbocar;
514 y quin art es lo xiringar!
515 Per fer hi creu,
516 yo us jur, per lo fill de Deu,
517 ans me matria,
518 sorda y sega, per la via
519 de Sant Jaume,
520 y entre sarrahins dir: «Dau me,
521 per Jesu Christ».
522 No u sab qui no s’es vist
523 tocat de broca!
524 Lo dols fruyt hix de la soca,
525 naturalment,
526 y per ço tot hom impotent
527 es desamable;
528 y volriem hun diable
529 que·ns ho fes,
530 y saber de quiscuna res
531 per algun ffi:
532 la campana, sino ti
533 batall, es vana,
534 y, per gordar, caxa·l demana
535 la dura balda».
Parla la Casada
536 «Per ço port yo larga falda
537 per no ser vista,
538 no res menys la blancha lista»,
539 dix la Casada;
540 «y vaig sempre, a la vesprada,
541 a perdonançes,
542 a fires, balls, plaers e danses,
543 de les primeres;
544 del ball hisch de les darreres,
545 y de la sglesia;
546 ara es mort hu que mo feya,
547 y com be, trista!
548 No·m lexava una rista
549 en tot lo mas:
550 tal tenia lo matras
551 per spadar,
552 y lo garrot per encordar,
553 pastell y sacha!
554 Prengam lum, que l’Ardiacha
555 es ja en la trona,
556 y lo seu bordo ressona
557 forment lo Passi.
558 Haveu vist Joan Bocassi
559 quant mal ha dit
560 de nosaltres? s’es partit,
561 ab lo Corvatxo!
562 Tant ne te com hun gran matxo,
563 lo de la spasa:
564 sens rahons tantost enbaga;
565 no fos avar!
566 Mes tal home fa a conportar,
567 si fos lebros.
568 Aquest Passi es anujos!
569 Sigam nos baxes.
570 Y yo tinch dotze almaratxes
571 d’aygua almescada;
572 en l’ivern l’algaliada
573 es mon deport,
574 que fa sonar lo manacort
575 ab mes dolçor.
576 molt accita lo olor
577 los appetits,
578 y desperta los spirits
579 qui stan durment,
580 no res menys lo entaniment
581 fan elevat.
582 A la dona que es de stat
583 pertany esser neta,
584 e per ço james alleta
585 criança alguna:
586 prou ni ha, per lur furtuna,
587 en sta plassa,
588 que puden a galinassa
589 y a la sentina!
590 Mes, yo tinch huna fadrina
591 molt atillade,
592 com aguda y endressada,
593 e es mester:
594 no es tal en lo carrer
595 ni en la ciutat,
596 y te hun ull, que no y ha grat
597 qui no·l conegua;
598 ni us penseu que sia pega,
599 ni mal secreta:
600 anant me a fil, per drap e veta,
601 se dona brasa,
602 y torne tant prest a casa
603 sens moltes noves,
604 y los leons tiran de les coves;
605 axi es ginyosa!
606 Y despuys, mal amorosa
607 en lo tractar,
608 no li cal molt tracajar
609 per ser entesa:
610 com yo dich rall, ella diu pesa;
611 axi·ns servam,
612 y dam entenent que·ns ladram
613 per mal volença;
614 mes, en sacret, la continensa
615 es de germanes.
616 Del mes, no passan tres sepmanes
617 no mude presa:
618 lo trist qui cau en la devesa
619 yo·l fas tussir,
620 de dolor cuyda morir;
621 quant le lexat,
622 diners e carn ha pervocat,
623 ffins la sanch viva;
624 a tart es que algun reviva;
625 tant los leix magres!
626 Ni·ls valen unts, ni purgues agres,
627 per engruixar.
628 Si·s comensan a acorrocar,
629 tant be·ls manassa
630 y de «tacanys» vols vos repassa,
631 «ingrats» e «vils»,
632 e que callen, sino los Boyls
633 son mos parents,
634 que·ls derrocaran les dents
635 a bastonades,
636 e·ls daran prest males fades,
637 sols yo parlas.
638 Mon marit es hun fadas
639 presumptuos,
640 que vol fingir de ses amors
641 al qui l’enten,
642 puix ha begut, al lit se sten;
643 cridau que·s valla:
644 cremar podeu del jas la palla,
645 que no u sentra.
646 Si be es cruel com Dacia,
647 al seu costat
648 me fas maurar, fins es huiat,
649 al meu amant;
650 vos no cregau que, restaurant,
651 ffassa tal prova,
652 ni sin beguessen una arrova
653 valdria·l terç,
654 lexan anar tot altre smers:
655 que jo·n so certa,
656 que cade mes era deserta
657 de ma salut!
658 A mi venie hun frare hagut
659 ab altres metges,
660 e bevien me los fetges
661 e quant he;
662 mes quant hagui tirat lo fre,
663 james lo viu.
664 Y, pensaut qu’en fer l’esquiu
665 no si avansa,
666 y donant se a tota ultransa
667 s’ateny honor,
668 delliberi, per lo millor,
669 la mitjania.
670 E puys altres yo vehia
671 no viuen castes,
672 admeti algunes astes
673 dins mon rench.
674 Mas bon punt nasch qui james tench
675 captivitat:
676 y te molta libertat,
677 o tost enviuda!»
Parla la Viuda
678 Ab gran sospir respos la Viuda:
679 «Ay, amiga!
680 Vos parlau com dona antiga
681 y molt perfeta:
682 no viu james dona discreta
683 als peus vos fos.
684 Soplich vos me doneu socors
685 e bon consell,
686 y obrir vos he lo ventrell
687 de mos sacrets.
688 Per tamensa de retrets
689 visch yo, duptosa
690 de haver pus vida renyosa
691 ab marit.
692 No ha molt que he parit
693 d’un capella,
694 e ja so prenys d’un scola
695 sabut, donos,
696 ffranch, xamus y valeros,
697 e ben parlant,
698 ardit, diligent e puixant,
699 e molt secret;
700 vos may ves hun jovenet
701 tant fort del lom:
702 en sis colps, jo crech, hun hom
703 derrocaria.
704 Lassa, trista! que faria,
705 sino per aquest!
706 Molt me carteia havent lest
707 lo Breviari;
708 tots temps te, aprop lo secrari,
709 l’espolsador;
710 ffassa fret o gran calor,
711 me scriu la ymna;
712 envides neix la taranyina
713 ja la n’arrancha;
714 adormida tinch lancha!
715 Que Deu ho fassa,
716 lo qui canta s’enbarrassa
717 legament!
718 Donchs, si be sta rient
719 la del brial,
720 ell li abeura lo punyal
721 ffins a les dolçes.
722 Les carns te fluxes com a cimolses,
723 la malastruga!
724 no es empero gens pauruga
725 en dar se al gual,
726 ni en calar se l’ascandal
727 ffins les fraxures.
728 Mes de dotze criatures
729 te lo del pilar:
730 no es casat ni per casar,
731 si screix li dassan . . .
732 Gats podrits que li tirassen,
733 del gran al xich!»
Parla la Beata
734 «Yo prech a Deu destral lo pich»,
735 dix la Beata,
736 «e l’encontra ab çabata
737 que amarch lo leixe!
738 Com de toro lo·m squexa
739 denant . . .;
740 entr’els homens es la lesta,
741 e la cima,
742 tal vos dich, mareix stima,
743 si Deu m’ajut!
744 Ja es lo prehicador vengut
745 per arrenyar,
746 que fara tals gemegar
747 que en res no·l creuhen,
748 ans, de tot, a trufes tenen
749 lo que sentiu».
Parla lo Vellet
750 Yo lavors, mes mort que viu
751 de fallonia,
752 digui: «Call vostre senyoria!
753 senyores bones,
754 mes gentils entre les dones
755 de noble strado,
756 y apendreu passar lo vado
757 d’aquest mon corrupte.
758 Y en asso no posseu dupte,
759 pus no es dia
760 sino d’obrar ab pensa pia,
761 e reduhir
762 los scarns e lo morir
763 del qui·ns ha fet,
764 e dar nos ha lo benifet
765 com li plaura».
Parlen les Dames
766 «O del vell, podrit vila!»,
767 digueren elles,
768 per comoura axam de abelles
769 molt sou faxuch;
770 be mostrau tenir lo buch
771 granment rugat;
772 . . .
773 la paltonera,
774 y a sentina de galera
775 la taffarra;
776 ffret sou com a rahim de parra,
777 y sech com faig;
778 leganyos, gipo de saig,
779 castrat, potros,
780 brut, suat e gargallos,
781 y de tot foll;
782 ja us fariem torcer lo coll
783 com a colom!
784 Y grahiu ho al loch bon som,
785 que hom vos dara
786 tapinades per la cara
787 mes que fulles;
788 ffastig n’an les parafulles
789 del taginat,
790 vos hajau axi gosat
791 manar callar
792 al qui us pot, sens peccat, cagar
793 en mig la barba».
Parla la Beata
794 «Vos pensaveu fos yo garba»,
795 dix la Beata,
796 «de alfals o de verda mata
797 de matapoll?
798 Vila rustach e taboll!
799 Si gayre·m feu,
800 yo us fare posar en creu
801 o en cadena,
802 no res menys cercar qui us vena
803 e qui us compre;
804 vos me haveu axi corompre
805 de mas rehons?
806 Temptada stich de scurpions
807 vos fassa batre».
Parla la Viuda
808 La Viuda dix: «Aquest dabatre,
809 senyores, cesse;
810 que ell cerca qui l’adresse,
811 lo geperut!
812 Y si·m dres a ell, m’ahurt
813 sobre sos mals,
814 li fare mil cardenals
815 entorn lo nas.
816 Mes no volria que·m tocas,
817 que lo menjar
818 ne perdria, e lo brodar
819 ab que·m deport.
820 Yo prech Deu lo·m desconfort,
821 lo gos pages!
822 Quexa·l de porch li obra·l çes
823 y·l desgavelle!»
Parla la Casada
824 «Bras de moro lo·m stelle!»,
825 dix la Casada,
826 «que si·m fos prop, de huna templada
827 no·m camparia.
828 Vers major tacanyaria
829 y atreviment?
830 D’asso·s deu fer un scarment
831 y tal castich
832 qual lo Testament Antich
833 y Sant Tresor,
834 de Nabugodonosor
835 rey, nos declara;
836 lo qual set anys retench empara
837 y greu arest
838 dins hun molt cruel forest,
839 per son ergull».
Parla la Vellet
840 Los circunstants, sentint lo bull
841 d’aquesta fama,
842 pensant que jo les anujava,
843 me feren guerra
844 e·m segaren ab tal serra
845 qual may senti,
846 com si fos hun sarrahi
847 o renegat.
848 Yo, qui·m viu axi blasmat
849 com mal mirent,
850 digui dins mi: «L’omnipotent
851 mes ha sofert!
852 Callar dech, donchs, si·m veig reblert,
853 puys mes defalts,
854 mil anuigs pus frets e calts,
855 a mon Deu feren».
856 Y en l’antravall, que luny no eran,
857 ab crits, levaren,
858 humilment acalaren
859 lo Crucifixi.
860 Yo, qui viu que era indici
861 que lo sermo
862 era en declinacio,
863 tot m’alegri.
Parla la Casada
864 «Senyores, mirau açi»,
865 dix la Casada,
866 «e veureu quina panada
867 de momos negres,
868 grossos, amples e alegres!
869 Per ser Coresma,
870 lur color, de Cincogesma
871 los judica;
872 potro brau la squerdels fique!
873 Y, com ma resten,
874 ongos vells breument los cresquenten,
875 per manera
876 que en jaç o en larga era,
877 no·s puixan moure;
878 hon pluia de morters de coure
879 alli·ls reblesca!
880 Ay, senyora! quanta pesca,
881 hi ha hagut en guany!
882 Lo Mostasaff haura fet guany
883 si, detrament,
884 haura servat lo jurament
885 que ha prestat.
886 Aquell home del tarrat
887 e hun poch visch,
888 o quin angelet morisch!
889 Gordau vos d’ell;
890 tots temps sona lo cascavell,
891 y no us daria
892 hun diner per atanquina,
893 si us ves morir;
894 mes tocar vos ha al partir
895 si fosseu sancta!»
Pren comiat la Casada
896 «Ay, senyora! com me spanta
897 la partida!
898 Mig jorn es, e ja finida
899 la proffesso,
900 y, ab lo Offici, lo sermo.
901 Si res puch fer,
902 veus me aci, a tot plaher
903 que vostre sia».
Responen la Viuda e la Beata
904 «Deu e la Verge Maria»,
905 digueren elles,
906 «vos do salut a maravelles,
907 com affectam,
908 ni pus ni menys que desigam
909 a coses nostres.
910 De nos manau, que ja·m som vostres;
911 y asso, sens fi;
912 y guia Deu vostre cami
913 per a tots temps».
Parla la Viuda, repassant la Casada
914 «Ffastig n’an los munts dels fems
915 qui stan al mur»,
916 dix la Viuda, «quant d’atzur
917 s’a carregat!
918 Cara te de moch de salat,
919 la entracuydada!
920 Haveu vist, la reprovada,
921 qual vida mena?
922 O de la cruel balena!
923 Y pot pensar
924 que a nosaltres l’anfornar
925 punt no·ns carrega,
926 puix no tenim qui·ns fassa brega
927 per matrimoni?
928 Are us dich la tel dimoni;
929 la cantonera!
930 Ah quant desdeny porta faldera,
931 lo cogalosa!
932 Poch deu pendra la philosa
933 ni lo rastell:
934 sovint l’aspil e lo tinell
935 deu regonexer.
936 Ffort dogal la fassa creixer,
937 la vella exorcha!
938 Com li deu pudir la morcha
939 dei cetrill!
940 Foch li crem lo pantanill,
941 y cancer, tota!
942 No te forma sino de bota
943 sardinera;
944 pobre viu com la granera,
945 y fa·s richa».
Parla la Beata
946 «Be li deu anar de cricha»,
947 dix la Beata,
948 «y diu que tot lo mon sclata
949 per sa benvolensa!
950 Ves james tant gran fallensa
951 e oradura?
952 De vert y sech havem pastura,
953 y·s desarregla,
954 y enfengeix de terça regla
955 per les ordes:
956 naturalment totes les bordes
957 son desonestes!
958 De vos ha fetes tantes requestes
959 com les steles,
960 y ha fetes totes scs veles;
961 demunt vos passa!»
Parla la Viuda
962 La Viuda dix: «La vilanassa!
963 Y que pot dir,
964 si no·l que ella veu florir
965 com enveyosa?
966 puix me veu axi donosa
967 y festaiada,
968 y de grans dons heretada,
969 coltell l’acora.
970 Donchs, no passara una bora
971 que no li tracte
972 un enpeguntat contracte
973 e ypotheca;
974 lavores sebran si es Rebecha
975 los qui u ignoren!
976 Y ja que tot lo mon devoren
977 aytals placeres,
978 yols fare passar calderes;
979 pel nom de Deu!»
Parla la Beata
980 «No fareu sino·l que deveu»,
981 dix la Beata;
982 «veus alli na Damiata
983 que, ab ses manasses,
984 corrague ab veu dallasses
985 la vila a assots.
986 Si prim gordau la dels managots,
987 deu be segar
988 y lestament calabriar
989 un gros borratxo.
990 En lo munt que·s diu Tastatxo,
991 dins en Roma,
992 los porchs veureu volar sens ploma
993 tal jorn com ayr,
994 och y cruelment morir
995 scorterats.
996 Per ço son restaurats
997 dotze jueus,
998 que los antichs, ab altas veus,
999 per Christ mataren,
1000 y sens pacte retrectaven
1001 tot a llur dan».
Pren comiat la Viuda
1002 La Viuda dix: «Molt me coman
1003 de mi, senyora;
1004 si be partença m’entrenyora
1005 massa greument,
1006 veus me a vostre manament
1007 y a vos subiecta,
1008 . . .
1009 qual yo so».
La Beata
1010 «Certa us fas, sens ficcio»,
1011 dix la Beata,
1012 «no·m pertany tan grossa data
1013 qual sou vos;
1014 mes qui gentil serve lo cors,
1015 y de virtut,
1016 a tot lo mon vol fer trahut,
1017 hon no u merescha.
1018 Jesu Christ la vida us cresca
1019 en sanitat,
1020 y us do d’ella la heretat
1021 de Paradis».
Parla la Beata, repasant la Viuda
1022 Giradas fonch ab sonris
1023 la desdenyosa,
1024 la beata belugosa
1025 cridant la sclava,
1026 que li dix: «Com se·n va brava
1027 esta leona!
1028 Dur li tiras ab huna fona
1029 en sa pastera!
1030 Ab ull la mir de fatillera
1031 y poch entesa;
1032 a, Deu tarras! com s’es enpesa
1033 per molt sentida!
1034 E, de asso, que·s diu servida
1035 com a deessa
1036 tot ho crech a la revessa
1037 y pel contrari
1038 es ben necessari
1039 menar les anques.
1040 Ay, si vesses quines banques
1041 te de tapins!
1042 Ja no valen tres garrofins
1043 ses eynes;
1044 Ffressa leixan de porrines
1045 ses axelles;
1046 molt te seques las canyellas
1047 de pits e cames;
1048 los seus brassos semblen rames
1049 de carrascha;
1050 per marit la tingue basta
1051 qual no troba,
1052 y met en veu sa pocha roba
1053 per que li·n donen;
1054 ja los ayres se·n confonen
1055 de tal porrera!
1056 Vella bruxa rocinera!
1057 Y qui es ella
1058 sino una fogueyant paella
1059 de veri?
1060 Son marit ja·l conegui:
1061 en Xanxo Caldes.
1062 Que ha obs la viuda faldes
1063 ab la masquara,
1064 ni l’aygua de atzabara
1065 ab l’argentada?
1066 Ay, de negra samarrada
1067 senyal adugua!
1068 Capo fer, lega tartuga,
1069 y rot de coll!
1070 Ves, crida·m lo Cabiscol:
1071 digues que vingua».
Lo Cabiscol
1072 Que li dix: «Deu vos mantingua,
1073 senyora, bona:
1074 vostra fama desengana
1075 los mals parlers,
1076 y a les bones sou arnes
1077 ben acerat,
1078 que demana vostre stat
1079 e gran valor.
1080 Veus me vostre servidor
1081 ffins a la mort».
Parla lo Vellet fent ffi
1082 Yo, tament que mala sort
1083 no·m fos fallida,
1084 y sobre mi no fos finit
1085 tal parlament,
1086 tingui ma via prestament
1087 vers mon alberch:
1088 hon me veren star enterch,
1089 per malaltia.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 245.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
