Poesie anonime
1 Del primer nom d’Amor suy en demanda
2 e deman lo e no·l pux atrobar,
3 car resclos s’es en mig loch d’una landa
4 entre dos puigs, on hom no pot montar
5 mas desenden, axi com fay la luna,
6 qui, cuant dexen, pert sa luts e s’imbruna:
7 ab lo solell monta tan soptilmen
8 qu’ome no pot veure la justament.
9 Al peu del pug un gran arbre crexia
10 tro sus al cel, pertit en dotze branchs.
11 En cascun branch quatre nius hi vesia
12 e ’n cade niu set auzelons tots blanchs,
13 e cad’euzell a plomes vint e quatra.
14 E son venguts dotze reys per abatra,
15 mas intran no poran dins lo castell
16 tro que finit s[e]r[a]n tuyt li auzell.
17 Al peu del pug ha una granda scala,
18 don me cove muntar en devallan;
19 e dexenden pasey per una sala
20 on eren reys, duchs, comps e ricom ujan,
21 que·l tercer nom d’Amor seber volion
22 ins la cambra, mas intrar no podion,
23 car la porta guarda lo rey Artus,
24 qui·ls fay rodar tot antorn tanta lus.
25 Apres ay vist gran re d’autra meynada
26 mengan, baven e puys corion nuts;
27 es a lor s’es una dopna mostrada,
28 molt bella res, per cuy fan lur desduts.
29 E cant s’amor cuydan aver conquista,
30 ella s’en clou ez ell perdon la vista,
31 es aqui prest tanta lus los respon:
32 pel menor terç d’Amor em dins la fon.
33 Apres ay vist seser en sa cadeyra
34 una dopna ab real magestat;
35 en sa ma tench una resplendent peyra
36 c’an baysada tot sey enamorat.
37 E porta l’hom a grandes caretades
38 cos d’omens morts e de dones finades;
39 e quant los ha de la peyra tocats,
40 cascu de mort es en vida tornats.
41 Apres ayso om tirech la cortina.
42 Eu demandey a un de[ls] set portes:
43 «Diats, amics, qui es sesta rey[n]na?»
44 El me respos: «D’Amor lo terç prim es.
45 Tres so·s foron: la una fo neada
46 e l’altra fon per Fortuna xellada;
47 aquesta te de tots l’eretament,
48 de totes tres agut lo partime[n]t».
49 Pels sobtils es soptilitat trobada,
50 entre·ls groses no es gayre preada,
51 per qu’eu ay fayt mon vers ten soptilmen[t]
52 que soptil er qui l’entendra breument.
Ed. Giuseppe E. Sansone, «L’allegoria dei tre gradi d’amore in una poesia provenzale inedita», Romania, 101, 1980, pp. 238-261.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
