Rialc
Rao 0.35
Poesie anonime
1 De gran dolor cruzel ab mortal pena,
2 de marrimen ab tristor descauzida,
3 de plantz, de plors, lassa trista marrida,
4 suy, al jorn d’uy, e de greus trebalhs plena;
5 e dols corals, qui·m destruy e·m desena,
6 e·m romp lo cor dolent, marrit e trist,
7 lassa, per vos, mon car filh Jhesu Crist!
8 Car sus la crotz vos vey dura mort pendre.
9 Ay lassa, filhs, lo cor me cuia fendre,
10 vezen le greu passio dolorosa,
11 aspra, cruzel, trista, mortal, ontosa,
12 que vos sofrets, car enfre·ls layros pendre
13 vostre cors vey, e trencan escuxendre
14 los mas e·ls pes clavelats sus la crotz,
15 tant que totz etz cassatz, croxitz e rotz,
16 que res no par enteyr que sus vos sia.
17 Ay, mos cars filhs, degus homs no poria
18 pessar lo mal, ne la pena deserta,
19 ne·l greu trebalh que·l vostre cors soferta,
20 ab gran dolor, a tort, en aycest dia.
21 Don soptamen, lassa, morir volria,
22 enans que us vis axi finir languen,
23 car, esgardan vostre divers turmen,
24 lo cor me falh e·l sen me desempara.
25 Filh Jhesucrist, pus trista suy encara
26 on mays vos guart, desestrada, caytiva,
27 car vostra sanc vas totes partz vos riva,
28 per cap, per pes, pels ulhs e per la cara;
29 car esta gen, aspra, cruzel, amara,
30 vos han romput tan fort ab greus flagels,
31 que totz etz ples de blaveyrols cruzels,
32 fers e mortals, del pe tro sus la testa.
33 E per far mays d’onta vos manifesta,
34 e per gravar pus la vostra persona,
35 han vos sul cap mes un’aspra corona
36 d’espines greus, cruzels plus que tempesta,
37 tan fort punyentz que una no s’arresta
38 tro ins al test, lains al pus preyon;
39 si que la sanc vos salh per mig lo fron,
40 e per los ulhs vostres humils goteia.
41 Don era us vey de suzor mortal freia,
42 de sanc, d’escups la vostra cara tota
43 coberta, filhs, e tan fermament rota,
44 que degus homs no vos conoix qui us veia;
45 car vostre vis qui mays pot lo pesseia,
46 es heu no us puix socorrer n’eiudar,
47 ne far plazer, ne·l vostre cors tocar,
48 tant es la crotz nauta, lassa, dolenta.
49 E car no puix venir a ma ententa,
50 eu ’s guardan tenc ploran la crotz a brassa;
51 e vostra sanc dona me sus ma fassa
52 e sus mos ulhs, don cove que eu senta
53 tot vostre mal e·l turment qui us turmenta;
54 e vezen, filhs, com vostre cors fenis,
55 gladis cruzels mon cor per mig partis,
56 per que eu ’s prec que ensemps ab vos mora.
57 Per la merce, filhs meus, qu’en vos demora,
58 haiatz pitat de vostra mayre pura,
59 qui viu languen, vazen l’aspra e dura
60 diversa mort sopta, qui vos acora.
61 Ay Jhesucrist, ges no vos puix defora
62 mostrar l’afan, lo mal, ne l’aspre dol
63 qu’eu pas per vos, mas trista sus lo sol
64 estau per vos mortalment emblasmada.
65 Quan Jhesucrist vich tan fort turmentada
66 de gran dolor la sua mayre trista,
67 e mantes vetz que l’ac en terra vista
68 caser, del cor asprament engoishada,
69 soptamen dix: «Femna desconsolada,
70 vet te Johan, que prengues per filh teu».
71 E apres dix a Johan cosi seu:
72 «Ma mayre·t laix, qu’eu vulh sia ta mayre».
73 Quan Jhesus hac sa mayre comandada
74 a sant Johan, lo coral amic seu,
75 sens plus trigar lo veray filh de Deu
76 enclina·l cap, e l’arma ret al payre.
Ed. Barbara Spaggiari, «La ‘poesia religiosa anonima’ catalana o occitana», Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, III s., 7, 1977, pp. 117-350, a p. 172.
64 mortalment] mortalement. — 73 Lezione di BCA, contro P Quant Jhesucrist comendadac seu mayra (per le sigle dei mss., che non sono quelle di Massó i Torrents, si veda l’edizione). L’editore emenda in Quan Jhesus comandada ac sa mayre (un improbabile a maiore, per giunta con cesura all’italiana), ritenendo che il v. debba rimare in -ayre (p. 161); ma, trattandosi di una tornada, le rime riprendono, in buon ordine, le rime finali dell’ultima stanza.