Poesie anonime
1 Christians, devotament
2 preguem la Verge Maria
3 que·ns deliure ’n aquest dia
4 ab son Fill omnipotent.
5 De conserva eren tres naus,
6 totes tres molt ben armades,
7 mossen Johan de Pontons,
8 en Satozzes e en Pujades;
9 un diumenge sol hixent
10 partiren de la Turquia,
11 tots fehiem nostra via
12 de la volta de Ponent.
13 Lo dilluns ab mar bonança,
14 ab lo vent fresch e molt larch
15 navegant ab grans puxança,
16 non troban res que·ns embarch;
17 e verem cantar la gent,
18 moguts de gran alegria,
19 nunqua ves tal jutglaria
20 que tots anaven rient.
21 Lo dimars apres dinar
22 la fortuna nos comanda,
23 vereu les tres naus maynar,
24 dar los timons a la banda;
25 en Satozzes prestament
26 fa ’n popa la sua via,
27 en Pontons per semblant guia
28 arbre sech ne va corrent.
29 La fortuna era tan fort
30 que no·s podian servar,
31 lo sol era quasi post
32 com no·s van desemparar;
33 e mes fort era lo vent
34 com mes fort se·n venia,
35 que sots cayre de Turquia
36 no·s levava la corrent.
37 Resistir may no pogueren
38 per neguna formançana,
39 per los vents qui contra·ns eren,
40 lo mestral e tramontana;
41 tots nos verem un moment
42 al finar la lum del dia,
43 e en son mal repos seguia
44 la mar ab gran brugiment.
45 La nit era tan escura
46 que no saben hon se van,
47 tallan l’arbre a la cintura,
48 deliberan que faran
49 per donar restaurament
50 a les naus que ja·s perdien;
51 ay Deu, quin treball tenien
52 aquella tan noble gent!
53 La mija nit era atesa
54 quant lo pilot va mirar
55 ab gran luminaria encesa
56 davant nos sobre la mar,
57 e sentirem tristament:
58 «Valgan Deu sancta Maria»;
59 apres cap mes crit s’hoia,
60 no haguerem mes sentiment.
61 L’alba s’era declarada,
62 lo pilot lança un sospir:
63 «Ay Deu, bona gent honrada,
64 les naus no puch descubrir,
65 yo crech verdaderament
66 que·l crit que anit se sentia
67 era nostra companya
68 qui·s negava cruelment».
69 Lo patro que veu la platja
70 e lo perill de morir
71 crida·ls homens de paratje,
72 lo nauxer se feu venir
73 e dix piadosament:
74 «O notxer de gran valia,
75 si tu·m restaures huy dia
76 yo·t dare tot mon argent».
77 Lo nauxer feu de resposta:
78 «Patro, hajau bon conort,
79 que negu de la nau vostra
80 no pot fugir a la mort;
81 per lo loch qu’es tan dolent
82 hont la fortuna·ns envia,
83 un gran miracle seria
84 que n’escapas hu de cent».
85 Quina novella tan crua
86 per nosaltres deffallits,
87 en lo cor ferits de pua
88 que ja som tots esmortits!
89 Va perdre lo sentiment
90 qui be regir nos solia;
91 ajudau, Verge Maria,
92 en semblant regirament.
93 Com vench a hora de tercia
94 prop Candia·ns vam trobar,
95 e be surgides set ancores
96 totes verem amollar,
97 e la nau que redolava
98 ja no·s podia servar;
99 preguem la Verge Maria
100 que nos vulla ajudar.
101 Preguem la Verge Maria,
102 aquella Verge del cel,
103 reclamant tots a la una
104 d’aquest novell tan cruel,
105 car a Deu may son plasent
106 en servar tal companya
107 hon tant hom d’onor havia
108 per morir tan cruelment.
109 O novella de tristor,
110 cosa es que fa tremolar:
111 vereu tots ab gran dolor
112 agenollats confessar;
113 aço era greu turment
114 que la gent se debatia
115 qui primer confessaria,
116 tot’om era penident.
117 L’hora cruel va arribar,
118 la nau se va tota obrir,
119 molta gent vereu negar,
120 los altres de por morir.
121 O Fill de Deu excelent,
122 ajuda·ns en aquest dia,
123 no guardes nostra follia
124 ni nostre deffalliment.
125 Quin cruel e gran espant
126 hauran los que·ls han nodrits,
127 que·n faran de dol e plant,
128 que·n lançaran d’amarchs crits
129 com sabran lo partiment
130 de lur bona companya!
131 Esperaven alegria
132 e es tornada en turment.
133 Que faran les maridades
134 que hi tenien lurs marits?
135 Ab les cares alterades
136 se yran batent los pits
137 com sabran lo partiment
138 de lur bona companya;
139 preguem la Verge Maria
140 que·ls haja ’n bon estament.
141 Gran tala es de la Costa
142 hoc y mes de l’Empurda,
143 d’hon es tanta de gent morta,
144 tots homens de tan gran ma;
145 cert Genova trumphara
146 e tindra la mar per sua,
147 veent Cathalunya nua
148 fara de menar la ma.
149 Com la nau hague pres terra
150 romas uberta en lo port,
151 isqueren sens nulla guerra
152 tres no mes... tot hom es mort;
153 ço fon l’any del Naximent
154 mil quatrecents se escrivia
155 e sexanta era lo dia,
156 a denou de març corrent.
157 E mossen Thomas Pujades
158 tan prest fon saltat en terra,
159 va dir: «Laors sien dades
160 a Deu qui·ns ha feta guerra,
161 car nos erem mil e cent,
162 tots homens de gran valia,
163 ara som en companyia
164 tres persones en turment».
165 Veus alla lo cap de spasa,
166 cert alla son la lur fi;
167 ay Deu, quant bon cap de casa
168 e quant foraster mesqui
169 fort seran los planyments
170 d’aquells amichs qui·s volien,
171 e molt mes dels qui hi tenien
172 germans propis e parents.
Ed. Marià Aguiló, Cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades durant los segles XIV, XV i XVI, Barcelona, s.e., 1900, s. p.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
