Poesie anonime
1 E yo munda estare totstemps servant virginitat,
2 ma penssa no inclinare a nulla fera suzetat,
3 fiat mi segons que tu m’as recontat.
4 . . .
5 E yo de ma llet lo nodrire
6 e de mi ja no·l partire,
7 ab gran diligencia
8 en bels lansols lo bolquere
9 e ab faxa yo·l siyire
10 per altra prudencia.
11 E si·s plora amorar l’e,
12 en vn bressol lo posare
13 per ma evidencia.
14 . . .
15 E yo cert no fugire
16 a prop la creu fort m’astere
17 ey lasa desconsolada.
18 Si·m mana res obeir l’e
19 e cruels crits yo cridare
20 com a desmaridada.
21 Si Ell es nu yo·l cobrire
22 e lo meu cap deslligare
23 com a fembra orada.
24 . . .
25 E las com si·l playere,
26 creu que pel cor sclatare
27 per sobres de dolor.
28 Be·m pens que de cor defallire;
29 ten poch conort creu que aure
30 per sobres de tristor.
31 . . .
32 E yo ab los apostols stare
33 continuant oracio.
34 Si se·n van ab els me n’ire
35 sens nulla separacio.
36 . . .
37 Yo en mon cor conservare
38 les paraules que tu m’as dites;
39 si me·n demanen no respondre
40 sino als evangelistes.
41 . . .
42 E yo per ells pregare
43 ab molt gran affeccio;
44 los meus pits li mostrare
45 d’on ach ablactacio;
46 als seus peus m’enclinare
47 per empetrar salvacio.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Estudis de llengua i literatura, Barcelona, I.E.C., 1997, p. 298.
Testo indipendente da 0.32 (a cui immediatamente fa seguito nel ms.). È un dialogo tra l’arcangelo Gabriele, che parla in latino, e la Vergine, che «li respón en català rimat, per bé que escrit com a prosa» (Aramon). Non è elencato nel Rao.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
