Rialc
Rao 0.32
Poesie anonime
Ssermo de cruce1 Creu, de tu·m vull fort clamar;
2 ja, per que·n vols tu arrepar
3 f ruyt qui a tu no hes degut?
4 Fruyt que Verge [ha] concebut
5 a Adam res no hes tengut
6 qui menja·l fruyt a ell vedat;
7 f ruyt de ventre qui no es toquat
8 no deu esser en tu trobat,
9 car no ha colpa defallent.
10 Per que penya qui no u mereyg?
11 Per que a tu no avorex
12 qui es de malfaytos turment?
13 Aquest qui res no ha furtat,
14 Aquest qui mal no ha tractat
15 no deu soffrir lo teu turment;
16 aquest qui vida ha donada,
17 aquest qui mort ha subjugada
18 tu dones mort e cayment;
19 pels peccats grans dels peccados,
20 per les colpes e les erros
21 es tu dita justicia;
22 perque hom just ab peccados
23 per les culpes e les erros
24 ajusta ta nequicia?
25 Tu dones pena per presens,
26 dones offensa·ls be faens,
27 a la honor dones menyspreu,
28 los homeyes ab tu estan
29 e los ladres qui van roban,
30 perqu’es dita malediccio.
31 Al just qui es ple de virtuts
32 e hornat de sanctes saluts
33 es dada benediccio.
34 Doncs a tu no deu pertenir;
35 vida, mort no deu sostenir
36 ne aver tal privacio.Responcio crucis
37 Verge, a tu yo respondre,
38 qui·t tench un f ruy que no leve
39 qui es honor de mon branquat;
40 d’aquesta flor son flameyant
41 e dolz carrech jo·n vag portant,
42 al mon, no a tu engendrat.
43 Jhesu Xrist mort no meresque;
44 Ell, pero, morir dispone
45 per tal que la mort el sobras;
46 ffust ab fust El ha justat,
47 ha paguat que no ha furtat
48 perque·l f urtant el deliuras.
49 Per Adam la vida mori;
50 est segon la restitui
51 perque vida la mort sobras.
52 Hi olm raym may no leva,
53 mas qui ’n perjudici li fa
54 a la serment l’olm si·l soste?
55 Lo teu fruy yo no l’e ’ngendrat;
56 a mi l’an dat, yo l’e ’brassat,
57 per Ell al mal terme pose;
58 de tu mortal yo l’e ahut
59 e imnortal yo·l t’e retut
60 perque ’n vida la mort cresques.
61 Tu est serment, tun Fill raym.
62 Que li tayn cant Ell es madur
63 si no lo trull en qu’es premut?
64 Per que hom pren aquest tal fruyt
65 si no qu’ab pler hom begua tuyt
66 lo vi pus clar e pus sensser
67 qui es pus dolz que raym sech
68 qui es pus dolz que Xrist estret
69 per la qual mort totz nos vivim?
70 Molts son qui van Deus rosegant
71 e ton Fili te van demanant
72 e a mi no volen guardar;
73 mas despuys que·l m’an comanat
74 e Ell en mi s’es reposat
75 ffore de mi no·l poden trobar
76 mas cerquen mi, car sert lo duch,
77 e suclem a mi, car lo meu such
78 es ço que ells an demanat.
79 Respon, donques, be clarament
80 a les ypocrits qui·s van fiyent,
81 que a la creu l’as comanat;
82 ja no penya denant mos pits,
83 en la creu es be, ou mos crits,
84 son cos mostra qui es nafrat.
85 Donchs en la creu lo demanats
86 e del seu sanch vos abeurats
87 peccados fort desconexens.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Estudis de llengua i literatura, Barcelona, I.E.C., 1997, p. 296