Rialc
Rao 0.3

            Poesie anonime






    1      Ab lo cor trist e envirollat d’esmai,
    2      plorant mos ulls e rompent mos cabells,
    3      sospirant fort, lassa, comiat pendrai
    4      de fina amor e de tots sos consells.
    5      Car ja no em platz amar hom que al mon sia
    6      d’eres anant ne portar bon voler,
    7      pus mort cruel m’ha tolt cell que eu volia
    8      trop mais que me, sens algun mal sauber.

    9      E per ayço fau lo capteniment
    10     desesperat, e farai cascun jorn,
    11     ab trist semblant, e darai entenent
    12     a tots acells que eu vei anar entorn
    13     que en me no cal haver nulla esperança;
    14     ans poden be cercar en altra part
    15     dona qui els am o qui els don d’amistança,
    16     car eu d’amor e de joi me depart.

    17     E si del mon pogues pendre comiat,
    18     ab grat de Deu, axi com fau d’amor,
    19     tots mos parents, i encara ma heretat,
    20     preiava pauc, aitant visc ab dolor.
    21     E per aiço prec la mort, qui demora,
    22     venga de fait per mon las cor alcir,
    23     pus ha mort cell, de que mon cor tan plora
    24     e fa mant dol, nuit e jorn, e sospir.

    25     De tots quants vei ben parats e vestits,
    26     dansant, xantant, alegres e pagats,
    27     ab gran enuig, e no em platz mos delits,
    28     e no en deu esser res meravellats.
    29     Car pus me ira renovellant la plaia,
    30     anant me el cor en lo gint aresar
    31     e al gai vestir d’acell, a qui Deu haja,
    32     lo qual no crei en lo mon n’hagues par.

    33     Per quaix bon es null temps amar plus
    34     e de jaquir amor e son hostal,
    35     car eu no crei hom se trobas dejus
    36     tan bo, tan gai, ne de valor aital.
    37     Ell era franc, valent, d’honor complida,
    38     e tan ardit, que ell n’es estat mort;
    39     per que mon cor faria gran fallida
    40     si n’amava altre mai apres sa mort.

    41     Mon dolç amic, si be hom no em soterra,
    42     morta sui eu gran res, si Deu m’ajut,
    43     car sino mal no sent tan fort s’aferre
    44     dolor en me, despuis que us he perdut.

 

 

 

Ed. Jaume Vidal Alcover, Estudis de literatura medieval i moderna, Mallorca, Moll, 1996, p. 132 (edizione in grafia normalizzata).

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori