Poesie anonime
1 Caiga del cel foc cremant ta persona;
2 obrint se prest la terra t’absorbesca;
3 cercant repos sia lo teu ofici,
4 tant quant viuras en la mundana espera;
5 apres la mort, los Inferns no t’acullen,
6 nada per mal, confusio de bones,
7 car has confus d’amor la vera regla,
8 ab preu venent ço que per grat se compre.
9 Ab tu vendran en jui a compareixer
10 la liberal filla del rei Hoetes
11 i la gentil Cilla, filla de Niso,
12 qui, per fer rics los que mes estimaven,
13 no han dubtat buidar los reials cofrens,
14 e donar mort a germa i pare;
15 e, ab clamor de ta negra cobdicia,
16 faran pales ton crim abominable.
17 Creixera el foc de la tua gran ira,
18 quan te veuras en lo jui condemnada;
19 e transformat ton cors en negra roca,
20 restera baix, al peu de la escala,
21 per no haver endrat per dreta senda
22 en la gran Cort on te Venus lo ceptre;
23 e dira el mot, escrit sobre la pedra:
24 perque vene ab preu ço que el grat compra.
Ed. Arseni Pacheco, Novel·letes sentimentals dels segles XIV i XV, Barcelona, Edicions 62, 1970, p. 55.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
