Rialc
Rao 0.21

            Poesie anonime






    1      Ave, inclita Senyora
    2      lum de l’alta veritat,
    3      ave, Verge, hon adora
    4      aquell qui lo mon colora
    5      per inmensa Trinitat;
    6      ave, urna de Deu plena,
    7      figurada Gedeon,
    8      ave, verga de Aron,
    9      planta sancta de Syon
    10     per Deu feta sens smena.

    11     Gratia tens per strena
    12     mes que tots los serafins,
    13     gratia que no tens pena
    14     de sentir com Deu ordena
    15     per ajudar als mesquins;
    16     gratia tant favorida
    17     mes que quantes Deu n’a fet,
    18     gratia que lo perfet
    19     es en tu mes clar y net,
    20     ab divinitat complida.

    21     Plena de lum infinida
    22     que crea l’alta virtut,
    23     plena d’angelica vida,
    24     mare e filla elegida
    25     d’El qui·l mon tot ha remut;
    26     plena de gloria tanta,
    27     junt ab Deu, quasi egual;
    28     plena del be divinal
    29     que·l peccat original
    30     no ha compres ab sa manta.

    31     Dominus de la gran planta
    32     de Jessé te seu sens par,
    33     Dominus qui ’n los cels canta,
    34     per tu es la Mare santa,
    35     Deu e hom fist humanar;
    36     Dominus t’a preheleta
    37     ans que fos lo firmament,
    38     Dominus omnipotent
    39     mes que·l sol te feu luent
    40     ne la luna quant es neta.

    41     Tecum fou qui·t feu perfeta,
    42     Rey dels reys ab tu unit,
    43     tecum, Virgo tan eleta,
    44     mes que Salamó discreta
    45     ne Judich en lo convit;
    46     tecum fonch l’alta figura
    47     que Moyses veu cremant,
    48     tecum fonch l’Esperit sant,
    49     e Deu en lo cel regnant
    50     de ta carn pres vestidura.

    51     Benedicta creatura
    52     mes que Sarra ne Rachel,
    53     benedicta Verge pura
    54     que Jhesus prenguist en cura,
    55     verdader Emanuel;
    56     benedicta de l’Altisme
    57     mes que·ls patriarques sants,
    58     benedicta de dons tants
    59     que los angels ab sos cantas
    60     glorifiquen ton regisme.

    61     Tu es del cristianisme
    62     lo carboncle de la fe,
    63     Tu ajudes al prohisme
    64     que no paga may luysme
    65     si en tu confia be;
    66     tu es la glorificada
    67     ans que may fos l’esser teu,
    68     tu entens e veus a deu
    69     e comprens lo poder seu
    70     en virtut magnificada.

    71     In mulieribus nada
    72     com lo fenix en lo mon,
    73     in mulieribus dada
    74     per reparar la errada
    75     que ’n la trista Eva fon;
    76     in mulieribus ferma
    77     molt pus fort que no Samsó,
    78     in mulieribus fo
    79     que en l’ort de Hierico
    80     tu fermist com se referma.

    81     Et benedictus afferma
    82     Deu inmens tot quant tu vols,
    83     et benedictus conferma
    84     que per tu tot se desferma
    85     pregant sempre com tu sols;
    86     et benedictus appella
    87     Deu inmens a tu sens pus,
    88     et benedictus Jhesus
    89     que sobre·ls cels feu son discurs
    90     profetizant la ley vella.

    91     Fructus qui·l mon renovella
    92     con[c]reat en lo cel alt,
    93     fructus de gran maravella
    94     que parint restist donzella,
    95     Mare verge sens defalt;
    96     fructus de pasta divina,
    97     Deu y hom y fill emsemps,
    98     fructus creador del temps,
    99     alfa e vida per tostemps
    100    e fi que nuncha may fina.

    101    Ventris archa seraffina
    102    don ixque lo Verb etern,
    103    ventris nau de medicina
    104    que la plaja de ruyna
    105    tu rompist ab lo govern;
    106    ventris stella gloriosa,
    107    ave, stella del gran Rey,
    108    ventris promes en la ley
    109    de part del primer homey,
    110    font de salut abundosa.

    111    Tui, Mare generosa,
    112    es de seure sobre·ls trons,
    113    tui, Mare piadosa,
    114    mes que virtuts virtuosa
    115    de que·n brollen les tres fonts;
    116    tui que tens senyoria
    117    de l’etern Deu incompres,
    118    tui car lo cel no·l pres
    119    tant perfet quant en tus mes
    120    quant hoyst Ave Maria.

    121    Jhesus t’a fet del mon guia
    122    e dels tribulats socors,
    123    Jhesus en l’alta yerarxia
    124    de tu ab gran melodia
    125    fa·n cantar cantichs d’onors;
    126    Jhesus t’a fet tresorera
    127    dels tresors angelicals,
    128    Jhesus los bens divinals
    129    t’a dats per huniversals
    130    que tu·n sies dispensera.

    131    Virgo de Deu, cambra vera,
    132    de Jhesus etern spill,
    133    Virgo que sens raigillera
    134    com lo sol per vedriera
    135    Deu passa per serte fill;
    136    Virgo, d’Ecechiel porta,
    137    hon Deu entra sens obrir,
    138    Virgo tal e clar safir
    139    que als fallits tu sens fallir
    140    fas merce sens via torta.

    141    Mater hon Deu se deporta
    142    com a sobiran joyell,
    143    Mater qui·l mon tot conforta,
    144    car per tu la mort es morta,
    145    sent a tu en tus feu ell;
    146    Mater de tan alt entendre
    147    que lo cel tot comprenguist,
    148    Mater que Deu concebist
    149    et Verbum caro parist,
    150    Deu compres sense comp[r]endre.

    151    Dei qui volgue estendre
    152    tot son divinal saber,
    153    Dei sola sens rependre,
    154    que, si vols algu defendre,
    155    tu tens absolut poder;
    156    Dei noble secretari
    157    dels divinals precedents,
    158    tan grans son tos valiments
    159    e·ls tens tan preheminents
    160    que noy basta l’inventari.

    161    Ora tu al sanctuari
    162    Deu d’Abram inmens e gran,
    163    ora l’alt reliquiari
    164    de Sabahot lo sacrari,
    165    hon tres y hun Deu stan;
    166    ora·l fill que en tu stava,
    167    vera manna de dolçor,
    168    ora per lo peccador,
    169    puix tenguist tan gran favor
    170    que portist al qui·t portava.

    171    Pro nobis Deu t’a creada
    172    per defendrens de flagell,
    173    pro nobis Deu t’a donada
    174    tant poder que perdonava
    175    tot quant cobre ton mantell;
    176    pro nobis tu sempre ora
    177    mirant nostres grans afanys,
    178    nostres miseries e danys:
    179    quant de mal se fa ’n molts anys
    180    ton pregar desfa ’n una hora.

    181    Peccatoribus devora
    182    la maldat que fa cascu,
    183    peccatoribus van fora
    184    si no troben qualque vora
    185    en que s’afferren ab tu;
    186    peccatoribus culpables
    187    som a Deu per molts engans,
    188    peccatoribus tant grans
    189    que si no·ns prens a tes mans
    190    serem fets abominables.

    191    Amen, donchs, fes que amables
    192    siam a Deu tot devots,
    193    amen los goigs delitables
    194    en lo cel tant favorables
    195    done·ns tu quant dar nos pots;
    196    amen puix en tu s’esmalta
    197    aquell qui lo cel regeix,
    198    amen, sforça·l qui falleix,
    199    que ta virtut may lo deix
    200    fins a vençre qui l’assalta.

    201    Mare de Deu e nostra,
    202    Regina imperial,
    203    siau nos advocada,
    204    al vostre Fill pregau,
    205    Jhesus fill de l’Altisme,
    206    que·ns vulla ajudar
    207    nostres peccats remetre
    208    y aquells perdonar.

 

 

 

Ed. Marià Aguiló, Cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades durant los segles XIV, XV i XVI, Barcelona, s.e., 1900, s. p.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc