Poesie anonime
1 Xi com la flor ben olen
2 odos gita ses afan,
3 pari la Verges l’enfan.
4 A miga nuyt lo pari,
5 vejats maraveyles grans!
6 Parech jorn, xi s’esclari,
7 enapres son ausits xans
8 d’angels al cel, veramen
9 gloria a Deu donan
10 e pats a ’yçels qu’amor han.
11 Si·m deyts ço quo·s poch far,
12 que verge puscha parir,
13 no u saubria raysonar
14 si no·m deyts con poch florir
15 la vergela, majormen
16 con humor ne tan ne quan
17 non agues, ans seca stan.
18 Verge, l’angel demandas
19 en qual manera ne quom
20 nina que mays no·s pensas
21 haver privadesa d’om
22 pogues, ses corrompimen,
23 parir fyl, ne pauch ne gran:
24 er o saubets ses enjan.
25 Pel guayg qu’uy hac complimen,
26 siam tots guardats de dan,
27 Verge, siats ne membran.
Ed. Lola Badia, Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema, 1983, p. 219.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
