Rialc
Rao 0.15

            Poesie anonime







    1      Arbr’ecçellent, en bon signa plantat,
    2      sant es lo loch hon ta raell plantada
    3      ffruyt seboros produix quant tresplantat
    4      ffuyst en alt munt, santa Creu tresplantada,
    5      e, sus aquell, abundantment regat
    6      de vera sanch, per la qual fonch regada
    7      la major part de tu, glorificat
    8      tronch magniffich, planta glorificada,
    9      santificada,
    10     magnificada,
    11     lo pressent jorn e digne de recort,
    12     que l’Ignossent, per nos, en tu pres mort.

    13     Per que·t supplich, reverentment prostrat
    14     e dins mon cor ab volentat prostrada,
    15     done·m seber, que no sie nuat
    16     l’entendre meu ni ma lengua nuada
    17     e, semblantment de tots quants han obrat
    18     en laus de tu, de no tement obrada,
    19     dient rahons per que mes exelçat
    20     sia·l teu nom, sobre tots exalçada,
    21     qui profetada
    22     e declarada
    23     est en molts lochs, per que t’es fet onor
    24     tal qual mereix del mon lo Creador.

    25     O! triumfant senyall, affigurat
    26     en l’om primer, en qu’estech figurada
    27     la pena gran del Fill de l’Increat
    28     aver esser en tu, no increada.
    29     O! bell retret, en qual Jesus sagrat
    30     posar volgue la sua carn sagrada,
    31     castell molt fort dins hon viu reposat
    32     lo pecador ab pensa reposada,
    33     significada
    34     e publicada
    35     ffonch la valor del teu merexer gran
    36     quant bandegist lo capita d’engan.

    37     Tu sertament est aquel fust onrrat,
    38     sobre lo qual en guisa tan onrrada
    39     lo pur anyell era sacrificat,
    40     significant fore sacrificada
    41     sobre tu, sant altar molt stimat,
    42     persona que de si fuist stimada,
    43     Deu e ver hom, qui per molts demenat
    44     era ’n l’infern, hon eras demanada
    45     e desigada
    46     e suspirada
    47     dels presones a qui ta gran virtut,
    48     portas trancant, trague de servitut.

    49     Per tu lo çell es granment decorat
    50     e posaeix companya decorada,
    51     e viu creent no sera l’om damnat,
    52     ne menys veura sa sperança damnada.
    53     Ab tu lo just tostemps viu consolat
    54     e sa tristor es molt prest consolada.
    55     Sens tu·l morint no pot esser guiat
    56     en l’altre mon ni sa ’nima guiada,
    57     qui triunfada
    58     e decorada
    59     est en la cort la sus de peradis,
    60     hon per null temps entrar pora divis.

    61     Qui sera, donchs, ab lo cor tan malvat
    62     que no s’apart de fer vida malvada?
    63     Qui tan cruell que no viu congoxat,
    64     hoint comtar quant sta congoxada
    65     la ciutat gran d’aquells per qui trobat
    66     ffuyst, sant peno, hon tostemps es trobada
    67     gloria tal que nunqu’est vist sobrad,
    68     ans veurem prest esser per tu sobrada
    69     desberatada
    70     ez atarrada
    71     gran multitut dels fills de Lucifer,
    72     car ton esguart los es ja molt coster?

    73     O gran dolor! que l’infern reprovat
    74     aja tocat ab la ma reprovada
    75     cell noble cors per nos en tu clavat,
    76     ab lo qual tu semblantment fuist clavada.
    77     O Deu tan just! E com has tollerat
    78     vill naçio sia ’xi tollerada,
    79     per qui·ll teu nom es tostemps blasfamat
    80     e nostra ley cruelment blasfamada,
    81     hi cativada
    82     e maltractada
    83     la santa polç que volguist calsigar,
    84     anant pel mon per viçis castigar?

    85     Sie, donchs, fet del tot desventurat
    86     l’enemich teu ab sort desventurada.
    87     Son presumir sie desconsertat
    88     e la raho en el desconsertada.
    89     No mereix, no, li sia temps mostrat
    90     de penedir, ne pietat mostrada.
    91     Muyra·l treydor com ha desesperat
    92     de te merse ab fi desesperada.
    93     Desgovernada,
    94     desebitada,
    95     vegen sos ulls la terra qui·l soste,
    96     pus crueltat son esperit rete.

    97     Sus, sus, liberts, ab front e pits croat!
    98     Anem, anem a la santa crohada!
    99     Sus! que·l gran turch veigh astar espentat
    100    e l’ost d’aquell es fortment aspentada.
    101    Sus! Ve·ns lo temps que sera mes lohat
    102    lo crusifix hi sa bondat loada.
    103    Tu, vensedor de signe tal signat,
    104    murint retras a Deu l’arma salvada,
    105    car vindicada
    106    e raparada
    107    l’ofença gran sera complidament,
    108    ffeta per ells ab foll atreviment.

    109    Ja lo cohart veig estar animat,
    110    ab continent de persona ’nimada,
    111    hi·l pereros, ab lo conport mudat,
    112    me par que te la calitat mudada.
    113    Aquell qui fonch leall anemorat
    114    lo pensament te luny d’enemorada,
    115    e l’om avar, al despendre cuytat,
    116    veigh se dispon ab manera cuytada.
    117    Cert esforçada
    118    es nostr’armada
    119    ffeta per tots, per amor de la Creu,
    120    sobre la sanch de qui·l seu nom descreu.

    121    Tu, per qui·ll mon es talment ordenat,
    122    supplich de cor sie prest ordenada
    123    la tua gent, a ffy que subjugad
    124    sie lo fill de mara subjugada,
    125    e reforçada
    126    hi roborada
    127    sie la fe d’aquell qui en Tu creu,
    128    Jesus beneyt, per merits de la Creu.

    129    Si per defalt de mon seny visiat
    130    l’obra pressent trobaran vissiada,
    131    vull per aquels mon dir sie smenat
    132    a qui·s pertany ser falença smenada.
    133    E si provada
    134    sera trobada
    135    fferm ’en la fe, segons lo creure meu,
    136    ffaç ne pressent a tu, molt santa Creu.

 

 

 

Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.

Ms.: P. || 36 bandegist] bendegist. — 91 Ve·ns] veus. — 100 persona] pesona. — 110 de] da.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc